Política 03/06/2015

Fernández Díaz al·lega que la reunió de la Interpol és per a cossos estatals i no per a "policies d'àmbit inferior"

El ministre de l'Interior considera que les relacions internacionals són "una competència exclusiva" de l'Estat i que per això no s'ha convidat els Mossos a la trobada que es fa a Barcelona

Laia Vicens
3 min
La delegada del govern espanyol a Catalunya, Llanos de Luna, el ministre espanyol d'Interior, Jorge Fernández Díaz, i el secretari general de la Interpol, Jurgen Stock, avui a Barcelona / EFE

Barcelona"No és possible la presència dels Mossos perquè la Interpol és una organització internacional integrada per estats i es coordina amb estats". Així ha justificat el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no haver convidat els Mossos d'Esquadra a unes trobades contra el terrorisme jihadista que se celebren aquesta setmana a Barcelona, i ha afegit també que les jornades estan organitzades per la Interpol, un organisme internacional. "La Interpol és una organització internacional que té com a interlocutors les policies estatals. Després, la forma com es coordinen les policies estatals amb les policies d'àmbit inferior, com són les policies autonòmiques d'Espanya, és una qüestió interna nostra", ha concretat el ministre. I ha afegit: "En aquesta jornada no parlem del fenomen terrorista a Catalunya, sinó al món", ha sentenciat.

En aquest sentit, ha recordat que les relacions internacionals són "competència exclusiva de l'Estat", i ha afegit també que en anteriors trobades similars celebrades en altres ciutats de l'Estat –ha citat Torremolinos, Granada i Maspalomas– es va seguir el mateix procediment. Així, ha obviat que és la primera vegada que se celebra la trobada de la Interpol en una comunitat que té policia autonòmica, i que dins la delegació espanyola de la Interpol, els Mossos tenen el mateix rang que la Guàrdia Civil, que sí que ha estat convidada a les jornades.

Malgrat tot, el titular d'Interior ha insistit que té "respecte i estima" pels Mossos d'Esquadra, i ha reconegut una vegada més que la "confiança" entre cossos policials ha quedat tocada després de les dues denúncies que van interposar els Mossos després que transcendís que dos agents de la Policia Nacional havien avisat jihadistes que els Mossos els investigaven. "Perquè la planta de la confiança creixi cal regalar-la dia a dia amb lleialtat institucional", ha dit Fernández Díaz, recollint les paraules del secretari general de la Interpol, Jürgen Stock, que ha inaugurat les jornades. Stock ha afirmat que la confiança entre països és "la clau" per intercanviar informació contra el terrorisme.

Fernández Díaz ha acusat "dirigents polítics irresponsables" d'estar al darrere les dues denúncies per la xivatada. Unes denúncies que ja ha arxivat l'Audiència Nacional. Per això, ha exigit al president de la Generalitat, Artur Mas, que "tasti la seva pròpia medicina" i "demani perdó" per haver acusat "la Policia Nacional de col·laborar amb terroristes jihadistes". A més, li ha demanat "dimissions en cadena", tal com va demanar primer Mas quan es va fer pública la presumpta xivatada.

Espanya i la lluita antiterrorista

Durant la seva xerrada inaugural, Fernández Díaz ha assegurat que Espanya "exerceix un lideratge clar en la lluita contra l'amenaça jihadista", i ha posat en relleu algunes dades. Ha explicat que el 2014 es van dur a terme 13 operacions que es van saldar amb 36 detinguts, mentre que només en els cinc primers mesos del 2015 ja s'han efectuat 12 operacions que han permès detenir 44 jihadistes a l'Estat. A més, ha explicat que 116 combatents han marxat de l'Estat cap a Síria o l'Iraq per combatre a les files de l'Estat Islàmic, i que, d'aquests, n'han tornat 12.

En el seu discurs, Fernández Díaz ha comparat ETA amb l'actual terrorisme jihadista. "ETA ha estat derrotada políticament pel nostre estat de dret", ha dit, i ha afirmat que el jihadisme "tampoc aconseguirà imposar el seu projecte totalitari i excloent". En aquest sentit, ha reconegut la feina de la Guàrdia Civil i Policia Nacional, "que han pagat un tribut de sang amb 350 baixes" en la lluita contra ETA. No ha citat els ertzaines morts per la banda armada.

Atribueix la xiulada a la "disbauxa" independentista

Tot i que ja fa cinc dies de la xiulada a l'himne espanyol durant la final de la Copa del Rei, el ministre de l'Interior s'hi ha referit una vegada més, ara per demanar "serietat" al portaveu del Govern, Francesc Homs, que ahir va denunciar una "tírria absoluta" del govern central vers els catalans. Per a Fernández Díaz, la xiulada es deu a la "disbauxa" d'un procés sobiranista que "no porta enlloc". Segons ha dit, aquest "atac brutal" contra l'himne i el rei va ser "promogut" per "instàncies molt vinculades al món independentista que ara governa la Generalitat", i ha provocat que "milions de catalans i espanyols" s'hagin sentit "ofesos".

stats