Política 10/10/2020

La segona edat d’or de García-Castellón, el jutge que ha demanat imputar Iglesias

García-Castellón va tornar a l’Estat per instruir els casos que acorralen el PP

M.f.f.
3 min
Manuel  García-Castellón

MadridManuel García-Castellón (Valladolid, 1952) va aterrar a l’Audiència Nacional el 1993 per substituir un jutge estrella. Baltasar Garzón acabava d’aconseguir un escó pel PSOE al Congrés de Diputats. Tot i que el periple polític de Garzón va durar poc temps, García-Castellón va aconseguir fer-s’hi un lloc. De perfil conservador, volia predicar amb un exemple totalment contrari al del magistrat que el va portar de Valladolid a Madrid. “Un jutge ha de fer la seva feina sense ser notícia permanent”, assegurava.

Però en pocs anys García-Castellón va acaparar portades amb la instrucció del cas Banesto, que va acabar condemnant Mario Conde a vint anys de presó, així com les causes per l’assassinat de Miguel Ángel Blanco o l’intent d’atemptat contra José María Aznar. L’expresident espanyol el va premiar l’any 2000 amb un càrrec de luxe: un lloc a París com a jutge d’enllaç amb França, pel qual va ser reconegut amb la Legió d’Honor del govern francès lliurada per Jacques Chirac i l’Orde d’Isabel la Catòlica de mans de Zapatero. Una feina molt ben pagada i amb menys tensió que la de l’Audiència Nacional.

El 2017, per a sorpresa de tothom, va decidir tornar a les trinxeres per instruir el reguitzell de causes que acorralaven el PP: Púnica, Lezo i últimament Kitchen, per la qual ha imputat l’exministre Jorge Fernández Díaz. Però si per una causa ha transcendit els últims dies és pel cas Dina, picant a la porta del Suprem perquè investigui el vicepresident segon del govern espanyol, Pablo Iglesias. Divendres va denunciar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ) una campanya de “desprestigi” i “intimidació” adjuntant alguns tuits que l’alineaven amb el PP.

El perfil que volien els corruptes

La polèmica va esquitxar el retorn de García-Castellón. El que era el seu substitut al jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiència Nacional, Eloy Velasco, amenaçava amb aixecar les catifes del PP el 2017 quan, de cop, va ser promogut amb un càrrec de nova creació a la sala d’apel·lacions d’aquest mateix òrgan judicial juntament amb Enrique López, actualment conseller de Justícia de la Comunitat de Madrid i portaveu de justícia del PP. Dos anys després el Suprem anul·laria aquests nomenaments perquè, segons el seu parer, es va fer un concurs a mida per als dos magistrats. Era la segona carrera truncada de López, que el 2014 ja va haver de dimitir com a magistrat al Tribunal Constitucional després que la policia l’enxampés saltant-se un semàfor amb moto a Madrid sense casc i begut.

Però tornant a García-Castellón, el magistrat va ocupar de nou la seva plaça a l’Audiència Nacional mesos després que el seu nom aparegués implícitament en un dels casos que instrueix, la trama Lezo, que investiga una presumpta xarxa de corrupció al PP de Madrid a través de l’empresa pública d’aigua Canal Isabel II. És en una conversa entre l’expresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, i l’exministre i portaveu d’Aznar, Eduardo Zaplana: “ Yo llamo a este y le digo, oye, ven aquí, el titular aquí, y a este... a tomar por culo. Pero, ¿qué te cuesta esto? Y a este tío lo pones a escarbar cebollines, joder, y ya está ”, diu González a Zaplana. El titular és, justament, García-Castellón, i el que hauria de marxar, Velasco.

Durant els últims tres anys García-Castellón ha avançat a poc a poc en la trama Púnica -que es continuarà investigant gràcies al fet que el Congrés ha revertit la reforma del PP per limitar les instruccions- i ha portat Ignacio González al banc dels acusats per la Lezo. Pel camí també ha imputat Esperanza Aguirre, Cristina Cifuentes i Fernández Díaz. I ha sigut l’instructor de la causa contra els CDR i qui va mantenir Tamara Carrasco confinada a Viladecans per una causa per la qual ara se l’ha absolt. Però on ha trobat més atenció mediàtica és en el cas Dina, que intenta capgirar per convertir-lo en una causa contra Iglesias. Viu així una segona edat d’or a l’Audiència Nacional.

stats