Tribunals
Política 28/07/2021

La Fiscalia ja investiga l'aval de l'ICF al Tribunal de Comptes

El ministeri públic accepta la denúncia de Ciutadans

4 min
La seu del Tribunal de Comptes, en una imatge d'arxiu

BarcelonaLa decisió més tensa que fins ara ha pres el nou Govern va camí dels tribunals: la Fiscalia ja estudia l'aval de l'Institut Català de Finances a la trentena d'investigats per la causa d'Exteriors. El ministeri públic ha acceptat aquest dimecres la denúncia que li va presentar Ciutadans per un presumpte delicte de malversació de fons públics i ha encarregat a la Fiscalia Provincial de Barcelona que obri diligències de forma immediata.

El moviment es produeix mentre també s'analitzen dues qüestions més: el Tribunal de Comptes estudia si és legal que sigui la Generalitat (que apareix a la causa com a entitat perjudicada) qui concedeixi els avals als encausats –ha demanat a l'Advocacia de l'Estat que es posicioni– i el Consell de Garanties Estatutàries (CGE) està enllestint un dictamen sobre si el decret en el qual s'ha emparat l'Institut Català de Finances per emetre els avals és constitucional. És a dir, en els pròxims dies –aquest dijous en el cas del CGE– s'ha de saber si la decisió de la Generalitat és estatutària, si és acceptable legalment davant del Tribunal de Comptes i si constitueix o no una infracció del Codi Penal.

De moment la Fiscalia s'ha limitat a emetre una resolució tècnica en què no concreta per quins delictes vol investigar els responsables de l'Institut Català de Finances. No dona cap pista sobre les conseqüències penals que pot comportar la seva actuació. De fet, el ministeri públic no assumeix íntegrament d'entrada la denúncia del líder de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, que parlava de malversació i també assenyalava el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i els consellers d'Economia i Presidència, Jaume Giró i Laura Vilagrà. "Al Govern se li acaba el temps de la impunitat i de robar a tots els catalans sense cap conseqüència judicial", ha assegurat Carrizosa a través de Twitter.

La Fiscalia no investigarà ni els consellers ni el cap de l'executiu perquè està pendent de dos procediments judicials més per la mateixa qüestió al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Vox i l'entitat Convivència Cívica Catalana van presentar querelles contra aquests mateixos responsables polítics quan van sortir a anunciar el decret per afrontar les causes del Tribunal de Comptes el 6 de juliol, i el TSJC encara no ha decidit si les admet a tràmit. Abans de fer-ho escoltarà què en pensa la Fiscalia, que tot indica –després d'obrir investigació sobre aquesta qüestió– que informarà positivament sobre acceptar la querella. En cas que fos així, la investigació que ha obert aquest dimecres sobre la cúpula de l'Institut Català de Finances quedaria absorbida per la que posaria en marxa el jutge instructor del TSJC.

La primera pedra judicial del nou govern

L'obertura de diligències per part de la Fiscalia representa el primer encontre judicial del nou govern de Pere Aragonès. Malgrat que la idea eren dos anys de taula de diàleg i un intent de destensar la situació, quan encara no s'han complert els primers cent dies de nou executiu Esquerra i Junts ja han protagonitzat la primera pugna –la setmana passada s'acusaven mútuament de no voler activar l'ICF– i ja s'atansa la primera querella.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, dimarts.

El conseller d'Economia, Jaume Giró, com a impulsor del decret, ha defensat aquest dimecres la legalitat de la decisió de la Generalitat. Al sortir del Consell de Política Fiscal i Financera amb la resta d'autonomies, ha assegurat que "respecta" les decisions de tothom, però ha lamentat que Ciutadans vulgui "judicialitzar la política" en lloc d'utilitzar la via del diàleg. "Embargar persones deu donar rèdit polític", ha afirmat preguntat pels mitjans de comunicació –informa Núria Rius.

Tot i la fractura interna a l'Institut Català de Finances –es va dividir en dos per tirar endavant els avals–, Giró ha defensat que des del Govern no s'ha demanat res "irregular" als membres de la junta i ha tret ferro al fet que hi hagués un "empat tècnic" entre els consellers dominicals (representants de l'administració amb càrrec polític) i els independents. Ha considerat que això passa en molts consells d'administració i ha evitat valorar la dimissió de tres dels consellers abans de la votació: "Respecto la posició de tots".

Probablement serà això el que aquest dijous argumentarà davant del ple del Parlament, que ha de convalidar el decret llei sobre el fons complementari de riscos per fer front a la causa d'Exteriors. El plenari començarà a les deu i s'allargarà fins ben entrat el vespre perquè fins que no hi hagi enllestit el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre el decret –sol·licitat pel PSC, Cs i el PP– els grups parlamentaris no el debatran.

Està previst que el CGE es reuneixi a primera hora del matí i faci pública la seva opinió a la tarda. El seu pronunciament no és vinculant, però serà clau per si la majoria independentista –Esquerra, Junts i la CUP– pot sumar més suports per tirar endavant el mecanisme d'avals per als càrrecs públics: els comuns decidiran el sentit del seu vot en funció del dictamen i no es descarta que el PSC es pugui abstenir si aquest organisme avala la major part del decret –el cap de files dels socialistes, Salvador Illa, ja va dir que li semblava legal–. Qui segur que etzibarà el seu no seran Ciutadans, el PP i Vox. Un cop més la Generalitat es troba en mans dels tribunals.

stats