La Fiscalia de Catalunya ja investiga els fets descrits per Santi Vidal

L'hi ha ordenat la Fiscalia General de l'Estat. Apunta que si el Govern hagués fet el que l'exjutge li atribueix s'haurien comès diversos delictes de revelació de secrets 

La Fiscalia Superior de Catalunya ja ha obert diligències per investigar els fets que es desprenen de les declaracions de l'exjutge i senador d'ERC Santi Vidal, com ha ordenat la Fiscalia General de l'Estat aquest mateix matí. La reacció, per tant, ha estat immediata.

Del comunicat difós aquest migdia, el fiscal superior de Catalunya,  José María Romero de Tejada, es desprèn que el que se sotmet a investigació no és Vidal, sinó les suposades il·legalitats que hauria comès el Govern de la Generalitat si és cert el que l'exjutge ha explicat en diverses xerrades amb públic realitzades pel tot el país. "Les manifestacions fetes suggereixen l'existència de comportaments que, si es confirmen, podrien suposar la comissió de diversos fets delictius", assegura el text.

Dades fiscals i llistes de jutges

D'entrada, la Fiscalia hi veu un possible "apoderament il·lícit de dades reservades de naturalesa fiscal [...] per persones no autoritzades", cosa que suposaria " un delicte de descobriment i revelació de secrets dels articles 197 i/o 415 del Codi Penal".

En les seves conferències –que va treure a la llum aquest dijous 'El País '–, Vidal va defensar que el Govern disposés, segons ell, de les dades fiscals dels catalans tot i que estan protegides per la llei de bases de dades del govern espanyol. "Tontos no ho som, perquè ja sabem que no ens les facilitaran voluntàriament", al·legava.

Fonts properes a la investigació consultades per l'ARA recorden que, de fet, la suposada obtenció il·lícita de dades confidencials per part del Govern ja va ser un dels aspectes que es va investigar en la causa de la consulta del 9-N, que arribarà a judici el proper 6 de febrer: una de les coses que van mirar els investigadors aleshores és què havia passat amb les bases de dades creades per al recompte de la votació i en les quals s'introduïa el DNI dels votants.  El Govern i l'empresa que va instal·lar el programa informàtic van explicar aleshores que s'havien destruït immediatament després de la consulta i la investigació no va trobar cap indici que continuessin existint.

En la investigació del 9-N, la Fiscalia també va intentar esbrinar si la Generalitat havia intentat crear un cens electoral a partir de la base de dades públiques del Servei Català de la Salut abans que el Tribunal Constitucional suspengués la consulta i el Govern la convertís en un procés de participació. El departament de Presidència i el CTTI van negar que el projecte 'Invictus' -així s'anomenava el programa que havia de confeccionar aquest hipotètic cens electoral-  no va arribar a tirar mai endavant i aquest aspecte també es va descartar de l'acusació.      

Arran de les declaracions de l'exjutge Vidal, la Fiscalia també considera que cal investigar "l'elaboració de treballs de camp o dossiers relatius a l'afinitat ideològica del col·lectiu de jutges [...]" perquè per elaborar-los es podrien haver utilitzat "dades obtingudes sense la deguda autorització dels seus titulars, la qual cosa situaria aquesta conducta en la modalitat agreujada del delicte de revelació de secrets previst i penat en l'article 197 (paràgrafs 2 i 5) del Codi Penal".

Acords amb estats estrangers

A més a més, la Fiscalia Superior de Catalunya també creu que cal aclarir si hi ha algun comportament delictiu respecte de les suposades relacions de la Generalitat amb governs estrangers, "la possible existència d'acords o enteses entre funcionaris o autoritats de la Generalitat de Catalunya i estats estrangers".

En les seves conferències, Vidal havia explicat que la conselleria d'Exteriors, liderada per Raül Romeva, tenia un "preacord" amb l'OTAN, perquè una futura Catalunya independent hi pogués continuar vinculada aportant ajuda humanitària, i amb onze estats europeus que recolzarien una eventual declaració d'independència. La política exterior és una competència exclusiva de l'Estat i els funcionaris i càrrecs de les comunitats autònomes no tenen autorització per poder-la exercir. De fet, el Tribunal Constitucional ja havia posat en dubte les funcions de la conselleria de Romeva arran d'un recurs del govern central.

Per tot plegat, el fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, ha signat aquest migdia el decret d'obertura de diligències que li havia demanat unes hores abans el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, que considera que les manifestacions de Santi Vidal fan referència a actuacions que "si fossin certes suposarien una greu vulneració dels drets dels ciutadans". Maza ha ordenat al fiscal de Catalunya "investigar els fets, en defensa de la legalitat, del respecte a les institucions constitucionals i en tutela dels drets fonamentals dels ciutadans". El coordinador general del PP a Catalunya, Xavier García Albiol, ja va anunciar aquest dijous que portaria el cas a la Fiscalia, però tot indica que no li ha calgut perquè el ministeri públic ja ha actuat d'ofici.

Suspès per exercir de jutge fins febrer de 2018

El Consell General del Poder Judicial va suspendre Santi Vidal durant tres anys el febrer de 2015, per redactar un esborrany de la futura constitució catalana. Tot i que la resolució no va ser ferma fins l'últim dictamen del Tribunal Suprem el novembre passat, el temps de suspensió es comptabilitza des del primer moment en què Vidal va haver de deixar el seu despatx a l'Audiència de Barcelona. Per tant podria demanar el reingrés a la carrera judicial el febrer de l'any vinent. 

Després de deixar l'escó al Senat aquest mateix divendres, Vidal ha deixat de ser aforat i per tant, en cas que la Fiscalia decidís investigar-lo, hauria de querellar-s'hi davant d'un jutjat ordinari. De moment però el ministeri públic ha decidit no circumscriure la investigació al propi exjutge sinó als fets que explica en les seves declaracions, per tant hi podria haver més càrrecs públics eventualment denunciats, en cas que la fiscalia trobés algun indici per donar credibilitat a les declaracions del exmagistrat.