Política 12/11/2019

La Fiscalia, contra un alcalde d’ERC per l’1-O

L'escrit d'acusació demana un any i mig d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros per Bernat Solé, alcalde d’Agramunt (Urgell) i diputat d’ERC al Parlament

Ara
3 min
L’alcalde d’Agramunt i diputat d’ERC Bernat Solé.

BarcelonaLa judicialització del Procés continua. Dos anys després de l’1-O i la consegüent condemna del Tribunal Suprem als presos polítics, encara cuegen desenes de causes judicials obertes contra la celebració del referèndum. Aquesta vegada, la Fiscalia s’ha centrat en Bernat Solé, alcalde d’Agramunt (Urgell) i diputat d’ERC al Parlament.

El ministeri públic va demanar ahir una pena d’un any i mig d’inhabilitació per a Solé acusant-lo d’haver facilitat la celebració del referèndum de l’1-O al seu municipi cedint locals públics i ocultant urnes.

En el seu escrit d’acusació, presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i recollit per Efe, la Fiscalia també demana que s’imposi una multa de 24.000 euros al diputat, a qui acusa d’un delicte de desobediència a l’autoritat judicial.

L’escrit de la fiscalia recull els fets ocorreguts la tardor del 2017, entre els quals l’aprovació de les lleis de desconnexió -quan Solé també era diputat de JxSí-, l’organització de la votació en locals municipals o la gestió que va fer com a alcalde l’1 d’octubre del 2017, quan hi va haver les càrregues policials contra els votants. El ministeri públic recull diversos fragments d’entrevistes a mitjans de comunicació en què Solé explica com va anar aquell dia.

Segons la fiscalia, l’alcalde d’Agramunt, tot i tenir coneixement de la suspensió ordenada pel Tribunal Constitucional (TC) i del seu deure de paralitzar qualsevol iniciativa per desenvolupar l’1-O, va tenir una participació activa en el referèndum i va permetre que l’únic centre de votació fos l’escola d’educació infantil i primària municipal.

De 712 investigats, 10 a judici

Solé és un dels pocs alcaldes contra els quals s’ha acabat actuant dels 712 que formaven part de la investigació inicial de la fiscalia. En la majoria dels casos no es van obrir diligències, i el ministeri públic va acabar prioritzant la instrucció a 78 alcaldes. D’aquests, només 10 han passat als tribunals, segons l’informe que va fer públic l’Associació de Municipis per la Independència el passat mes de març. En aquest document, l’entitat municipalista denunciava l’“arbitrarietat de la fiscalia” a l’hora d’escollir quins dels alcaldes havien de ser processats i quins absolts.

Els casos pendents per l’1-O

No totes les acusacions judicials contra el Procés comencen i acaben amb la sentència del Tribunal Suprem als presos polítics. Aquesta ha estat la més rellevant d’un seguit de causes que ara es veuran condicionades pel veredicte de l’alt tribunal. El relat dels fets influirà en la macrocausa del jutjat número 13, així com en la causa de l’Audiència Nacional contra els ex alts càrrecs d’Interior i el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero.

També està pendent, de cara als pròxims dies, que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya iniciï el judici contra l’anterior mesa del Parlament per un delicte de desobediència, per haver admès a tràmit les lleis de desconnexió i diverses resolucions sobre l’autodeterminació. Precisament per aquesta qüestió la Fiscalia investiga també l’actual president del Parlament, Roger Torrent, a qui ja ha advertit el TC.

A tot això s’hi sumen també les causes obertes contra diversos alcaldes que, com Solé, van col·laborar, presumptament, amb el referèndum de l’1-O.

stats