Publicitat
Publicitat

PROCÉS SOBIRANISTA

Una nova generació s’obre pas a ERC per refer-se de la repressió

El partit pretén combatre la desorientació dels últims mesos amb la irrupció de noves figures

El primer cop dur va arribar el 2 de novembre quan el president del partit tornava a la presó 77 anys després de fer-ho Lluís Companys. La secretària general es va veure forçada a fer un pas endavant en un partit tocat que mostrava símptomes de desorientació. Fa una setmana es va confirmar que ella optava per l’exili, com els seus predecessors havien fet durant el franquisme. Oriol Junqueras i Marta Rovira ho han sigut tot a l’Esquerra que es va aixecar de la profunda crisi política en què els republicans havien entrat el 2008 i, sense ells, el partit afronta una difícil situació, precisament quan havia arribat el seu millor moment en democràcia. El repte més important que té ERC és confirmar el que fa anys que reivindica Junqueras: que ell és “irrellevant” perquè a Esquerra hi ha gent preparada per succeir-lo.

Junqueras seguirà sent el president i Marta Rovira la secretària general, però malgrat que seguiran implicant-se en l’organització cap dels dos podrà dirigir el dia a dia del partit. Fa setmanes -mesos- que Esquerra es preparava per assumir el cop, fins i tot amb un pla de contingència per respondre a una hipotètica il·legalització, segons informen fonts de la direcció. Aquesta setmana passada s’han començat a visualitzar els canvis en l’estructura, començant per la persona que a partir d’ara es convertirà en el seu principal referent. El consell nacional de dijous va nomenar Pere Aragonès (Pineda de Mar, 1982) adjunt a la presidència en substitució d’Anna Simó que, fins ara, havia exercit el càrrec de manera simbòlica. Es va estrenar divendres citant Junqueras després dels nous empresonaments: “No ens rendirem mai. No ens fan por. Ens carreguen d’entusiasme. Ho han intentat sempre i no han pogut mai”.

El rol canviant d’Aragonès

Però el paper d’Aragonès tornarà a canviar aviat. Ell serà l’home fort d’ERC al Govern. De secretari d’Economia passarà a conseller i tot apunta que es convertirà en el pròxim vicepresident de l’executiu. De fet, quan hi hagi Govern diverses fonts apunten que hi haurà una nova remodelació del partit. El model PNB agrada a la seu nacional dels republicans i amb Aragonès liderant Esquerra a la Generalitat, les regnes del partit les agafarà algú altre de l’actual direcció. Un dels valors a l’alça és Isaac Peraire (Prats de Lluçanès, 1985), actual vicesecretari general de Coordinació Interna, Territori i Organització.

De moment, ja hi ha hagut un altre canvi que aviat es farà evident en les setmanals rodes de premsa del partit. Marta Vilalta (Torregrossa, 1984), secretària de Joventut de la Generalitat, passa a ser la portaveu dels republicans, segons avançava fa una setmana l’ACN. Un canvi que allibera Sergi Sabrià (Palafrugell, 1975) d’aquestes funcions. Ell es dedicarà al Parlament, on ja ha estat liderant de facto el grup republicà des del 21 de desembre. Rovira, fins ara presidenta del grup, havia preferit mantenir-se en un segon pla i en el debat d’investidura de Jordi Turull -hores abans de deixar l’escó i de marxar cap a l’exili- ja havia cedit el testimoni a l’exalcalde de Palafrugell.

En dues intervencions l’última setmana, Sabrià ja ha demostrat la diferència en el discurs entre un imputat per rebel·lió i algú que no ho està. Aquesta és precisament la característica de totes les noves cares visibles del partit, que ha decidit optar per una nova fornada de polítics sense càrregues judicials per recuperar el to perdut des del 27 d’octubre. Aquell dia, tot i acabar de declarar la independència per la qual tant havien pressionat, no hi va haver eufòria. Des d’aleshores, el discurs del partit ha sigut molt mesurat. El programa electoral del 21-D es va tancar després d’una revisió amb lupa dels advocats, i davant el jutge els dirigents del partit han optat per renunciar a la via unilateral i acatar la Constitució sense reserves.

Impera la desorientació

“Ens sentim com un pollastre sense cap; no sabem què defensa ERC; estem perduts”, afirmaven la setmana passada fonts de la militància. Després van escoltar els discursos de Sabrià -“Ens han escopit a la cara; no hi ha futur dins el regne d’Espanya”- i d’Aragonès. “Comencem a recuperar el to”, celebren des de les bases que, per primera vegada des que Junqueras va arribar al poder, començaven a organitzar-se contra l’ambigüitat del partit. La conferència nacional que Esquerra farà aquest any definirà el nou full de ruta dels republicans, obstinats a aconseguir la independència però introduint i reclamant a la resta un realisme que, almenys en públic, no havien mostrat abans de l’octubre.

En aquest pla de futur, tothom apunta que també hi jugarà un paper fonamental Roger Torrent (Sarrià de Ter, 1979), ara per ara la màxima autoritat del país. Des de la presidència del Parlament, Torrent ha de tenir un paper més institucional que la resta, però això també el pot beneficiar per teixir complicitats amb la resta de forces polítiques. Tocada pels empresonaments i per l’exili que han arribat després de l’1-O, Esquerra tot just ha començat a recuperar la veu.

Etiquetes

Més continguts de