Els fulls de ruta de l’Assemblea
L’abril del 2011 l’ANC va fer la seva declaració fundacional, un primer full de ruta per assolir la independència. Des d’aleshores n’han arribat nou més, en un procés que sempre ha volgut accelerar
Horitzó: 11 de setembre del 2014
Gairebé un any després de fer públic el document fundacional, l’ANC feia la seva primera gran assemblea. 7.000 persones reunides al Palau Sant Jordi van fixar els passos a seguir fins a la independència, que no hauria de trigar gaire a arribar. L’11 de setembre del 2014, el Parlament hauria de convocar un referèndum d’autodeterminació amb acord o sense amb l’Estat. Abans, durant la primavera del 2013, s’haurien de fer les consultes locals, i la Diada del 2012 caldria una mobilització històrica a favor de l’estat propi.
Reactivar les lleis de desconnexió
Amb el 155 encara en vigor, el full de ruta del 2018 va exigir la restitució del Govern legítim i la llibertat dels presos polítics i dels exiliats. Pel que fa a la Generalitat, l’ANC va fixar per escrit que calia “executar les normes i els decrets” que suposessin “avançar cap a la implementació” de la República i l’inici del procés constituent.
Mobilització permanent
No formava part de cap programa electoral ni full de ruta, però el referèndum de l’1-O es va convertir en el protagonista del 2017. Si guanyava el sí o si l’Estat l’impedia, l’ANC defensava que la DUI fos el següent pas en aplicació de la llei de transitorietat. La mobilització permanent per defensar l’1-O i el nou estat era bàsica per a l’Assemblea.
Referèndum a un any vista
“L’ANC farà tot el necessari perquè el procés de secessió sigui com més ràpid millor”. Aquesta va ser una de les frases principals del full de ruta aprovat el 2013. CiU i ERC ja havien pactat fer una consulta independentista l’any següent i l’Assemblea va pressionar perquè se celebrés abans del 31 de maig -es va acabar fent el 9 de novembre.
Insistir en la unilateralitat
L’escenari pactat és el que genera menys costos, però l’ANC no el veu realista. El 2019 va insistir en la via unilateral com la més factible, acompanyada de la desobediència. “L’acció o lluita no-violenta és l’eina estratègica per assolir la República”, expressava. La campanya de consum estratègic havia d’acompanyar les mobilitzacions.
El compte enrere de 18 mesos
Amb majoria independentista al Parlament, l’ANC va defensar multiplicar les mobilitzacions de petit format dirigides també a la justícia social. Durant el 2017 s’hauria de fer la DUI, aprovar la llei de transitorietat i impulsar el debat constituent i l’assemblea de càrrecs electes, sense tancar la porta a un referèndum acordat.
Garantir el 9-N i DUI per Sant Jordi
El 2014 l’ANC es va conjurar per fer possible la consulta del 9-N, i la mobilització popular en la Diada havia de ser-ne una garantia. Una victòria del sí hauria de ser seguida per un procés de negociació amb l’Estat i per una declaració d’independència, que el full de ruta preveia per al Sant Jordi de l’any següent hi hagués o no acord amb Espanya.
Superar el 50% per a la DUI
L’Assemblea s’ha fixat aquest any el repte de tornar a ocupar “l’espai central” de l’independentisme, constatades les diferències cada cop més evidents amb els partits polítics. Com en altres fulls de ruta, demana unitat d’acció i insisteix en la via unilateral. Aquest cop, i preveient unes noves eleccions a curt termini, l’ANC ha demanat als partits que es comprometin a abraçar la unilateralitat si els partidaris del sí superen el 50% dels vots. “S’haurà de generar un ambient previ de plebiscit unilateral” perquè les eleccions siguin un nou 1-O.
Eleccions plebiscitàries
Sense declaració d’independència després del 9-N, l’ANC va pressionar per unes eleccions plebiscitàries. En el full de ruta del 2015 va demanar a la ciutadania que es preparés per mobilitzar-se, a més d’una llista unitària als comicis, i va defensar que el procés d’independència durés divuit mesos -sis si l’Estat es negava a negociar.
