Política 05/06/2021

Firmes contra l’Estatut: l’estratègia estatal que va haver d’acatar el PP català

Quinze anys després, Casado repeteix la tàctica que amb el temps els populars catalans han vist com un “error”

4 min
Mariano Rajoy amb Josep Piqué a Barcelona durant la recollida de signatures contra l'Estatut que el PP va liderar l'any 2006.

Era un 31 de gener d’ara fa poc més de quinze anys i Mariano Rajoy, llavors president del PP, estampava orgullós la seva firma contra l’Estatut de Catalunya des de la Plaza de las Flores de Cadis. A Catalunya, el líder dels populars catalans, Josep Piqué, ho feia tot just tres dies després des de Llavaneres. I, segons els qui el coneixen, ho feia a contracor i forçat per les ordres que arribaven de Gènova. “Va ser una imposició de Madrid”, admet un dirigent del PP a Catalunya d’aquella època. Però com sol passar, la direcció catalana va acatar tot i creure que la campanya els podia anar en contra. S’havia “donat l’ordre”, recorden avui exdirigents. Vist en perspectiva, ara en privat s’han multiplicat les veus dins dels populars catalans que consideren que aquella campanya va ser un “error”. Malgrat tot, Pablo Casado ha decidit repetir-la, recollint firmes aquest cop contra els indults als presos polítics.

“¿Considera convenient que Espanya segueixi sent una única nació en què tots els ciutadans siguin iguals en drets i obligacions, així com en l’accés a les prestacions públiques?”, deia la pregunta que el PP distribuïa per les taules que havia instal·lat en diferents ciutats espanyoles. El partit havia decidit convertir la seva oposició fèrria a l’Estatut aprovat pel Parlament en una croada en favor de la unitat d’Espanya que havia de servir per desgastar el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I la recollida de firmes havia de ser el primer altaveu per visibilitzar-ho -després vindria el recurs al Tribunal Constitucional-. Més enllà de la fotografia de Rajoy, Piqué i altres dirigents davant del Congrés amb les caixes blaves on figurava que hi havia pàgines i pàgines de firmes, la iniciativa no van tenir cap utilitat pràctica: només acompanyar -tot i que no era necessari- una proposició no de llei que el PP va presentar al Congrés. A hores d’ara, els més de 4 milions de firmes -sense validar- distribuïts en 876 caixes continuen guardats en el magatzem del Congrés. 

“Va ser una bestiesa”

“El PP, no diré que conscientment, va alimentar la idea que la recollida de firmes era contra els catalans”, lamentava fa un any en una entrevista a El Periódico el mateix Josep Piqué. “Va ser una bestiesa descomunal, va enfonsar el partit a Catalunya”, diu l’exdirigent del PP Manuel Milián, que en aquell moment va defensar, a més, que els populars avalessin l’Estatut com a “mal menor”, tal com va escriure en un article a La Razón. Uns dies més tard, fins i tot aplaudia la seva posició l’exministre Manuel Fraga en una carta personal dirigida a ell.

Encara hi ha exdirigents que recorden les taules que es van instal·lar en diferents punts del territori català -també a les seus del partit-, com la de la Rambla Catalunya de Barcelona. El llavors portaveu adjunt del PP al Parlament, Daniel Sirera, subratlla, però, que en diversos casos van rebre “insults” i els van increpar. “Hi havia molta gent que volia firmar però no s’atrevia a acostar-se a la taula”, afegeix. “Hi havia ganes de firmar”, diu una altra dirigent que es va implicar en la campanya. Vistos els resultats, però, ara admet que va ser un “error”.

N’hi ha, de fet, que van estar-hi en desacord des del principi. “Ho vaig trobar des de l’inici un disbarat. Era exacerbar els ànims d’Espanya en contra Catalunya i no aportava cap rèdit en absolut”, diu una de les quatre persones del PP que van formar part de la ponència de l’Estatut. També han criticat públicament la campanya a posteriori dirigents com l’actual alcalde de Badalona, Xavier García Albiol. La majoria de populars consultats no ho veuen com un factor determinant que fes germinar el Procés, però sí que reconeixen que hi va contribuir.

Ara bé, la majoria també reparteixen culpes i recorden que el Govern no els va acceptar cap de les seves esmenes. Sobre aquesta qüestió, alguns membres del partit censuren la feina feta pels ponents i creuen que no van aportar prou “alternatives”. Però els implicats es defensen. La professora de dret constitucional Montserrat Nebrera, que va assessorar el partit en la ponència de l’Estatut, recorda que va ser la mateixa direcció estatal qui primer va censurar les esmenes que volia presentar el PP català -la majoria van acabar sent de supressió-. “La disciplina respecte al partit estatal va fer caure tota la feina”, lamenta.

Perfil baix pels indults

L’estratègia de les firmes no va servir per impulsar el PP a Catalunya, al contrari, a les eleccions de novembre del 2006 el partit va perdre un diputat. Potser escarmentats pel precedent de fa quinze anys, ara la formació mantindrà un perfil baix en la recollida de firmes contra els indults. Segons fonts consultades, a Catalunya no preveuen posar taules al carrer per recollir firmes, sinó que obriran les portes de les seves seus i potenciaran la campanya online. Hi ha dirigents, de fet, que consideren que torna a ser un error tàctic per als populars catalans. L’estratègia, un cop més, torna a estar pensada en clau estatal per impulsar un PP a l’alça.

stats