Política 13/03/2021

Laura Borràs: "És evident que la passada legislatura no es va preservar la inviolabilitat del Parlament"

7 min

BarcelonaLaura Borràs (Barcelona, 1970) es va convertir divendres en la setzena persona a ostentar la presidència del Parlament de Catalunya (la tercera dona). Afronta el seu mandat reivindicant la tasca que va fer Carme Forcadell fins al 2017 i qüestionant la que en la legislatura passada va desenvolupar Roger Torrent: diu que vol tornar a fer del Parlament una cambra “inviolable” a les ingerències dels poders executiu i judicial. Atén l’ARA unes hores després d’haver estat elegida.

Per què s’ha decidit per la presidència del Parlament? 

— Em presentava a les eleccions amb l’ambició legítima de poder governar la Generalitat. El resultat ha sigut una situació pràcticament d’empat tècnic entre els dos partits [Junts i ERC]. A partir d’aquest moment jo podia haver optat per ser vicepresidenta del Govern o bé presidenta del Parlament. I, fent una reflexió pausada, profunda, rigorosa i crec que honesta del resultat, també amb coordinació amb JxCat, he triat l’opció del Parlament per poder-hi fer una feina més en primera persona, ja que la feina d’un govern és més col·legiada. Vull recuperar la importància política que té el Parlament, que esdevingui la seu de la sobirania popular sense ingerències d’altres poders. 

No s'hi veia dins d'un govern amb Pere Aragonès de president? 

— No es tracta que no m’hi veiés. És que no sempre tothom té l’oportunitat de poder fer una tria i jo he optat per la presidència del Parlament.

Quin és el seu objectiu principal com a presidenta del Parlament? 

— Mantenir la inviolabilitat d’aquest Parlament, la seva independència, garantir que és la seu de la sobirania del poble. D’altra banda, som al 2021 però no tenim un Parlament del segle XXI, i la pandèmia ens ha mostrat que cal fer ús de totes les eines digitals. També vaig parlar de digitalització, de modernització, de transparència, d’austeritat i d’integritat perquè no hi ha ingerències externes.

¿Aquesta inviolabilitat de què parla no s’ha garantit en l’ultima legislatura? 

— Crec que he sigut molt explícita fent un esment de la presidenta Forcadell, de la mesa de l’onzena legislatura, i travant uns vincles amb aquesta mesa. El Parlament ha de poder garantir que és l’espai on els representants dels ciutadans poden dur a terme la feina que tenen encomanada sense ingerències externes, i això no ha passat aquesta última legislatura. 

¿El president Torrent no ha permès parlar de tot? 

— És molt evident que si mirem com va començar i com va acabar aquesta legislatura, el Parlament no va preservar la seva inviolabilitat, no va ser respectada. Vam començar no investint el president Puigdemont i vam acabar perdent l’acta de diputat del president Torra. Es tracta justament d’aprendre del que ha passat i mirar que no es repeteixi.

Què farà quan tinguin peticions judicials que vostè consideri que no s’han d’acceptar? 

— Mantenir la inviolabilitat del Parlament, respectar el reglament, el que són els principis democràtics essencials de la separació de poders. Per això he parlat de no permetre aquestes ingerències externes, i he parlat de les ingerències possibles de l’executiu o de les del judicial. 

¿Assumeix que pot acabar inhabilitada pel seu pas a la mesa? 

— Jo ja arribo querellada de sèrie.

Per tant, ¿assumeix que en algun moment pot ser inhabilitada? 

— Jo assumeixo que vinc com a presidenta del Parlament a mantenir-ne la inviolabilitat i, per tant, a permetre que es pugui parlar sobre tot allò que estimin oportú els diputats. 

La CUP no l’ha votada per les sospites d’irregularitats a la Institució de les Lletres Catalanes.

— És un no vot, i això ho haurà de preguntar a qui decideix no votar. Nosaltres sí que hem cedit vots a la CUP perquè pugui ser a la mesa. 

Hi ha diversos diputats amb procediments oberts a la justícia. Com s’ha d’afrontar des de la mesa? 

— És un d’aquest punts de negociació. Vivim en un context de lawfare, en un context de persecució política i, per tant, cal trobar un punt d’unió entre els independentistes per protegir-nos d’aquesta judicialització de la política.

Per tant, si s’obren judicis orals contra alguns dels diputats o contra vostè mateixa, no seran suspesos dels seus càrrecs?

— Nosaltres hem plantejat un acord per protegir els drets i les llibertats dels diputats. I això en la justícia té un destí que és una sentència ferma. Doncs bé, es tracta d’acordar que sigui en cas de sentència ferma. Protegir-nos vol dir això.

Fins que no hi hagi sentència ferma, per tant, no se suspendran els diputats ni vostè es considerarà suspesa de les seves funcions? 

— La negociació continua oberta.

Què farà si en algun moment s’obre un judici oral i, per tant, es trobi que en teoria per l’article 25.4 hagués de ser suspesa? 

— També estem negociant una reforma del reglament en diversos aspectes, i la presumpció d’innocència és un dret fonamental.

Hi ha altres diputats que, per l’1-O, estan processats per delictes de malversació, desobediència i revelació de secrets. Han pactat amb ERC què fer?

— Quan parlem d’aquest pacte antirepressiu volem dir això, que tots som conscients que estem en aquest context de lawfare, i que el que hem de fer és protegir-nos.

Preveu alguna reforma, per tant, del reglament? 

— Sí, la preveiem. El reglament necessita ser adaptat en múltiples qüestions. És un Parlament que, malauradament, ha quedat obsolet.

¿S’inclouria en aquest canvi del reglament la idea de permetre la investidura a distància?

— El món telemàtic és un món que ha vingut per quedar-se, alguns ja ho sabíem des de feia molt de temps, altres han necessitat que arribés la pandèmia per adonar-se’n. Per tant, un Parlament no pot quedar al marge d’aquestes qüestions i si es pot votar i es pot fer un nomenament i es pot agafar un càrrec, doncs naturalment també es pot investir.

Laura Borràs en un moment d el'entrevista amb la directora de l'ARA

En el programa electoral de JxCat deien que en la primera sessió parlamentària s’haurien de ratificar les declaracions de sobirania i la DUI del 2017. Després vostè va precisar que la DUI es votarà en el moment en què sigui sostenible. 

— Nosaltres vam ser molt clars. El que dèiem és: cal continuar el camí. Com ho farem? Transitant per totes les vies. I dèiem: com que no renunciem a la independència, tampoc no renunciem a cap via per arribar-hi, i això implicava des d’un referèndum acordat, pactat amb l’estat espanyol, que seria la manera més ràpida i més indolora per arribar a la independència, fins a, naturalment, l’activació de la DUI, que és el punt on es va deixar la tardor del 2017. Què ens diu el resultat de les urnes? No hi ha una única estratègia independentista que hagi quedat validada, perquè hi ha un escó de diferència entre les dues principals forces. Ara estem negociant i mirarem de trobar aquesta unitat independentista que la gent ens demana.

I com estan aquestes negociacions amb ERC de les últimes setmanes?

— N’hi continuarà havent perquè sabem que tenim un termini, i jo hauré d’iniciar les consultes per saber si es pot anar a una investidura. 

A la sessió parlamentaria de divendres hi va assistir Meritxell Serret. ¿S’imagina que un dia torna també el president Puigdemont? 

— M’ho imaginaria en un espai que fos de llibertat i en un estat que fos democràtic. Treballem perquè això es produeixi. Hem celebrat, jo crec que totes les persones de bé i demòcrates, que les persones que estaven a l’exili puguin tornar com també les persones que estan injustament a la presó en puguin sortir.

¿I encara no es donen les condicions perquè el president Puigdemont pugui tornar? 

— Tots sabem quin ha sigut el periple que ha patit el president Puigdemont com també el conseller Puig, la consellera Clara Ponsatí o el conseller Comín.

Què preveu fer davant de discursos xenòfobs o d’odi al Parlament ara que hi ha diputats d’ultradreta?

— Aquest es un tema que ens preocupa, a les forces democràtiques. Hem estat treballant en una aliança que, tanmateix, ha durat 10 minuts. A la sessió de constitució ja hi ha hagut un pacte amb la ultradreta [el PSC i Vox van votar en contra de la delegació de vot de Lluís Puig]. L’actitud contra l’extrema dreta no pot ser intermitent, ha de ser permanent, ha de ser per convicció, no ha de ser per conveniència.

Laura Borràs amb Esther Vera durant l'entrevista

Fa setmanes que parlen de l’estratègia independentista. ¿Han arribat a alguna conclusió sobre com afrontar la taula de diàleg? 

— És obvi que la taula de diàleg no funciona i és evident que no necessitem dialogar amb l’estat espanyol, necessitem negociar-hi. La política és negociació. Nosaltres compartim aquest principi bàsic. El problema és quan no el compleix qui ha de formar part de la taula.

Per tant, tenen una estratègia comuna amb ERC per a aquesta taula de negociació? 

— Hi estem treballant i s’ha avançat en una estratègia comuna.

I en què consistirà aquesta estratègia comuna? 

— És molt important començar a traduir en conseqüències polítiques la majoria de vots i escons independentistes que vam aconseguir a les urnes. Hem treballat sobre com procedir respecte a la inviolabilitat del Parlament, però també sobre la possible solució al conflicte i, per tant, necessitem tots els elements que ens permetin verificar de manera objectiva quins avenços s’estan produint. Això implica una planificació de calendari, ordres del dia definits i garanties que [la taula] no és només una coartada perquè l’estat espanyol pugui dir que té una via oberta per la qual en realitat no transita.

¿Entre aquestes garanties també hi hauria d’haver la d’una mediació externa? 

— Hi ha diversos indicadors, però el que és important és prendre consciència que el que hem d’aconseguir és poder avançar, no fer de coartada de cap estratègia de l’estat espanyol, Necessitem traduir el resultat de les urnes i mirar de resoldre aquest conflicte polític. Per tant, fer-ho transitant per aquesta via del diàleg, perquè nosaltres sempre hi som, en les negociacions. Però hem d’esperar a veure quins són els fruits per poder analitzar si hi són o no hi són i decidir com es continua avançant.

I si no hi són, quina és la seva via per exercir aquest dret d’autodeterminació? 

— La nostra ja hi és i la vam presentar. Començava amb aquesta via de la negociació amb l’Estat i després culminava amb l’activació de la declaració d’independència. Per tant, som aquí per veure com aconseguirem una posició unitària per tirar endavant tots plegats.

Aleshores, entenem que si no funciona la negociació s’hauria d’arribar a una declaració unilateral d’independència? 

— Si no funciona la negociació s’ha de continuar avançant i s’han de trobar altres vies. Nosaltres en tenim de proposades, però estem negociant amb ERC com es produirà això, si és que arriba. 

Quin ha de ser el paper del president Carles Puigdemont en aquesta legislatura? 

— El president Puigdemont té el seu paper en aquesta o en qualsevol legislatura: és el president legítim. El que voldria l'Estat és que apartéssim aquests actors polítics. Ell és eurodiputat i exerceix d’eurodiputat i, per tant, internacionalitza la causa catalana des del cor d’Europa i ho fa a cada sessió, a cada ple del Parlament Europeu.

stats