DIARI DE CAMPANYA: CUP
Política 15/09/2015

Tot el que es pot explicar dels mil dies de la CUP a Matrix: lliçons i confessions del seu pas pel Parlament

David Fernàndez, Quim Arrufat i Isabel Vallet presenten el llibre 'Un peu al Parlament' per fer balanç dels tres anys de legislatura. Han explicat, entre altres anècdotes, que partits i lobis "han intentat" temptar-los i que no enyoraran la tasca parlamentària

Laia Vicens
3 min
Els tres exdiputats de la CUP, amb la coordinadora del grup parlamentari i ara número 2, Anna Gabriel / CRISTINA CALDERER

BarcelonaHan passat, diuen ells, "mil dies a Matrix, al costat del zoo". Mil dies que els han semblat "mig segle". Després de tres anys sent diputats al Parlament toca fer balanç i, en un exercici de "transparència i socialització", la CUP ha publicat el llibre 'Un peu al Parlament de Catalunya' per fer-ho. Aquest matí els genets d'aquell cavall de Troia que va entrar a la cambra catalana el novembre del 2012, David Fernàndez, Isabel Vallet i Quim Arrufat, han explicat les seves sensacions després de fer el salt a la política institucional. La de veritat, afirmen, és al carrer.

Les lliçons

Primera lliçó que han après: el Parlament és una institució "buida de sobirania", intervingut pel FLA i per les polítiques de la UE i l'Estat. Segons ha explicat Vallet, els mitjans de comunicació reivindiquen les institucions com a "neutrals" quan han constatat que "no vetllen per l'interès general", sinó per "xarxes clientelars".

Segona lliçó: el mite que els diputats són gent "molt formada" és fals. "Tampoc és per tirar coets, són gent molt normal", ha dit Arrufat. Així, han intentat "trencar la cúpula que semblava que el poble ras no pogués accedir al Parlament" i ara asseguren que "ho poden fer igual o millor que segons qui". Sense citar, per no ofendre.

Tercera lliçó: res poden fer tres diputats si darrere no hi ha un exèrcit d'"espartans" que els fan costat. Fernàndez ha afirmat que el contacte "amb els barris i el carrer" és el "cordó umbilical" que ha salvat la CUP en els moments difícils. "Som 250.000 peus que han fet ressonar les seves esperances a la primera institució del país", ha dit.

Les confessions

Les formes de PP i Ciutadans. Ha començat fort Arrufat, denunciant "els insults permanents, les mirades de fàstic i l'odi profund de classe" que afirma haver notat des de la bancada de PP i Ciutadans. "Mai havia vist tants rics junts, ni tant menyspreu a la meva llengua i cultura i a la meva classe", ha recordat. "Em marcarà tota la vida", ha dit.

Què deien Rivera i Cañas a Fernàndez? Arrufat ha explicat que al principi de la legislatura, abans que Jordi Cañas plegués com a diputat, ell i Albert Rivera deien, fluixet, "mil muertos" a David Fernàndez, mentre parlava des del seu escó. Es referien, ha rememorat Arrufat, als mil morts d'ETA, en un intent de vincular els cupaires a un "artefacte d'ETA finançat per Batasuna". "Hi ha comportaments que m'han allunyat de certes persones de per vida", ha dit Arrufat, taxatiu.

Sopars a restaurants de luxe? No, gràcies. Tots tres han reconegut que altres partits i lobis de pressió "han intentat de diverses maneres" temptar-los, per exemple, amb invitacions a sopars privats i a llotges. "Sempre hem dit que no, perquè nosaltres no fem política ni dinant ni sopant als restaurats de luxe d'aquest país", ha afirmat Fernàndez. Ara bé, el diputat ha explicat que sí que s'ha "cartejat" amb Isidre Fainé, el president de La Caixa, per "dialogar" sobre diverses lluites socials.

El canvi d'etapa

No trobaran a faltar la tasca parlamentària. Això ha quedat clar. Sí que tindran una certa "síndrome de dependència" entre ells, perquè han estat "moltes hores, moltes nits i matinades" plegats, fent feina. Enyoraran també els treballadors del Parlament (Fernàndez ha demanat disculpes als traductors i transcriptors), però no la institució. "Tornem allà d'on veníem, on sempre hem estat fent política", ha dit Fernàndez. Ell, "a la Coop57 i a la Directa", "el Quim a les muntanyes del Kurdistan" i tots es trobaran a l'Ateneu.

I els que vindran? "L'orquestra roja ho farà millor que nosaltres", ha augurat Fernàndez. Ells, però, sempre seran aquells tres diputats "amb aquestes pintes" –ho ha dit Arrufat– que van introduir als debats al Parlament els conceptes 'capitalisme', 'desobediència' o 'sobirania'. Tot plegat, ha assegurat, per "desautoritzar el TINA, el 'There Is No Alternative' [No hi ha alternativa]". D'alternativa als tres diputats n'hi ha. Les urnes diran quants genets entren.

stats