L'espontaneïtat partidista de la majoria de la JEC

La sala segona i la tercera del Suprem veuran aquest dijous els casos de Torra i Junqueras

La resolucions de la Junta Electoral Central (JEC) del divendres 4 de gener que retira les actes de diputat i d'eurodiputat, respectivament, a Quim Torra i Oriol Junqueras, pateixen vicis similars. I és que han estat forçades per un òrgan administratiu que no tenia competències per adoptar aquesta resolució en el cas de Torra o que usurpava funcions de la sala segona del Suprem, en plena preparació de la seva resposta a un recurs de súplica de la defensa de Junqueras, que implica aplicar la sentència del 19 de desembre del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), on es declara la immunitat de Junqueras des del 13 de juny del 2019 per ser eurodiputat.

Les dues decisions han sigut objecte de dos recursos davant la sala tercera –la contenciosa administrativa– del Tribunal Suprem, perquè apliqui mesures cautelaríssimes –es diu així pel seu caràcter urgent– en un termini que per imperatiu legal és de 48 hores des de l'elevació de la sol·licitud, adreçades a suspendre l'execució ipso facto de les resolucions de la JEC. S'adopta sense sentir a les parts.

Però la Sala III pot ordenar la suspensió dels acords fins a dictar sentència sense adoptar aquestes mesures cautelars per considerar que no són urgents, i examinar la qüestió en un termini de deu dies.

El primer recurs, de data 7 de gener, és el de Junqueras, que hauria de ser resolt demà dijous, dia 9. El segon, de data 8 de gener, hauria de ser resolt divendres, dia 10. Però fonts del Suprem han assenyalat que els recursos es tractaran conjuntament aquest dijous, 9 de gener.

El vot particular de sis vocals de la JEC, precisament, fa un esforç sistemàtic al llarg de deu folis per posar en relleu la falta de competència de la JEC per convertir-se en l'instrument d'execució de la sentència contra Torra i posa en evidència una conducta de la majoria de l'organisme que va en direcció contrària de decisions anteriors.

Hi ha tres línies i mitja que són la clau per desestimar el plantejament forçat per la majoria: "El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ha dictat la sentència condemnatòria del senyor Torra, no ha remès cap testimoni de la sentència en què demanés alguna actuació d'aquesta Junta Electoral Central".

És a dir: la JEC s'erigeix, segons s'ha apuntat, en l'instrument d'execució d'aquesta sentència. I és l'instrument a sol·licitud del Partit Popular, Ciutadans i Vox. Però aquesta irrupció de la JEC, ¿com es justifica constitucionalment parlant? No es justifica, perquè és impossible fer-ho. Per dues raons: en primer lloc, fa taula rasa de la presumpció d'innocència perquè la sentència no és ferma i està pendent de recurs, i en segon lloc –i clau–, perquè segons la Constitució "l'exercici de la potestat jurisdiccional en tot tipus de processos, jutjant i fent executar el jutjat, correspon exclusivament als jutjats i tribunals determinats per les lleis, segons les normes de competència i procediment que aquestes mateixes normes estableixin" (article 117.3).

EL TSJC no necessitava la JEC perquè li executés la sentència. I la intromissió espontània de la JEC va ser una intromissió partidista... a petició del PP, Cs i Vox.

A tot això, en el cas d'Oriol Junqueras, fonts del Suprem indiquen que el president de la Sala II, Manuel Marchena, es mostra favorable a decidir també durant aquest dijous dia 9 sobre l'aplicació de la sentència del TJUE que consagra la immunitat d'eurodiputat des del 13 de juny de 2019 al dirigent independentista condemnat. Una decisió que en principi estava prevista per a la setmana que ve.

Però la comunicació del Parlament Europeu que el proper dilluns, dia 13 de gener, es prendrà nota a Estrasburg de la incorporació de Junqueras (juntament amb Carles Puigdemont i Toni Comín) com a eurodiputat ha accelerat la decisió de la Sala II. 

  • Etiquetes