25/03/2023

Està funcionant la bicefàlia a ERC?

3 min
Pere Aragonès i Oriol Junqueras la nit del 14-F.

MadridMadrid sempre és un bon observatori per veure com funcionen els partits catalans. El cas d’ERC és especialment interessant, perquè des del maig del 2021, amb la investidura de Pere Aragonès, va posar en pràctica una bicefàlia mai assajada a Catalunya. Aragonès encapçala el Govern mentre Oriol Junqueras, inhabilitat per la sentència del Procés, fa el mateix al partit. Però està funcionant aquesta bicefàlia?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’exemple més semblant que li ve al cap a l’analista és la bicefàlia que practica el PNB entre president del partit i lehendakari. El cas del tàndem Aragonès-Junqueras remet una mica a la parella Ardanza-Arzalluz, on el primer tenia un perfil pragmàtic i de gestió, i el segon era un líder volcànic i carismàtic molt estimat per les bases. El cert és, però, que aquella situació va ser excepcional perquè, un cop desaparegut Arzalluz, la figura de president del PNB ha anat perdent pes en contraposició a la de lehendakari. I això que en la cultura política del PNB els militants no hi veuen contradicció entre els discursos abrandats de l’Alderdi Eguna i la praxi política moderada del dia a dia. Fins i tot a EH Bildu s’accepta amb normalitat. Però a la Catalunya actual aquesta ductilitat no es dona tant i ERC pateix per aquesta banda.

El primer que cal dir és que sempre hi ha disfuncions entre partit i Govern perquè de vegades els interessos són contraposats o no coincidents. L’exemple dels pressupostos ha estat palmari. A Aragonès li convenia tenir-los encara que fos amb un pacte amb el PSC, però el partit (Junqueras, Rovira, Jové) s’hi va resistir tant com va poder pel cost electoral. Al final Aragonès li va guanyar la partida a Junqueras i va aconseguir el que volia, amb la qual cosa va reafirmar de passada el seu paper com a president.

On es veu molt bé aquesta tensió és al grup parlamentari a Madrid, que fins ara ha funcionat més en clau de partit (fent discurs ideològic, l’especialitat de Gabriel Rufián) que en clau Govern. Antoni Castells demanava en el seu dia que els 25 diputats del PSC havien d’actuar com el braç armat del Govern, però no se’n va sortir. Els 13 diputats d’ERC no són tampoc el braç armat del Govern a Madrid, fins al punt que algun conseller ha hagut d’intervenir per canviar el sentit del vot que s’havia indicat des de Calàbria en alguna qüestió. A la seu d’ERC tenen un socialistòmetre que els avisa de quan toca desmarcar-se dels socialistes. Llavors sona l’alarma i es dona l’ordre al grup parlamentari de castigar el PSOE en alguna votació, la que sigui.

A la pregunta de si està funcionant la bicefàlia, diria que de moment sí, però amb tensions evidents que poden anar en augment. La dinàmica política portarà Aragonès a reforçar-se cada cop més i a concentrar poder, de manera que Junqueras haurà de mesurar molt bé els seus passos per no interferir. I més quan la seva inhabilitació no acabarà fins al 2031.

Els detalls de la setmana

1.
La cita
Ramón Tamames

Una de les cites que va fer servir Ramón Tamames en el seu discurs és la del demògraf català Josep Vandellós, que als anys 30 va publicar el llibre Catalunya, poble decadent, sobre els perills de la immigració per a la societat catalana. Tamames va dir que Espanya corria el perill de convertir-se també en un “poble decadent”. El que no va dir Tamames és que Vandellós es referia a la immigració d’origen espanyol.

2.
L'edat
El Congrés dels Diputats a Madrid.

L’elevada edat de Ramón Tamames, 89 anys i a punt de fer-ne 90, era el gran tema de debat entre periodistes i polítics al Congrés de Diputats. Ell mateix va fer evident en alguna de les seves intervencions que era molt gran, com per exemple quan va dir parlant de la qüestió basca que ell havia conegut personalment Pío Baroja. Baroja va morir el 1956, quan Tamames tenia 23 anys i va ser empresonat.

stats