El fantasma de Baltasar Garzón recorre el judici a Villarejo

MadridVa resultar molt fàcil. Massa potser. Aitor Martínez, advocat del bufet Ilocad, el director del qual és l'exmagistrat Baltasar Garzón, va demanar ahir en nom del seu client, un dels 27 acusats, l'excomissari Enrique García Castaño, suspendre dues sessions del judici. I, ves per on, ho va aconseguir sense cap resistència del tribunal.

El judici va començar aquest dimecres 13, continua aquest dijous 14 i havia de prosseguir, segons el calendari aprovat, el 27 i 28 d'octubre. Martínez va explicar al tribunal que tot l'equip jurídic d'Ilocad ha d'assistir a una vista que tindrà lloc aquests dies a Londres. Allà es veurà un recurs dels Estats Units contra la decisió judicial britànica de rebutjar l'extradició del periodista i director de Wikileaks, Julian Assange.

I el tribunal ho va acceptar. Per tant, el judici oral celebrarà la sessió d'aquest dijous 14 i se suspendrà fins al 15 de novembre. Els magistrats, doncs, han adaptat la seva agenda a la del bufet de Garzón. Un fet infreqüent.

L'error del tres en un

En la primera sessió es va poder apreciar fins a quin punt la secció quarta penal de l'Audiència Nacional ha comès un error garrafal amb la seva política de tres en un. O, per contra, sabia bé el que es feia. És a dir: declarar el març passat connexitat per enjudiciar tres activitats delictives independents (les peces Iron, Land i Pintor) en un sol judici.

L'origen d'aquesta decisió del març passat de la secció quarta penal de l'Audiència Nacional va ser la baula de la cadena que va acabar amb la llibertat del comissari José Manuel Villarejo. Perquè, tot seguit, la secció quarta va assenyalar que l'Audiència Nacional no tenia sala disponible abans del mes de novembre del 2021 per enjudiciar 27 acusats i acollir els seus respectius lletrats i acusacions. I al novembre vencien els quatre anys, el límit per mantenir Villarejo en presó preventiva.

La Fiscalia Anticorrupció, precisament, havia proposat enjudiciar cada una de les peces per separat. Diversos acusats havien acceptat una sentència de conformitat. Per tant, si el primer judici se celebrava el maig del 2021 i Villarejo era condemnat, el problema del topall de la presó preventiva desapareixeria. Per què? Doncs perquè pesaria sobre ell una sentència condemnatòria en primera instància amb la qual la presó es podia prorrogar fins a la meitat de la condemna.

La Fiscalia, que era contrària a la decisió de la secció quarta, va haver de demanar la llibertat de Villarejo perquè no hi hauria judici fins a l'octubre, ja que els jutges volien fer un macrojudici i no hi havia sala disponible. I esclar, no hi hauria sentència condemnatòria abans del 3 de novembre, quan finalitzava el màxim de quatre anys de presó preventiva.

Tota l'estratègia de tres anys de la Fiscalia Anticorrupció va saltar pels aires. Uns judicis senzills amb diversos acusats que van acceptar una sentència de conformitat durarien poques setmanes i es podria dictar sentència ràpidament.

Aquesta decisió va seguir la decapitació del fiscal Ignacio Stampa –que és l'autor de la qualificació jurídica de les peces Iron, Land i Pintor– per part de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, l'octubre del 2020. També va ser fàcil. No va proposar el seu nomenament per a la plaça fixa a la qual aspirava Stampa a la Fiscalia Anticorrupció.

Dolores Delgado no va advertir cap conflicte d'interessos en el fet que la seva parella, Baltasar Garzón, és l'advocat d'un dels acusats, l'excomissari Enrique García Castaño, a qui va assistir durant la seva detenció l'11 de juliol del 2018, dia en què va amenaçar amb presentar una querella per detenció il·legal contra els fiscals Stampa i Serrano. Van ser ells els que van ordenar –d'acord amb llei– l'arrest de García Castaño, tot i que el cas estava judicialitzat.

Ja des del començament de la investigació del que seria el cas Tàndem-Villarejo, el 2017, la Fiscalia Anticorrupció va tenir indicis que es filtraven des de la seva pròpia seu informacions sobre els seus moviments.

Àudios de Público

Aquest dimecres, el diari Público ha aportat un enregistrament inèdit realitzat el setembre del 2017 al despatx de la llavors ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal. Falten vint-i-un dies per a l'arrest de Villarejo, que es produirà el 3 de novembre del 2017. L'àudio recull una àmplia conversa entre Villarejo i Cospedal en què l'excomissari li demana ajuda perquè està preocupat per la investigació de les seves activitats. Pel que fa a l'exmagistrat Baltasar Garzón, assenyala: "Què em diu aquest Balta?" "La Fiscalia Anticorrupció està investigant el tema al màxim. Ho ha encarregat al Sepblac..."

El Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries (Sepblac) depèn del ministeri d'Economia, que llavors estava sota la batuta de Luis de Guindos.

Villarejo recorda que el juliol del 2017 ja havien parlat de la investigació.

"Que és quan al juliol tu em vas dir: «He parlat ja amb el cap d'aquest noi [del fiscal José Grinda], amb el meu homònim José Manuel [José Manuel Maza, fiscal general] i ell [Maza] tranquil, i tal, no? Però, per les raons que siguin, o no l'informen o no li han dit res i el tema ha seguit. Però el que em sorprèn és que tant Balta [Garzón] com aquest comissari [Eloy Quirós, cap de la Comissaria General de Policia Judicial fins a l'agost del 2020] sàpiguen la història de la Fiscalia Anticorrupció, que hi ha una investigació del Sepblac contra mi»".

Cospedal diu que no es creu que el ministre De Guindos conegui l'existència d'aquesta investigació. "No, no m'ho crec, però esclar, ja en parlaré", diu la ministra, que insisteix en una altra part de la gravació que parlarà amb Luis de Guindos.

Rectificació

El lletrat Sr. Aitor Martínez Jiménez ha demanat la publicació d’una rectificació a la informació que es dona en aquest article, en el sentit de que en cap cas va dir en la seva intervenció judicial a la Sala penal de l'Audiència Nacional que tot l'equip legal de ILOCAD es vagi a desplaçar Londres els dies 27 i 28 d'octubre de 2021 per assistir a una vista en la causa que se segueix davant el Sr. Julian Assange, sinó que ha de viatjar personalment a Londres per assistir al procediment judicial en el qual és des de fa anys en la seva triple condició com a membre d'un equip legal, com a testimoni i com a pèrit, a quins efectes va adjuntar una carta adreçada a la Sala per part de la lletrada (Solicitor) directora de l'equip de defensa a Londres (la Sra. Gareth Peirce), en la qual indicava que la presència del Sr. Martínez Jiménez a Londres era necessària per a aquests dies. Al comunicar a les parts el dia 21 de setembre de 2021, per la Secció 4a de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, una modificació en el calendari de sessions (propiciant amb això un nou assenyalament de les sessions del judici per als dies 27 i 28 d'octubre de 2021), per mitjà d'escrit de data 28 de setembre de 2021 Lletrat D. Aitor Martínez Jiménez va informar a la sala que aquestes dues noves dates coincidien amb l'apel·lació de l'extradició de Julian Assange prevista amb anterioritat a el procediment judicial seguit a Londres, Mitjançant Providència de 29 de setembre la Sala penal (AN) va indicar que la petició havia de realitzar-se a l'inici del judici oral, tal com es va reproduir »