20/06/2016

ERC i CDC fan pinya contra els 'comuns' i el PP

5 min
ERC i CDC fan pinya contra els ‘comuns’ i el PP

BarcelonaLa campanya catalana és com una cursa esbojarrada en què cada candidat intenta robar la cartera al que va davant amb una mà mentre amb l’altra es protegeix la pròpia butxaca. El resultat és molt semblant a un combat de boxa: atacar i defensar, esquivar i colpejar. I l’ordre de la cursa és el que va establir el 20-D. Així, el que va davant és Xavier Domènech, al qual les enquestes pronostiquen una còmoda victòria, cosa que el converteix en objecte del desig del segon classificat, que és ERC. Domènech, però, no està gens interessat a confrontar amb Gabriel Rufián, que va per darrere, i va preferir polaritzar només amb el PP, que és el dolent oficial, sobretot a Catalunya. “Espanya és on més ha crescut la desigualtat arran de la crisi, i ho veiem en l’augment de la pobresa i de la bretxa salarial entre homes i dones”, va etzibar al candidat popular, que va haver de respondre a un foc creuat de la resta de caps de cartell.

Gabriel Rufián va concentrar el seu foc en Domènech, amb qui es disputa l’hegemonia de l’esquerra catalana. “¿Com ho fem, Xavi, això del referèndum? ¿Com ho fem en un estat on guanyarà el PP, i on no arribi el PP arribarà el PSOE de Susana Díaz, i on no arribin aquests dos arribarà el Ciutadans de l’Íbex-35, i on no arribin aquests tres arribarà el Tribunal Constitucional?”

Domènech s’hi va tornar. “Construirem un govern que faci possible el referèndum. Nosaltres estem molt contents d’estar en condicions de guanyar el PP, també al País Valencià i al País Basc, i poder impulsar el concepte de plurinacionalitat”. Aquestes explicacions no van convèncer Rufián, que van protagonitzar el moment més tens del debat tot i compartir espai ideològic.

Rufián va rebre en aquest combat el suport de Francesc Homs. “Xavier, et veia més fresc al desembre”, va ironitzar el convergent. “El recorregut que ens proposa En Comú Podem no és políticament viable, perquè no n’hi ha prou fent fora el PP”, va dir Homs abans de retreure-li que Pablo Iglesias digués que el referèndum no era cap línia vermella. “Et vaig compadir quan el vaig sentir, Xavi”, va concloure.

Homs marca perfil

Francesc Homs es va estrenar amb un bon revés a Jorge Fernández Díaz, que li va preguntar si donarien suport a un govern controlat per l’extrema esquerra, igual que al Parlament. “Curiosament el que m’ha fet aquesta pregunta va votar amb la CUP contra els pressupostos”, va respondre àgil Homs. El candidat de CDC va evitar el que ha sigut una tònica de la seva campanya, que són els dards a ERC, i es va centrar a atacar el front espanyolista -en què va incloure En Comú Podem-, tot i que en especial Fernández Díaz i el PP. “El que segur que no farem és fer president el senyor Rajoy, perquè el PP ha fet molt de mal, no només a Catalunya, sinó a Espanya”. Però també va atacar Domènech per marcar perfil ideològic: “El nostre model no és ni el del PP ni l’extremisme de Syriza/Podem”, va reblar. Aquesta sintonia ERC i CDC va ser la novetat més important d’un debat en què van aconseguir situar el referèndum com un tema central.

Meritxell Batet va evitar mullar-se sobre el govern “a la barcelonina” (amb Podem) seguint la directriu que emana de Ferraz i en contra del que dirigents importants del PSC pensen. Batet va seguir tant el guió de Pedro Sánchez que va atacar Domènech, davant la seva estupefacció, per l’actitud d’Iglesias durant les negociacions posteriors al 20-D. Batet va tenir dificultats per sobresortir i va acusar el fet que és el primer cop que els socialistes afronten unes eleccions catalanes des de la tercera posició i amb el handicap de no ser l’alternativa indiscutible al PP a Espanya. “Volem una reforma de la Constitució que reconegui resolgui l’encaix i la singularitat de Catalunya”, va defensar, mentre que Rufián es queixava que això era tractar Catalunya “com un moble d’Ikea que s’ha d’encaixar amb dos cops”.

Duel unionista

El duel al camp unionista va estar marcat pels moments de sintonia entre el PP i C’s i els intercanvis de cops entre dos partits que pugnen per un electorat molt similar, segons indiquen les enquestes. Fernández Díaz va sortir clarament guanyador del xoc bilateral amb Ciutadans i es va mostrar com un alumne aplicat quan va replicar amb dades tots els atacs. “Les últimes dades de l’atur són històriques”, va clamar, “i el 75% dels contractes són indefinitis”. Aquest optimisme va fer saltar fins i tot Juan Carlos Girauta, de Ciutadans. “El sistema laboral espanyol no funciona”, va exclamar el candidat taronja. Juan Carlos Girauta, que va ser un dels triomfadors del debat del 20-D, va tenir dificultats ahir per trobar el seu lloc i no va aconseguir fer mal a Fernández Díaz, que es va comportar com un defensa central granític. El popular fins i tot es va permetre llançar la xarxa als votants de l’extinta CiU abans de sentenciar que el procés sobiranista “el que segur que no trencarà és Espanya”.

En aquest joc per disputar-se l’electorat hem de distingir entre els xocs per marcar perfil i els enfrontaments per seduir el mateix electorat. Pel primer motiu Homs va buscar les pessigolles a Domènech pel resultat de les polítiques de Syriza, i pel segon Fernández Díaz va atacar CDC pel pacte amb la CUP.

Atacs per la corrupció

La corrupció és el punt feble del PP, això no és cap novetat, i per aquí Domènech va envestir com un miura i pel broc gros: “A València han dit que el PP és una banda i és un partit en què tothom està imputat”.

Batet va fer un discurs potser massa acadèmic per a un debat: “S’ha trencat el pacte entre ciutadans i institucions, i cal refer la confiança”, va dir en el moment que tocava parlar de corrupció. Per contra, Rufián ho va aprofitar per col·locar la falca republicana i denunciar els privilegis dels Borbons. El candidat d’ERC, com en l’anterior debat, va excel·lir més en el cos a cos que en l’explicació de les propostes.

Homs, per la seva banda, va aprofitar la seva condició d’imputat pel 9-N per qüestionar la independència de la justícia espanyola davant la indignació de Fernández Díaz. “M’està amenaçant?”, s’hi va tornar el candidat convergent. Girauta també va intentar, amb un èxit relatiu, col·locar el seu missatge de catalanisme moderat, per exemple defensant el corredor mediterrani.

En definitiva, tothom va buscar el punt feble de l’adversari per fer forat, en un debat amb algun moment elèctric però massa confús per poder determinar un guanyador (o guanyadors) clar. En aquests casos, els experts dictaminen que l’objectiu ha de ser no perdre.

stats