L’espai de JxCat obre la pugna per la fórmula del 28-A

Els pròxims a Puigdemont volen guanyar pes a la llista de les generals per marcar l’estratègia a Madrid

La convocatòria electoral de Pedro Sánchez del 28 d’abril agafa amb el peu canviat l’espai de Junts per Catalunya. En ple debat intern sobre com relacionar-se amb el PDECat i amb el nou artefacte polític de l’expresident Carles Puigdemont en marxa, la Crida Nacional, aquest espai haurà de resoldre ara la fórmula amb què es presenta als comicis, assumint una pugna amb el PDECat. El Congrés de Diputats és l’últim bastió que controla la direcció del partit de David Bonvehí -a diferència del Parlament i el govern de la Generalitat, ja sota l’òrbita de Waterloo- i batallarà per intentar que segueixi sent així. Ara bé, per als més alineats amb Puigdemont i que ja han fet un pas cap a la Crida, les eleccions del 28 d’abril són l’“oportunitat”, precisament, per convergir en un “espai únic” i fer un pas més en la integració definitiva.

La setmana de la trencadissa

De fons, el que està en joc és l’estratègia d’una part de l’independentisme a Madrid: fins ara les veus del PDECat al Congrés eren les més proclius a influir en la governabilitat de l’Estat. Si ara canvien les cares a la capital madrilenya i les noves assumeixen la línia de Puigdemont, no hi haurà més governs amb els seus vots si no aporten una solució política per a Catalunya.

Divendres, la cúpula d’aquest espai va veure conjuntament la compareixença de Pedro Sánchez en què va anunciar la convocatòria electoral. En connexió amb Puigdemont des de Waterloo i amb l’assistència del president, Quim Torra, a la sala de reunions de JxCat al Parlament es van trobar la direcció del grup parlamentari i el tàndem Míriam Nogueras i David Bonvehí, del PDECat, a més del senador Josep Lluís Cleries. La reunió, denominada de “coordinació”, semblava l’espai idoni per començar a abordar la fórmula del 28 d’abril. Però no va ser així. Els actors es van emplaçar a parlar-ne i a decidir-ho els dies vinents. I és que tothom era conscient de la pugna en què desembocarà l’elaboració de la llista electoral per anar a Madrid. De moment, tant el PDECat com Eduard Pujol (JxCat) van anunciar la intenció de concórrer a les eleccions del 28 d’abril, sense més concrecions.

JxCat vol "blindar" el Parlament de qualsevol "ingerència" externa amb la reforma del reglament

La marca de JxCat guanya força

Pujol va afirmar que les pròximes setmanes encetarien un diàleg amb el PDECat i la Crida per determinar la fórmula, mentre que Bonvehí es va limitar a dir que el seu partit aniria a les eleccions i que, abans de parlar amb ningú, havia d’abordar internament com s’hi presentarà.

Malgrat que encara no hi ha cap decisió presa, bona part de les fonts del PDECat i del Govern i el Parlament consultades aposten perquè la marca electoral sigui la de Junts per Catalunya. Argumenten que, amb menys d’un mes de marge -hi ha eleccions europees i municipals el 26 de maig-, no poden utilitzar marques diferents. “Ha de ser la mateixa fórmula”, afirmen fonts governamentals. Sempre, això sí, que no hi vulgui participar la Crida. Aquest cap de setmana, el secretari general d’aquesta entitat, Toni Morral, ha visitat Jordi Sànchez a Soto del Real per abordar aquesta qüestió. Morral traslladarà el resultat de la reunió a la direcció de la Crida avui, a la seu del carrer Roger de Llúria. Fins ara Morral s’ha limitat a reclamar la unitat de l’independentisme per concórrer també en aquests comicis, ja que qualsevol pas més enllà està per decidir. L’organització que presideix Jordi Sànchez no té drets electorals i, si Esquerra manté el rebuig a la llista unitària, s’aboca a una coalició amb el PDECat. Aquest fet, opinen diverses fonts de la Crida, condicionaria “massa” els inicis de la nova organització que, per ara, es vol estendre en el territori i “guanyar legitimitat” per reclamar un front comú dels sobiranistes. És per això que, si acaba fent el pas, tampoc descarta intentar-ho en solitari.

La Crida reclama unitat independentista per concórrer a les eleccions del 28 d'abril

El PDECat, per la seva banda, també té previst reunir-se aquest matí per tractar el tema de les eleccions generals. Fonts del partit recorden que la marca de JxCat és propietat seva -la va registrar la direcció de Marta Pascal- i que “no repetiran els errors” del 21-D. Llavors els membres del PDECat van fer un pas enrere per incloure a la candidatura uns independents que han carregat el pes de les decisions deixant el partit al marge. La batalla, doncs, serà la tria dels noms de la llista -tot i que hi haurà primàries- que pot portar un canvi de política a Madrid. El sector més refractari a sumar amb la Crida no descarta, tampoc, un trencament, però l’albiren complex a causa del poc temps que queda per a les eleccions i la influència que té Puigdemont.

Els diputats Carles Campuzano i Jordi Xuclà, més la senadora Pascal, són les veus que més han defensat una política de suport al govern de Pedro Sánchez ara ja en via morta. Sense la seva intervenció no s’entendria el triomf de la moció de censura contra Mariano Rajoy i l’arribada del PSOE a la Moncloa amb els vots dels independentistes. Una opció que, d’entrada, Puigdemont no veia amb bons ulls però que va acabar fructificant a causa de la pressió per desbancar el PP del poder després de la sentència del cas Gürtel. Ara, si aquest sector perd influència -és el mateix que es resisteix a la Crida-, l’estratègia política a Madrid també virarà cap a posicions més dures. De fet, amb la no tramitació dels comptes ja va caure derrotada l’estratègia dels que volien donar aire a Sánchez.

Iceta: "Catalunya ha sigut derrotada a Waterloo i els catalans han sigut traïts pel govern independentista"

La diputada Míriam Nogueras, que és qui va encarnar el no dels comptes a Madrid, ha guanyat influència les últimes setmanes. Dimecres, després de la votació al Congrés, Nogueras va tornar de Madrid amb Torra i és un dels noms que sonen per situar-lo en un lloc de sortida el 28-A. També diverses veus apunten el d’Eduard Pujol, portaveu adjunt al Parlament. D’altres no descarten Elsa Artadi, que encara no ha oficialitzat la seva candidatura a les municipals, però el seu entorn ho nega. Això apuja el preu dels vots de JxCat per formar govern a Espanya.

Els que també estan cridats a jugar un paper són els presos, que, en campanya, estaran en ple judici. Fonts de JxCat creuen que aquest seria un altaveu més de denúncia: de fet, l’exconseller Joaquim Forn ja és cap de llista per Barcelona. Per a les generals, les mateixes fonts apunten a Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sànchez, tot i que admeten que la decisió és seva. Amb la fórmula per Barcelona i les europees encara per tancar, JxCat té un nou front obert.

La conferència de Brussel·les, encara sense emplaçament

La conferència que el president de la Generalitat, Quim Torra, i l’expresident Carles Puigdemont han de celebrar avui a Brussel·les segueix sense tenir un recinte confirmat després que el Parlament Europeu la vetés per “raons de seguretat”. Fonts de l’entorn del president van explicar ahir a l’ARA que abans de confirmar el nou emplaçament volen que el president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, respongui la carta que li van enviar Torra i Puigdemont en què l’instaven a “rectificar la seva censura” al prohibir la conferència sobre el judici al Procés en seu de la UE. Aquest migdia Torra es reunirà amb el president de Flandes, Geert Bourgeois, una trobada a la qual també assistirà la delegada del Govern a la UE, Meritxell Serret. Després de reunir-se amb Puigdemont a la Casa de la República, a Waterloo, Torra i l’expresident visitaran el Parlament de Flandes i mantindran una trobada amb el president de la cambra, Jan Peumans.

Més continguts de