Política 26/04/2019

Espanya empitjora en percepció d'independència judicial i ja és el quart país per la cua a la UE

Un 55% dels ciutadans creuen que la independència dels jutges és pobra, i ho atribueixen a pressions econòmiques o polítiques

Júlia Manresa
5 min
El president del Tribunal Suprem i del CGPJ, Carlos Lesmes, en una imatge d’arxiu.

Brussel·lesNomés els ciutadans de Bulgària, Eslovàquia i Croàcia tenen una pitjor percepció de la independència dels seus sistemes judicials que els d'Espanya. Segons l'últim informe sobre la situació dels sistemes judicials arreu de la Unió Europea, Espanya és el quart país amb pitjor percepció. Un 55% dels seus ciutadans creuen que la independència de la justícia és o molt dolenta o força dolenta, de manera que Espanya és el tercer país on hi ha més persones (43%) que atribueixen aquesta percepció de falta d'independència a la interferència o pressió per part del govern o dels polítics. Un 41% també creuen que això es deu a la pressió i interferència per part d'interessos econòmics o altres interessos específics. Espanya, però, no és l'únic país que empitjora. La percepció es més dolenta que l'any anterior en 17 estats, entre els quals Bèlgica, Portugal o Romania.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Justament l'any en què viu un dels processos judicials més importants de la seva història, Espanya empitjora respecte a l'any anterior: si l'any passat un 49% creien que la independència judicial era molt dolenta o força dolenta, aquest 2019 se situa en un 55%. Per això Espanya encara cau més avall entre els últims països del rànquing. L'any passat era el sisè per la cua i aquest any és el quart. Les dades d'aquest informe s'obtenen a partir de les enquestes de l'Eurobaròmetre, que elabora anualment la Comissió Europea i que el 2019 es van dur a terme entre el 15 i el 24 de gener, just un mes abans que arrenqués el judici al Procés.

Espanya empitjora en percepció d'independència judicial i ja és el quart per la cua a la UE

Brussel·les no vol valorar la situació d'Espanya

En la presentació de l'informe, la comissària europea de Justícia, Věra Jourová, ha valorat diferents països com Bulgària, Polònia o, fins i tot, Itàlia en termes d'eficiència judicial. Però quan li han preguntat pels resultats d'aquest any a Espanya, i per si la Comissió hi troba alguna relació amb el macrojudici del Procés, Jourová no ha volgut pronunciar-se clarament. "No tinc una anàlisi tan profunda sobre l'estat espanyol; s'hauria de mirar què ha passat ens anys anteriors i veure quina és la tendència, no vull fer cap pronunciament específic en aquest cas", ha respost Jourová que ha dit que l'anàlisi l'han de fer les autoritats espanyoles però que a ella "també li agradaria saber" el motiu pel qual ha empitjorat la percepció. Fonts de la Comissió Europea han admès després que "estan seguint" el cas d'Espanya i que la independència del seu sistema judicial "es manté com un repte", però han tret ferro als resultats d'aquest any i han assegurat que la caiguda és baixa i que Espanya es manté estable; això sí, a la cua.

L'informe també observa quina percepció tenen les empreses i el sector dels negocis de la independència judicial de cada país membre de la UE. En aquest cas, Espanya millora lleugerament però també se situa a la cua. És el setè país per la cua, amb un 58% de les empreses que tenen una percepció força dolenta o molt dolenta d'aquesta qüestió. En aquest cas, encara empitjora més respecte a l'any anterior, en què era 11è per la cua. En el cas de les empreses, un 48% creuen que això es deu principalment a interferències de caràcter polític, i un 44% també hi identifiquen interferències econòmiques.

El Suprem és la segona alta instància judicial de la UE amb menys dones

Però l'informe de la Comissió Europea va molt més enllà de la percepció que els seus ciutadans tenen sobre la independència judicial i analitza aspectes més concrets, com ara el nombre de litigis per resoldre, el temps que es triga, el nombre de jutges... En aquest sentit, Espanya tampoc registra bons resultats en la majoria de casos. La durada dels processos judicials en casos civils i comercials de primera instància s'ha incrementat i ha retornat als nivells del 2015. A més, s'havia registrat una tendència positiva en la resolució de litigis civils i casos comercials que torna a caure per sota del 100%. Això sí, la Comissió apunta que la qualitat del sistema a Espanya és correcta, sobretot en aspectes com les tecnologies de la informació, la publicació d'informació o l'administració i gestió dels tribunals. Per exemple, pel que fa a la disponibilitat de mitjans electrònics per trametre sumaris o monitoritzar estats de processos judicials, Espanya és el novè país amb millors xifres.

Pel que fa al nombre total de jutges, Espanya és el setè país per la cua (el Regne Unit és l'últim perquè fa anys que no proporciona dades). L'estat espanyol té 11,5 jutges per cada 100.000 habitants, una ràtio que ha millorat respecte als 10,2 jutges del 2010 i que està en la línia de França, que en té 10,5, i és molt superior a la de Dinamarca, que té 6,52. En aquest sentit, doncs, el nombre de jutges no és una garantia de percepció de bon funcionament perquè Dinamarca és el sistema judicial amb millor percepció d'independència però està a la cua en nombre de jutges.

Una altra dada a destacar, tenint en compte el debat judicial que va despertar el cas de la Manada, és el nombre de dones jutges que hi ha en tribunals de segona instància. Espanya només hi té un 37% de dones. A més, el Tribunal Suprem és la segona alta instància judicial de la UE amb menys dones (un 15%).

Com puntuen els primers del rànquing?

Dinamarca és el país amb millor percepció i Alemanya és el sisè

Com passa sovint quan es comparen països de la UE entre ells, els nòrdics lideren el rànquing de percepció d'independència judicial. Dinamarca l'encapçala amb només un 6% dels ciutadans que la consideren força dolenta o molt dolenta, i un 40% que creuen que és "molt bona". Segueixen Luxemburg, Finlàndia, Àustria i Suècia. En aquests països, menys d'un 10% dels ciutadans enquestats identifiquen interferències tant polítiques com econòmiques. En el cas de Dinamarca el percentatge és inferior al 5%. Ara bé, tant per comparació demogràfica com per pes de l'economia, Espanya s'hauria de comparar amb països com Itàlia, França, Alemanya o el Regne Unit. En aquest casos tots tenen millors xifres que l'estat espanyol. Alemanya és el sisè país amb millor percepció, el Regne Unit se situa novè, França és dotzena i Itàlia se situa immediatament abans que Espanya. L'any passat, però, el país de la bota registrava una pitjor percepció que Espanya.

Val a dir, també, que l'informe publicat per la Comissió aquest divendres posa de manifest que en general la percepció pública sobre la independència judicial ha empitjorat en setze dels estats de la UE: Àustria, els Països Baixos, Luxemburg, Bèlgica, Estònia, Lituània, Portugal, Hongria, Romania, Polònia, Espanya, Bulgària i Croàcia. Les ingerències polítiques en són la raó principal.

stats