La fiscalia es querella contra la consellera Borràs per la licitació de la compra d'urnes i l'acusa de malversació

El ministeri públic acusa de prevaricació, desobediència i malversació la consellera i el secretari general de Governació. Els culpa de "dinamitar el sistema de distribució de competències" i d'actuar amb "total menyspreu" cap a la Constitució del 1978

En el tram decisiu del Procés, la pressió judicial sobre el Govern s'accentua. Per odre de la Fiscalia General de l'Estat, la Fiscalia de Catalunya ha presentat aquest dimarts la querella contra el Govern per l'acord per licitar la compra d'urnes pel al referèndum; una querella que el ministeri públic focalitza sobre la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general del departament, Francesc Esteve, que és qui va signar la licitació. A tots dos la fiscalia els imputa els delictes de prevaricació, desobediència i malversació.

La fiscalia calca així el pronòstic que ja havia fet el govern espanyol, que abans que es publiqués al 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC) l'acord marc per a la compra d'urnes havia avisat que la fiscalia presentaria una querella. La setmana passada el ministeri públic ja va confirmar que preparava una querella per aquest fet, i avui l'ha fet pública.

En la querella, a la qual ha tingut accés l'ARA, el ministeri públic sosté que Borràs i Esteve impulsen l'acord marc per a la licitació de la compra d'urnes -és a dir, obren formalment el concurs- "plenament conscients" que, amb això, posen en marxa els tràmits per dur a terme la convocatòria d'un "referèndum vinculant secessionista que saben que no només es contrari a l'ordenament jurídic, sinó que vulnera frontalment els mandats del Tribunal Constitucional". Segons el raonament del fiscal, els dos querellats evidencien així "la seva persistent, inequívoca i irreversible voluntat" de tirar endavant el referèndum " amb total menyspreu cap a la Constitució del 1978".

El fiscal apunta que quan liciten l'acord marc la consellera i el seu secretari general són conscients que "estan possibilitant la celebració d'un referèndum il·legal com a pas essencial en el procés de creació de l 'estat català independent en forma de república, per desvincular les institucions de la comunitat autònoma del sistema constitucional" i, afegeix, "dinamitar el sistema de distribució de competències".

Segons l'argumentació del fiscal, tot i que l'acord marc per si sol no derivi en "una immediata disposició de fons públics" -no comporta contractar les empreses, sinó simplement obrir el concurs perquè s'hi presentin de cara al dia en què s'activi la compra d'urnes-, aquests fons sí que es gastarien quan s'activés la contractació. En definitiva, defensa actuar de seguida -abans, fins i tot, que es comprin les urnes- perquè la licitació "inicia el procediment per alliberar indegudament fons públics".

Emmascarar la preparació d'un referèndum

Tot i que la Generalitat defensa que la compra d'urnes entra dins les seves competències -Andalusia, per exemple, en té de pròpies- el fiscal defensa en la seva querella que l'únic que busca el govern català és "emmascarar" el seu objectiu de celebrar un referèndum. "Amb l'acord marc en cap cas els querellats pretenen obtenir urnes per a la realització d'unes legítimes eleccions al Parlament", afegeix.

Per sustentar la seva tesi, el fiscal apunta, fins i tot, que no "tindria sentit adquirir un material que, gratuïtament, els és cedit per l'Estat per a la celebració d'aquest tipus d'eleccions". En concret, la querella estableix quatre motius per justificar que té sentit la seva querella malgrat que encara no s'ha produït la compra d'urnes, l'adquisició de les quals no és, 'per se', un delicte sempre que siguin per fer unes eleccions.

Els quatre arguments que esgrimeix per demostrar que la Generalitat no vol les urnes per a unes eleccions sinó per a un referèndum són: " El menyspreu a rebre sense cost les urnes", que en l'acord marc es parla d'eleccions però també de "consultes populars i altres formes de participació ciutadana", que els pressupostos preveuen partides -ara suspeses- per fer el referèndum, i, també, les declaracions de càrrecs del Govern i dirigents sobiranistes en què es comprometen al referèndum.

Pel que fa a aquests posicionaments públics del Govern, la querella recull declaracions del president de la Generalitat, Carles Puigdemont; del vicepresident, Oriol Junqueras; de la consellera de la Presidència, Neus Munté; de la consellera d'Ensenyament, Meritxell Ruiz, i també del president del grup parlamentari de Junts pel Sí, Jordi Turull, en què refermen el compromís del Govern amb el referèndum i es mostren convençuts que hi haurà urnes.

Desobediència, prevaricació i malversació

La querella, que fa un repàs de totes les actuacions del Tribunal Constitucional contra el Procés des del recurs contra la declaració de ruptura del 9 de novembre del 2015 i subratlla que hi ha diferents incidents d'execució perquè la Generalitat ha desatès els avisos del tribunal-, sosté que amb la licitació de l'acord marc per comprar urnes Borràs i Esteve incorren en delictes de desobediència, prevaricació i malversació.

Segons l'escrit, la voluntat de desobeir no cal que sigui explícita -no cal que hi hagi una declaració pública dels investigats que ho confirmi-, sinó que es pot deduir "tan de comportaments actius com d'omissió". En aquest sentit, i després que el sobiranisme fes de la falta d'un avís clar del TC un dels ariets de la defensa dels encausats pel 9-N, el fiscal remarca que les institucions catalanes i els consellers, un a un, han rebut avisos del TC que els forcen a a "impedir o paralitzar" qualsevol iniciativa que desenvolupi els preceptes suspesos.

Pel que fa a la prevaricació -un delicte del qual els jutges van absoldre els acusats del 9-N en considerar que no es podia duplicar la pena d'uns mateixos fets-, el fiscal apunta que en aquest cas sí correspon acusar-los també de prevaricació perquè el delicte "radica ja no en la desobediència a les decisions del TC, sinó en el rebuig exprés" a obeir la Constitució.

La novetat en aquesta querella és, a més, que el fiscal acusa Borràs i Esteve de "malversació", un delicte que sí comporta penes de presó. El fiscal justifica aquesta petició apuntant que "s'ha posat en marxa un procés que si s'acaba duent a terme generarà despesa pública orientada a dur a terme accions delictives en tant que són radicalment oposades a les resolucions del Tribunal Constitucional". A més, tot i que habitualment el delicte de malversació s'apunta en aquells casos que hi ha ànim de lucre, el fiscal defensa que no cal que això es produeixi perquè "el tipus penal no requereix l'enriquiment de l'autor, sinó en tot cas la disminució il·lícita dels recursos públics o béns que hi estiguin assimilats".

Informes i testimonis

Per tot plegat, la Fiscalia de Catalunya reclama a la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que prengui declaració en qualitat d'investigats a Borràs i Esteve, així com que sol·liciti al departament de Governació tota la informació sobre la licitació i que es reclami a la Intervenció General de la Generalitat que concreti si ella o un altre organisme són l'autoritat competent per autoritzar la despesa prevista a l'acord marc. A més, es demana que se citi a declarar en qualitat de testimoni la interventora general, Rosa Vidal.

La querella es presenta exactament contra l'acord marc publicat al DOGC el 9 de maig passat per al subministre d' urnes "en les eleccions al Parlament de Catalunya, consultes populars i altres formes de participació ciutadana" que permet la Loreg, la llei electoral espanyola. Segons la Loreg, totes les comunitats autònomes que vulguin poder comprar i tenir urnes pròpies per a les eleccions que convoquin, tot i que només Andalusia en té. La resta de comunitats, inclosa Catalunya, cada vegada que fan unes eleccions les han de demanar a l'Estat -i les guarden els municipis-.

Més continguts de