Política 30/06/2021

Andreu Mas-Colell: “Hi ha diferència entre Sánchez i l’aznarisme enquistat a l'Estat"

3 min

BarcelonaAndreu Mas-Colell (Barcelona, 1944) atén l’ARA minuts abans que el Tribunal de Comptes confirmi la fiança de 5,4 milions d’euros per a una trentena d’ex alts càrrecs de la Generalitat per l’acció exterior entre els anys 2011 i 2017. Ara tenen 15 dies per dipositar-la davant del tribunal.

Té els diners o l’aval a punt?

— Evidentment no tinc l’aval a punt. Queden tres setmanes i poden passar moltes coses. No puc dir que la decisió hagi estat una sorpresa, estava psicològicament preparat.

En aquestes últimes 24 hores ha tingut coneixement d’alguna cosa més que li hagi cridat l’atenció?

— El procés és una mica exòtic. Als advocats se’ls dona un totxo de cinc-centes pàgines, se’ls diu que tenen tres hores per preparar-se un discurs de 10 minuts i ja els avisen que no servirà per res. La falta del que els anglosaxons en diuen diu process en aquest procés és simplement al·lucinant. És un òrgan totalment extrajudicial. A tots els implicats els han posat les penalitzacions que siguin i s’hauran de dipositar aquests diners, i no ha passat un jutge per aquí enlloc. No és que tingui una gran fe en els jutges del sistema judicial, però com a mínim els pot importar més el que diguin els altres jutges europeus.

Confia que la Generalitat pugui avalar-los?

— No vull ser tan concret ni expressar confiances o no confiances. Crec que la concertació entre el govern central i el govern de la Generalitat, que dia a dia i de forma penosa però es va construint, ha de procurar neutralitzar les conseqüències de l’acció autònoma de l’aznarisme des de les estructures de l’Estat. Els indults què fan? Doncs neutralitzen les conseqüències. En el nostre cas, crec que aquesta concertació entre govern central i Generalitat hauria de procurar seguir una estratègia similar, no sé exactament amb quina fórmula però crec que és el camí perquè o bé es demostra a aquesta gent que les seves dents mosseguen poc o mossegaran més fort. 

L’altre dia un assistent al més alt nivell al sopar del Mobile Wolrd Congress m'explicava que un parell de ministres li deien la incomoditat que i havia al govern espanyol per la carta que van signar mes de trenta economistes en suport de la seva figura, professor.

— En fi, jo en primer lloc vull agrair als 33 el seu suport. Per a mi compta molt. El propòsit d’aquest suport no era posar en evidència el govern espanyol sinó posar en evidència una situació a Espanya. Jo soc dels que pensen que hi ha una diferència important entre l’aznarisme enquistat a l’Estat i l’actual govern espanyol.

El que no s’entén gaire és que ara el facin pagar a vostè per una cosa i per exemple no estigués acusat en la causa del 9-N, no?

— Sí. En fi, no em demani a mi que ho expliqui. El que sí que faig notar és que això denota un concepte curiós del procés. El que passa el 2017 [el referèndum] resulta que influeix sobre el que ha passat el 2014.

Està més convençut que mai d’haver tornat a Catalunya?

— Per a mi la tornada a Catalunya ha sigut molt satisfactòria. Ara té aquesta conseqüència però, què vol que li digui, hi ha gent que està en pitjor situació. No puc dir que em rellisqui, però aquesta gent tampoc no em menjarà la moral.

No deixa de ser curiós que vostè fos detingut quan era jove durant el franquisme i als 77 anys estigui fent front a aquesta reclamació.

— És el segon tribunal especial pel qual passo. El primer em va jutjar en un dels primers judicis del Tribunal de Orden Público, una jurisdicció especial, i ara he passat per aquest Tribunal de Cuentas, una altra jurisdicció especial. Ho deixo aquí.

Vostè ha escrit sobre la teoria de jocs. ¿Com es negocia quan un diu vull l’autodeterminació i l’altre diu no tindràs l’autodeterminació?

— Una cosa que hauríem d’aprendre és a ser clars en cada cas sobre què es negocia, i negociar sobre coses que són possibles en cada moment. Si el principi és aconseguir l’autodeterminació per la via pactada això s’ha de dir, però no hem de caure en el parany de pensar que només es pot negociar sobre la reivindicació màxima. Part de la història d’aquesta negociació és crear complicitats amb el govern Sánchez perquè el cicle en què l’aznarisme queda fora del govern espanyol duri molt.

stats