El govern espanyol denega l'extradició de ministres franquistes a l'Argentina

MadridEl govern espanyol ha desestimat la petició de la justícia argentina d'extradir fins a 20 alts càrrecs franquistes, vuit d'ells exministres. Segons ha explicat el ministre de Justícia, Rafael Catalá, l'executiu ha acordat que el reclam de la jutge María Servini no té prou fonaments. Es tracta del segon pas del govern de Mariano Rajoy per evitar que prosperi la querella contra els crims del franquisme. Ja el passat novembre, la Policia Nacional es va negar a detenir els 20 acusats esgrimint una resolució del 2010 en què s'eximia d'haver d'extradir un ciutadà en cas que el país on residís protestés en un termini de 30 dies. Llavors el govern va demanar més informació a Servini perquè, segons el seu punt de vista, no quedava clara la petició d'extradició.

Durant la roda de premsa del consell de ministres, Catalá ha esgrimit fins a tres arguments per denegar l'extradició. Primer, que els delictes "hipotèticament" -en paraules del ministre- es van cometre a l'Estat i no a l'Argentina, i els convenis d'aquesta república llatinoamericana amb l'Estat regulen que no hi ha prou competències per jutjar ciutadans espanyols fora del seu país. Segon, el "principi d'extinció de la responsabilitat criminal". I és que el codi penal dels anys 70, de quan s'imputen els delictes, contemplava la prescripció al cap de només 15 anys i el procés de Servini no va començar fins el 2014. I tercer, que la pena de mort era legal durant la dictadura i firmar sentències no era considerat delicte.

El ministre que va firmar l'execució de Puig Antich

Entre els ministres imputats a l'Argentina hi ha José Utrera Molina, que va ser el que va segellar l'execució de Salvador Puig Antich, i Rodolfo Martín Villa, per la mort de cinc treballadors en una protesta. Catalá defena que la pena de mort "als anys setanta estava prevista al Codi Penal de l'època", i per tant "qui signava una pena de mort no cometia un delicte".