Política 06/05/2019

Anna Saliente: “No tenim apriorismes a l’hora de donar suport a Ada Colau o Ernest Maragall”

Conscient que pot tenir un paper clau en els pactes postelectorals, la cap de llista de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona el 26 de maig, Anna Saliente, no es mulla ni per Ada Colau ni per Ernest Maragall i manté l’equidistància

David Miró
4 min

BarcelonaConscient que pot tenir un paper clau en els pactes postelectorals, la cap de llista de la CUP a l’Ajuntament de Barcelona el 26 de maig, Anna Saliente, no es mulla ni per Ada Colau ni per Ernest Maragall i manté l’equidistància.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

El Front Republicà va treure 29.000 vots a Barcelona. ¿Considera que aquesta és una bona base de cara al 26-M?

Si bé són uns resultats interessants, també és veritat que les eleccions municipals aniran en una lògica totalment diferent.

Com valora la decisió de Poble Lliure de presentar-se als comicis?

Com a CUP vam decidir no presentar-nos a les eleccions espanyoles perquè enteníem que no hi havia una possibilitat real de bloqueig del Congrés. Una altra organització va prendre una decisió sobirana en un altre sentit que respectem però que evidentment com a CUP no compartim. Això està clar.

Com ha avançat l’ARA, en el nou full de ruta parlen d’un nou referèndum. Per què se n’hauria de fer un altre quan ja se n’han fet dos anteriorment?

Hem reafirmat la necessitat de fer una aposta per la desobediència civil i institucional. I en aquest marc de desobediència i unilateralitat, que ha estat abandonat pels grans partits independentistes, entenem que, sempre tenint en compte el context internacional, seria possible fer un nou procés referendari. Però sempre partint de l’estratègia que la prèvia ha de ser la desobediència i la unilateralitat. Podem fer tants 1-O com faci falta per arribar a la ruptura del règim del 78.

Aquest nou referèndum té data?

No, no hi ha res concret perquè nosaltres el que diem és que cal una estratègia unilateral i, com a culminació, ens podríem plantejar un nou procés referendari.

Quina és l’alternativa al diàleg?

No és la via de la desobediència la que porta al fracàs, sinó que els partits sobiranistes renunciïn a aquesta via traint el que s’havia iniciat des del carrer i segrestant el procés amb les institucions. Això realment sí que genera desorientació. Aquests partits estan legitimant la idea que cal fer passos enrere, en aquesta línia de negociació amb l’Estat, basats en la idea que el moviment està debilitat. El moviment no està debilitat en si mateix, sinó que és aquesta estratègia de pacte amb l’Estat el que l’ha debilitat.

La CUP va ser la primera a dir que no s’havia superat el 50% de vots el 27-S. Cal més gent?

Cal seguir sumant gent, però la independència en cap cas no pot ser simplement un canvi de bandera. Ni tampoc una reproducció del mateix model econòmic generador de desigualtats i d’explotació. Hem de seguir sumant majories lligant la qüestió nacional a la social. I el Govern, que és el desgovern efectiu, està aplicant el mateix model de sempre. També amb les polítiques repressives.

Són partidaris d’eleccions?

Aquest Govern ja està exhaurit. Ha malbaratat el mandat de l’1-O i ha seguit reproduint un model econòmic que ha seguit augmentant les desigualtats.

Quin diagnòstic fan de la gestió d’Ada Colau?

No ha atacat les bases de la marca Barcelona de fons i esperàvem que hi hagués més elements de transformació, però hem tirat endavant bastantes propostes amb Colau i no hem posat bastons a les rodes, com es vol fer creure. S’ha quedat curta perquè no hi ha hagut unes accions de confrontació amb els lobis. També ha criminalitzat la vaga del metro i ha defensat la Guàrdia Urbana enfront de les vulneracions de drets i la violència institucional cap als manters, i ens ha sorprès que hagin assumit tan ràpid aquest discurs.

En matèria d’habitatge quines són les receptes de la CUP?

Tots els partits estan fent una subhasta de quants pisos construiran, però no és necessari fer-ne més. Cal expropiar els pisos buits, que ja estan pagats a través del rescat bancari, i després regular el preu del lloguer. 17 milions de turistes a l’any és una xifra absolutament insostenible també perquè fan augmentar els preus.

La CUP tampoc promet augmentar el nombre de policies.

Nosaltres no hem entrat en un ball de xifres. Volem més fiscalització de la policia. S’han comès abusos i hi ha sindicats policials que estan actuant com un lobi polític i estan influint políticament en les decisions de l’Ajuntament.

¿Vol dir que són grups de pressió pròxims a l’extrema dreta?

No sé si pròxims a l’extrema dreta però, en tot cas, amb discursos d’extrema dreta. Han criminalitzat i estigmatitzat els manters amb mentides sobre la seva suposada agressivitat i l’Ajuntament no ha exercit de forma clara un control sobre els cossos policials.

¿Amb qui veu més fàcil compaginar el seu programa, amb Ada Colau o amb Ernest Maragall?

No tenim apriorismes. Amb els comuns som més propers en polítiques socials perquè ERC està aplicant un programa totalment neoliberal, com si fos CiU, però també han criminalitzat certes accions del moviment independentista. De Maragall diuen que Barcelona necessita un alcalde independentista, però per fer què? ¿Per desobeir o per perpetuar-se en el poder? No podem donar cap xec en blanc a cap dels dos partits.

stats