PROCÉS SOBIRANISTA
Política 05/02/2022

Les “excuses” del PSOE per dilatar el diàleg amb Catalunya

La Moncloa ha fet servir les eleccions, l’actitud de Torra, la divisió independentista o la pandèmia

5 min
Sánchez, Torra, Aragonès i Artadi el 2018 al Palau de Pedralbes.

Barcelona“Estem allà on érem: excuses, excuses i excuses”. La portaveu d’ERC, Marta Vilalta, reiterava dilluns el malestar per les allargues de la Moncloa a l’hora de posar una nova data a la taula de diàleg. L’espai de negociació, pactat amb el PSOE per investir Pedro Sánchez el gener del 2020, només s’ha reunit dos cops en dos anys. Tant abans com després que s’acordés, de fet, la predisposició dels socialistes a abordar el conflicte polític ha estat un vaivé constant en funció del moment. I les raons esgrimides per ajornar la negociació han estat diverses: des de la suposada deriva unilateral del Govern fins a les discrepàncies de l’independentisme o la necessitat de prioritzar la gestió de la pandèmia.

Darrere dels motius oficials, però, hi ha dos factors determinants: el calendari electoral i la dependència o no dels vots independentistes, i essencialment d’ERC, per apuntalar la governabilitat a l’Estat. Les dues variables, admeses en privat pels socialistes, les destaquen Sílvia Claveria i Pablo Simón, professors de ciències polítiques a la Universitat Carlos III de Madrid. “El diàleg amb Catalunya divideix l’electorat i els barons del PSOE, i les excuses augmenten quan hi ha eleccions a la vista”, sosté Claveria. És el cas de la cita del 13 de febrer a Castella i Lleó. “I això no pararà: després vindrà Andalusia i el 2023 les generals”, afegeix Simón, convençut que Sánchez no té ara “cap incentiu” per fer avançar una negociació que, a més, instrumentalitza la triple dreta.

“El desacord sobre l’objectiu del diàleg és total, i això també explica l’actitud de demora”, continua. El politòleg opina que el PSOE, que mai acceptarà el referèndum o l’amnistia, creu que amb els indults ja va fer “l’avenç més important” per resoldre el conflicte i que en aquests moments la seva aspiració és mantenir el “clima” d’entesa amb el Govern. “L’únic que poden fer els partits catalans per empènyer és ser decisius en qüestions que el PSOE necessita. Si no és així, els donaran engrunes”, sentencia Claveria. A l’espera de com avancen les aliances -el govern espanyol va poder aprovar dijous sense ERC, però per la mínima, la reforma laboral-, Simón veu un possible canvi d’escenari en la següent legislatura: “Si Sánchez no necessités l’abstenció d’ERC sinó el vot a favor a la investidura, hauria de fixar un full de ruta clar amb el diàleg”. Mentrestant, auguren els dos professors, continuaran les dilacions i les excuses. Aquestes han estat les principals fins ara.

L’actitud de Torra

La Moncloa acusava el president de no condemnar la “violència”

Després que l’independentisme sumés en la moció de censura per fer fora Mariano Rajoy el juny del 2018, Pedro Sánchez va arribar a la Moncloa amb el compromís de “bastir ponts” amb el Govern de Quim Torra. L’operació diàleg va arrencar amb una reunió entre presidents i la icònica cimera del 20 de desembre a Pedralbes. Però la falta d’avenços des de llavors va portar ERC i el PDECat a tombar els pressupostos de l’Estat, cosa que va precipitar eleccions anticipades l’abril del 2019 i, arran del desacord PSOE-Unides Podem, unes noves generals al novembre, un mes després de la sentència del judici del Procés. En ple context electoral, els socialistes van suspendre el diàleg amb Torra agafant-se a l’actitud del president davant les detencions als CDR el 23 de setembre i els aldarulls a Catalunya a l’octubre per la decisió del Tribunal Suprem. L’argument era que no condemnava prou la “violència”, atiava la “confrontació” i flirtejava amb la via unilateral. Torra va arribar a fer sis trucades i enviar dues cartes a Sánchez sense rebre resposta. “Ha de fer trucades de tarifa urbana”, li va dir el líder socialista en una ocasió. En aquell moment el PSOE denunciava una “crisi de convivència” a Catalunya i demanava al Govern que, abans de seure a parlar, ho fes amb la resta de partits al Parlament -en el marc de la taula catalana reivindicada pel PSC-. Un cop passades les eleccions del 10-N, però, i després que ERC facilités la investidura de Sánchez, el president espanyol va accedir a reprendre la interlocució amb Torra.

El trencament del Govern

L’horitzó d’eleccions catalanes va estar a punt de posposar la taula

Aquella investidura, a principis del 2020, va forçar el compromís d’impulsar la taula de diàleg. El pacte amb els republicans garantia que la primera trobada es produiria quinze dies després de la formació del govern de coalició, cosa que ja no es va complir. La Moncloa, de fet, va estar a punt de posposar-la sine die a finals de gener arran de la divisió independentista. El dia 29, després que el president del Parlament, Roger Torrent, decidís retirar l’escó a Torra -inhabilitat per la pancarta en suport als presos a la Generalitat-, el xoc entre JxCat i ERC al Govern va portar el president a anunciar el “final” de la legislatura. Va assegurar que quan s’aprovessin els pressupostos convocaria eleccions i, tot i no posar data a les urnes, la reacció de l’executiu estatal va ser immediata: ajornava el diàleg fins després dels comicis, “quan es constitueixi el nou Govern”, va dir. La decisió va provocar l’enuig d’Esquerra, que s’estrenava com a soci del PSOE, i el portaveu al Congrés, Gabriel Rufián, va forçar una rectificació poc després en una reunió amb Sánchez a la Moncloa. “Per descartar qualsevol dubte respecte a la voluntat de dialogar, manifestem la disposició a celebrar la taula de diàleg abans de les eleccions catalanes”, va corregir l’executiu espanyol. La primera trobada arribaria el 26 de febrer i en sortiria l’acord de repetir-la mensualment. Una periodicitat que al març, amb l’esclat de la pandèmia, saltaria pels aires.

La gestió de la pandèmia

El coronavirus atura i manté congelada la negociació

L’arribada del covid-19 va alterar per complet l’agenda política a Catalunya i Espanya i el diàleg va quedar en stand by davant la urgència de combatre el virus. Va haver de passar mig any perquè Sánchez, que s’escudava en els recels de Torra amb la negociació, truqués al president català per desbloquejar la taula. I ho va fer després que ERC ho fixés el setembre com a condició per negociar els pressupostos estatals del 2021. El 28 d’aquell mes, però, Torra va ser inhabilitat i substituït en el càrrec pel llavors vicepresident Pere Aragonès. I la segona reunió de la taula de diàleg no es convocaria fins un any després, el 15 de setembre del 2021, amb els presos polítics ja indultats, l’absència de Junts i el republicà ja com a president electe fruit del 14-F. No hi ha hagut més trobades des de llavors malgrat la pressió d’Aragonès, que va pactar un marge de dos anys amb la CUP per intentar esprémer la negociació, i el govern espanyol -amb els pressupostos ja aprovats amb el suport d’ERC- es resisteix ara a posar-hi una nova data. Sánchez va tancar l’any al·legant que la “prioritat” és gestionar la sisena onada de la pandèmia. “És de sentit comú”, va dir. Feia nou dies que s’havien convocat les eleccions a Castella i Lleó.

Els terminis i el contingut

Les condicions pactades amb ERC dificulten una nova reunió

En la segona reunió de la taula, Esquerra i el PSOE van acordar un diàleg “sense terminis”. Una condició que ara es gira en contra dels republicans. Malgrat que inicialment el Govern parlava d’una trobada al gener, després va matisar que seria a principis d’any, i el PSOE no té previst convocar-la com a mínim fins després dels comicis del 13-F i la conferència de presidents del 25 de febrer. El fet que no hi hagi calendari és un nou motiu per dilatar la negociació, sumat al fet que les dues parts, que continuen parlant lluny dels focus, rebutgen una nova reunió pública si no hi ha continguts i acords. La profundes discrepàncies en els objectius de fons, però, dificulten que això sigui possible.

stats