Política 01/02/2020

Elsa Artadi: “Ens hauríem d'haver plantat amb la investidura de Puigdemont"

Entrevista a la diputada i cap del grup municipal de Barcelona de JxCat

9 min
Elsa Artadi: “Després de les eleccions estarem obligats a entendre’ns”

BarcelonaElsa Artadi (Barcelona, 1976) va ser dins del nucli reduït que va acompanyar el president, Quim Torra, a l’hora de prendre la decisió que ha posat punt final a la legislatura: pressupostos i eleccions. Diputada de JxCat al Parlament i cap del grup a Barcelona, explica a l’ARA quin balanç fa de la setmana del trencament amb ERC.

A RAC1, el president del Parlament, Roger Torrent, va dir: “No hi ha una majoria independentista que estigui preparada per a una estratègia de desobediència, que s’ha d’aplicar si és massiva, col·lectiva, i afecta totes les institucions”. I es preguntava: “Un salt al buit sense tenir en compte totes les conseqüències, a què ens porta?” A què ens porta, senyora Artadi?

La desobediència massiva ja la vam fer, vam fer l’1-O, per tant dir que la societat catalana no està preparada em sembla una mica agosarat quan han passat dos anys i mig d’aquella fita que ho ha canviat tot. I d’altra banda, per al que la societat catalana no està preparada és que el Parlament desobeeixi el que ha votat. El 4 de gener vam fer un ple i vam reafirmar que el president Torra és diputat i que el reglament del Parlament no preveu el que la JEC volia dur a terme. Torrent el dia 10 va dir que defensaria l’acta del president. Aquí no s’està demanant a la societat que faci res, sinó que ens comprometem a garantir que el que la ciutadania vota passa per sobre de les intromissions de la JEC.

La desobediència que origina tot això, però, és personal, de Quim Torra i la seva pancarta.

Però aleshores, quin plantejament fa Torrent? ¿Ens hem d’estar esperant tots? I mentrestant què? JxCat diu que no ens podem esperar eternament que hi hagi un moment màgic i un dia D en què tot es desencadeni. Han d’anar passant coses i no podem anar enrere.

¿Però calia forçar l’episodi de la pancarta quan la presidència de la Generalitat estava en joc?

La repressió és la llavor dels desacords, perquè discrepem de com hem de procedir. Però seguir acatant, seguir permetent que la JEC o altres òrgans passin per sobre de la democràcia i les regles del joc, no és el camí. Si seguim cedint, l’única cosa que fem és, en algun punt, fer-nos còmplices de les violacions dels drets polítics.

No han cedit, ja? Carles Puigdemont no va poder ser investit, tampoc Jordi Sànchez, Jordi Turull...

Estic d’acord que ens hauríem d’haver plantat el 30 de gener, no vam ser nosaltres els que vam ajornar un ple per defensar els drets del president Puigdemont. Però nosaltres som 34 diputats. En el cas de Torra és molt clar el que diu el reglament del Parlament. Això va saltar pels aires dilluns, suposadament per blindar votacions, quan en realitat el que van fer és dir que allò que es va votar al Parlament ja no val.

Per tant, ¿vostè diu que Torra podria haver continuat votant?

Absolutament.

¿I si Cs o el PP haguessin impugnat el resultat d’aquestes votacions?

Però és que ells ara posaran una querella per dir que tampoc pot ser president. Per tant, ens hauríem d’haver plantat. A més, el vot del president hauria posat en perill els pressupostos si haguessin anat d’un vot. Hi va haver una exageració.

¿Plantar-se vol dir trencar el govern? Què vol dir plantar-se?

Ens podríem haver plantat col·lectivament, podríem haver defensat junts les institucions. ¿Això vol dir trencar la unitat? No, vol dir buscar la unitat en aquesta plantada.

Què va passar diumenge i dilluns?

Fins diumenge ERC ens va dir que seguien mantenint la posició expressada el 4 de gener en seu parlamentària. Dilluns se’ns planteja diferent per primera vegada. Llavors es podria haver constatat que no havíem arribat a un acord i suspendre el ple, potestat només de Roger Torrent, per treballar-ho tranquil·lament. Em va saber molt greu no haver-nos donat un temps per fer-ho.

Ha transcendit que, en les reunions internes de JxCat hi havia algunes de les persones, entre les quals vostè, que demanaven un càstig a ERC. Tenia viabilitat?

La decisió del president Torra és la correcta, crec que és la millor decisió que es podia prendre un cop s’havia arribat a la situació actual, tots ho havíem d’haver fet millor. És evident que dilluns molts estàvem enfadats, tristos, frustrats, decebuts. Es van tenir en compte totes les opcions perquè és obligació nostra fer-ho.

¿Del que va fer Roger Torrent se’n diu deslleialtat?

Com a mínim se’n diu no compartir una estratègia i ser incoherent amb el que havia dit abans.

Amb l’anunci de Torra, ¿Esquerra paga algun preu?

Això ho hauran de dir els electors, no crec que ens toqui a nosaltres.

Però alguns de vostès volien que paguessin algun preu.

Hi ha dues coses que pots fer: pensar en el passat -tu has fet això i et vull castigar- o pensar en el futur. El president va pensar en el futur.

Van comptar fins a 100.

Vam aprofitar dimarts per comptar fins a 100, o fins a 1.000. El president va pensar: haurem d’anar a unes eleccions però segurament després estarem obligats a entendre’ns.

¿Està compromesa la convocatòria d’eleccions i els pressupostos si els firma el president Torra?

El president Torra ja no vota al Parlament perquè el president Torrent no el deixa votar. Ara defensem la possibilitat que no sigui diputat però continuï sent president. Ara bé, ja hem avisat que [prendre-li l’acta] posa en perill la legislatura. No perquè JxCat s’enfadi, sinó perquè obre una via legal perquè no sigui president. Si això passa voldria dir que el president no ho és des de dilluns, i els pressupostos es van aprovar dimecres. Esperem que hi hagi més unitat en això. Si no, no posar en risc els pressupostos pel vot del president ja no tindria sentit.

¿Com valora les anades i vingudes del PSOE amb la taula de diàleg?

Sánchez hauria d’afrontar la situació a Catalunya com un home d’estat, però acaba frivolitzant. Cal negociar, però també garanties. [Ajornar i després rectificar sobre la taula de diàleg] Demostra la falta de voluntat de Sánchez i la falta de garanties. Des de la Moncloa van sentir que parlaríem d’autodeterminació i fi de repressió i ara no els sembla bé la taula de negociació. És la posició consensuada de la part catalana. Tot plegat sona a excusa i a desig que hi hagi un altre Govern a l’altra banda aprofitant les eleccions. El que no es pot dir és que la Moncloa no té informació, no té sentit.

Gabriel Rufián va demostrar que té la capacitat de fer-se rebre pel president espanyol.

Si és veritat tot això, sí.

JxCat vota a favor dels pressupostos de Barcelona. ¿És a canvi del suport dels comuns a la Generalitat?

És a canvi que hàgim pogut negociar el pressupost. Ara bé, no negaré que les dues negociacions han anat en paral·lel des del reconeixement que calia pressupostos a la Generalitat i a l’Ajuntament.

Qui ha de triar el candidat o candidata de JxCat?

JxCat, abans de triar un candidat o candidata, ha de fer una feina prèvia, que és acabar d’endreçar-se. Necessitem una única estructura, perquè aleshores no hi hauria dubtes de com es trien els candidats. Un cos d’associats que decideixi. Tindrem la feina feta abans de les eleccions.

¿El PDECat ha de decidir com vol integrar-se a JxCat?

El PDECat ha de decidir el que hagi de decidir. Aquí hi ha diferents partits o entitats a l’espai Puigdemont. I és el president Puigdemont el que ho ha de liderar.

Gabriel Rufián sempre parla del món convergent.

Ell ho fa perquè es creu que així insulta. En el nostre espai hi ha molta gent que ve de CDC amb molt d’orgull. I també hi ha gent que ve d’altres espais, com el Jordi Sànchez. Que ens diran l’espai postconvergent ho tenim més que assumit, per tant que [Rufián] es dediqui a fer coses amb més de profunditat.

Quina ideologia tenen? Socialdemòcrates? Liberals? Centristes?

En tots els partits hi ha diferents corrents i diferents confluències, no crec que hi hagi cap partit que sigui com els antics partits comunistes, monolítics. Podem conviure, en molts temes hi ha un debat molt ric.

¿Puigdemont i Bonvehí són els que estan fent tot això i també triant quines cares posar al capdavant d’una llista electoral?

Jo diria que és Puigdemont qui ho està liderant. Es treballa en el què i en el com més que no pas en el qui. Seria un error començar pel qui, perquè aleshores començaríem a fondre interessos de particulars amb el bé comú de tot l’espai.

Vostè serà la candidata de JxCat?

No, jo no ho seré. Soc la candidata de JxCat el 2023 a Barcelona, aquest és el meu compromís.

Quedi com quedi JxCat, ¿ha de ser el partit més semblant al del president Puigdemont?

Per a mi és el que és. S’ha de definir el què. Ha de ser inclusiu.

¿Jordi Puigneró o Damià Calvet serien bons candidats?

A JxCat tenim sort. Ara mateix tenim protocandidats, molts, en plural, alguns homes, algunes dones, que podrien ser bons candidats. Però és un error estar-ne parlant ara.

Hauria de ser una dona?

Jo preferiria que fos una dona, evidentment. En tenim moltes.

¿Puigdemont ha de ser el cap de llista a les pròximes eleccions?

No es pot descartar i no s’ha decidit qui serà. Ell està fent una feina molt important al Parlament Europeu.

Si ara hi ha hagut ruptura, ¿com ens podem creure que poden anar junts amb ERC i la CUP?

Encara que no calgués governar junts, estaríem obligats a entendre’ns. Igual que estem obligats a entendre’ns amb l’ANC, Òmnium... El que no podem dir ara és que com que no ens hem entès en els últims dos anys, ja està. Això és inacceptable, qui pensi així no s’ha de presentar a les eleccions.

¿El Procés tal com l’hem entès s’ha acabat aquesta setmana?

No ho sé, es va acabar tal com l’havíem entès l’1-O, el 27 d’octubre, el 30 de gener. Són punts d’inflexió. Ara no estem en el millor moment. Hem de pensar com fem les coses diferent.

stats