ANÀLISI

Les enquestes i el Twitter

A la tardor, i des de feia ja molt de temps, totes les enquestes donaven a Esquerra Republicana una posició d’avantatge destacat en el camp sobiranista, i en conseqüència la ubicaven com a primera força política del país. Tanmateix, durant la campanya electoral Junts per Catalunya, de la mà de Carles Puigdemont, va anar recuperant terreny fins a superar, contra pronòstic, Esquerra en 0,3 punts percentuals.

Des de llavors les divergències estratègiques i les topades entre uns i altres han sigut freqüents. I han anat acompanyats d’un gran soroll a les xarxes socials. Especialment al Twitter, que és on habita el sobiranisme més militant, juntament amb polítics i periodistes. Si algú es mirés el país només a través d’aquesta finestra pensaria que la posició d’ERC està en decadència i que avança imparable cap a la irrellevància. Tanmateix, des de començament del 2018 s’han anat succeint enquestes que no van en aquesta direcció, i algunes fins i tot apunten en la direcció contrària. El vot d’Esquerra es manté estable o tendeix a créixer i es desgasta JxCat. I, en tot cas, si hi ha algun beneficiari del descontentament independentista és la CUP. De fet, és qui més clarament ha mantingut els seus postulats estratègics des de l’octubre.

Aquesta distància entre les enquestes i les xarxes apunta a un cert divorci entre un nucli molt activista de l’independentisme i una part important de l’electorat sobiranista, que va aparentment en una altra direcció. Les enquestes tenen els seus límits i pateixen de biaixos importants i ben coneguts. I cal interpretar-les amb prudència. Però l’opinió expressada a les xarxes és, sistemàticament i per definició, un reflex deformat d’una part molt determinada de la societat. El que s’hi diu pot influir -i influeix- en la realitat, però no és la realitat. És sa, doncs, tenir sempre un ull (o tots dos) mirant fora de la bombolla.

Etiquetes

Més continguts de