Els expresidents de la Generalitat, del Parlament i el Síndic de Greuges demanen posar fi a la vaga de fam
El president Torra també se suma a la petició i justifica que la vaga "ja ha remogut consciències"
BarcelonaLa fi de la vaga de fam dels presos polítics pot ser qüestió d’hores. Ahir tots els expresidents de la Generalitat i del Parlament, juntament amb el síndic de greuges, van enviar una carta a Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn demanant que posessin fi a la protesta, que avui ja fa 20 dies que van començar Sànchez i Turull, i 17 dies Forn i Rull. “Entenem que la vaga de fam ha donat visibilitat a la seva situació processal i ha sacsejat consciències a escala nacional i internacional, alhora que el Tribunal Constitucional ja ha posat calendari a la resolució dels recursos d’empara interposats, i ja n’ha resolt alguns”. Més tard, el president Quim Torra, en el marc d’un sopar groc del PDECat, també va demanar als presos que hi posessin fi. “Tenen un coratge increïble, però hi ha un punt d’angoixa”, va dir. En aquesta trobada també es va llegir una carta dels exconsellers Rull, Turull i Forn en què defensaven que la vaga de fam havia servit per “remoure consciències”.
Fonts pròximes als presos expliquen que, ja abans de la carta, tots quatre es plantejaven posar fi a l’acció, per motius de salut i polítics. Els de salut són evidents: Jordi Turull ha passat els últims dies al mòdul d’infermeria i Sànchez, Rull i Forn segueixen en estricta vigilància amb els símptomes propis de deixar de menjar: marejos, insomni, fatiga... Tot i això, no estan en perill, segons va assegurar ahir la seva portaveu, Pilar Calvo: “Tot i que l’esgotament físic cada cop es deixa sentir més, mentalment continuen forts i no està previst que cap altre pres acompanyi Turull, que continua a la infermeria”.
La carta signada pels expresidents -Carles Puigdemont, Artur Mas, José Montilla, Pasqual Maragall i Jordi Pujol- subratlla que els presos han d’estar en plenes facultats per afrontar el judici al Tribunal Suprem, previst per d’aquí un mes: “En aquests moments cal pensar en salvaguardar el seu dret a la vida i a la salut i en garantir llur participació amb plenes facultats en la imminent fase de defensa processal, i més endavant, en el futur polític del país”. Els presos ja havien advertit que no estaven disposats a portar la vaga de fam fins al límit. “La vaga no és per immolar-me”, va aclarir Jordi Sànchez, líder de JxCat, en l’entrevista que l’ARA va publicar dissabte passat, en què detallava que perdia pes a un ritme de 400 grams diaris. De fet, el mateix Sànchez assegurava que volia arribar al judici “en plenes facultats”. Tots quatre van dedicar la jornada d’ahir a reunir-se amb els seus advocats per comentar la vista de qüestions prèvies de dimarts -els lletrats van defensar que la competència per jutjar el cas era del TSJC-, sobre la qual el Tribunal Suprem es podria pronunciar avui.
La resposta del Constitucional
En relació amb els objectius polítics que s’havien plantejat, els presos estan a mig camí: el Constitucional encara no ha resolt tots els recursos d’empara que sol·licitaven i el bloqueig els impedeix anar al Tribunal Europeu de Drets Humans, però l’alt tribunal va emetre un comunicat per respondre a la vaga de fam i, malgrat desmentir-ne els motius, ha començat a resoldre qüestions sobre el judici de l’1-O i ha promès anar-ho fent pròximament.
Ahir, de fet, el plenari va prendre una altra decisió: rebutja aplicar a Sànchez l’última sentència d’Estrasburg que insta a l’alliberament d’un diputat kurd en presó preventiva. L’argument per rebutjar les mesures cautelars del recurs d’empara del novembre és que quan el van tancar a la presó no era diputat. Amb tot, el TC va evitar pronunciar-se sobre altres recursos del mateix Sànchez al·legant el mateix cas un cop va ser escollit diputat al Parlament. Així, malgrat els moviments del TC, cap dels pronunciaments aplana el camí al Tribunal Europeu de Drets Humans. De fet, l’advocat Jordi Pina ja ha anunciat que ho denunciarien aviat a la justícia europea.
