La fiscalia valorarà la llibertat de Forn i els Jordis si acaten la Constitució
Tots els presos, excepte el vicepresident, declaren sobre el fons de la causa
MadridNomés una setmana després que ho fes Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart declararan avui a petició pròpia davant el Tribunal Suprem. I per primer cop no ho fan sobre les mesures cautelars, sinó sobre el fons de la causa per rebel·lió, sedició i malversació, que els pot comportar fins a 30 anys de presó. Tenen al davant una nova oportunitat per abandonar la presó i poder assumir amb normalitat les seves actes de diputats, en el cas de l’exconseller d’Interior i l’expresident de l’ANC. Serà el primer cop que tots dos declararan davant Llarena com a diputats electes al Parlament per Junts per Catalunya.
La fiscalia no veu ara mateix motius suficients per sol·licitar la seva posada en llibertat pel risc de reiteració delictiva -el mateix que Llarena va al·legar amb Junqueras- i apunta que només valorarà demanar-la si acaten clarament la Constitució i renuncien explícitament a la via unilateral. Fins ara els presos han defensat el diàleg i una negociació bilateral amb Espanya, unes afirmacions que per al ministeri públic no són sinònim de renúncia explícita a la unilateralitat.
A diferència de la vista de Junqueras, que era davant el tribunal d’apel·lació, tots tres s’han ofert a declarar sobre tota la investigació davant el jutge instructor Pablo Llarena. La llei els permet fer-ho tantes vegades com vulguin sempre que el Suprem ho accepti. La intenció de les defenses és demanar el seu alliberament després de la declaració. L’estratègia dels advocats de Forn, Sànchez i Cuixart està sent diferent de la del de Junqueras, Andreu Van den Eynde, que busca retardar al màxim la instrucció. Fonts del ministeri públic no descarten la possibilitat que davant d’un procés “històric” com aquest s’acceleri i s’obri judici oral abans de l’estiu.
Més de dos mesos a Soto del Real
Els Jordis són a Soto del Real des del 16 d’octubre, i Forn des del 2 de novembre. Fa poc més d’un mes, el 4 de desembre, Llarena decidia mantenir-los a tots a la presó perquè considerava que es podrien reproduir “actes amb greus, immediats i irreparables conseqüències per a la comunitat”. En definitiva, una nova “explosió violenta”, segons la interlocutòria.
El jutge es va aferrar al document Enfocats, decomissat en els escorcolls del 20 i 21 de setembre, en el qual es parla de l’existència d’un “comitè estratègic” per preparar la República i del qual formaven part tots quatre: Forn per ser conseller d’Interior i els Mossos no intervenir, i els líders de l’ANC i Òmnium per “encoratjar la massa” contra la Guàrdia Civil en les protestes davant la conselleria d’Economia. De res ha servit fins ara a les seves defenses al·legar que la concentració va ser pacífica i que ells van demanar que es dissolgués. De fet, el vídeo que ho prova ni està inclòs en el llarg informe de la Guàrdia Civil.
A partir de les 9.30 h del matí tornaran a acompanyar els presos polítics davant el Suprem una delegació d’ERC, el PDECat, Junts per Catalunya, Òmnium i l’ANC. Les esperances ja són menys que el 4 de desembre. El que sí que Llarena podria acceptar és que surtin de la presó per recollir l’acta de diputats.
Pascal, Rovira, Gabriel i Boya reben la notificació
L’endemà de les eleccions el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena ja va anunciar que ampliava la causa contra el referèndum, amb sis polítics més. En la roda de premsa per anunciar la seva dimissió com a president del PDECat, Artur Mas va dir dimarts que havia rebut la notificació, i ahir es va saber que també la va rebre la coordinadora general del seu partit, Marta Pascal, així com les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel, i la secretària general d’ERC, Marta Rovira. Totes elles estan sent investigades per formar part del que el jutge considera que és el comitè estratègic del procés independentista. La nota no inclou el dia que hauran d’anar a declarar.
