CANVI DE CICLE
Política 05/03/2015

Les estructures d’estat superen el pacte CiU-ERC

La CUP i Geli avalen l’apartat nacional del pressupost però Herrera s’hi nega

Roger Tugas
4 min
Junqueras no va convèncer Herrera perquè ICV-EUiA donés suport, amb CiU, ERC, la CUP i Marina Geli,  a les esmenes per preveure  la creació de  les estructures d’estat.

Barcelona“Vostè creu que en un exercici pressupostari del 2015 vostè ha de fer previsions per quan es tinguin competències per a la Hisenda pròpia, la seguretat social pròpia o les ambaixades pròpies, que no les tindran ni en cent mil anys?” La presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez-Camacho, va arribar al ple del Parlament d’ahir havent visitat abans la seva bola de cristall, als presagis de la qual Artur Mas va replicar amb ironia: “No ens ofereixi aquest càstig!” Les estructures d’estat precisament eren les protagonistes d’un ple marcat per la votació d’uns pressupostos que s’havien complicat després que el Consell de Garanties Estatutàries determinés que les esmenes per impulsar aquests organismes no s’adequaven al marc legal vigent. Al final, però, les transaccions van rebre un ampli suport que reclama ignorar els auguris del PP.

Malgrat la solitud prevista per CiU i ERC en la votació dels comptes, les estructures d’estat van protagonitzar una espurna d’unitat sobiranista més àmplia desconeguda des d’abans del 9-N i anhelada en un bloc necessitat de bones notícies arran de les enquestes recents. Així, la CUP va votar les esmenes que requerien al Govern preveure assumir noves competències i, tot i que ICV-EUiA va consumar el seu refredament abstenint-se, Marina Geli, ara militant de MES, va fer notar el suport al procés dels exsocialistes. Era una votació simbòlica, però que escenificava la nova correlació del front sobiranista davant els unionistes del PSC, el PP i C’s.

“Alguns grups han descobert que les estructures d’estat són inconstitucionals, com si descobrissin la sopa d’all”, va ironitzar el secretari general adjunt d’ERC, Lluís Salvadó, que no s’amagava que, per molt que s’hagués adaptat el redactat a la legalitat vigent, l’horitzó va molt més enllà, sobretot si el 27-S reforça el suport al procés. El va subscriure el diputat de CiU Roger Montañola en asseverar que no renuncia “a preparar el país per al que pot venir”.

Sense un acord global

Va fer-se evident, per tant, una voluntat comuna de mantenir viu el procés a l’espera d’intentar concretar amb quins passos cal avançar. Detalls que la setmana que ve tornaran a abordar-se a la taula de partits d’ANC i Òmnium, tal com va avançar ahir l’ARA, un òrgan que veu ara l’horitzó de l’acord més llunyà que fa un mes i mig. Els accents i ritmes dels diversos partits es van fer evidents a través de les esquerdes de la malmesa figura de porcellana quan la diputada de la CUP, Isabel Vallet, va criticar que les estructures d’estat “estan a les beceroles”.

Aquesta unitat transversal, però, no es va traslladar més enllà de les esmenes concretes. En el conjunt del pressupost i la llei d’acompanyament, en canvi, CiU i ERC van fer valer el seu acord bilateral davant la crítica unànime de la resta de partits -amb l’excepció de Geli, que es va abstenir argumentant que no havia pogut analitzar tot el text-. Després d’unes fissures ja superades, els dos socis van fer pinya, i això que el president dels republicans, Oriol Junqueras, va marcar perfil respecte a Mas criticant les proves pilot que fa el Govern en l’aplicació de la jornada intensiva en l’àmbit de l’educació primària. El cap de l’executiu va aparcar la polèmica assegurant que no té previst implementar la mesura més enllà dels sis centres que actualment l’apliquen i, a partir d’aquí, van abordar els comptes.

La crítica, en tot cas, va ser plural però no homogènia. El flanc més dèbil era l’apartat d’ingressos, amb els 2.500 milions previstos en la partida de deutes de l’Estat i altres ingressos dependents de la bona voluntat del govern espanyol. Un recurs, de fet, que no apareix en el pla econòmic i financer enviat a l’executiu espanyol i que aquest ha remès a Brussel·les, i que és similar als 2.318 milions pressupostats el 2014 a través de concessions i venda de patrimoni que mai es van detallar i que al final van quedar lluny d’assolir-se.

Despesa social massa baixa

Per la banda de les despeses, els comptes recuperen part de la reducció dels últims anys, però es mantenen a nivells de fa deu anys en despesa social per càpita. I l’oposició, com era d’esperar, va preferir acarnissar-se en aquest segon element, en ocasions sense aportar gaires alternatives sobre com compensar un increment superior per la banda dels ingressos. El diputat d’ERC Pere Aragonès, de fet, només va reconèixer a ICV-EUiA l’exercici de posar sobre la taula fórmules per augmentar els recursos del Govern. El PSC, el PP i C’s, per contra, es van centrar a denunciar un suposat malbaratament en unes estructures d’estat que, de fet, en realitat tampoc no acaparen tanta despesa.

Al seu torn, Josep Vendrell (ICV-EUiA) va pressionar per “treure recursos de sota les pedres per aprovar un pla de rescat social”, mentre que David Fernàndez (CUP) va titllar els comptes de “declaració de guerra a les classes populars”.

stats