LA JUDICIALITZACIÓ DE LA POLÍTICA

La fiscalia descarta rebaixar l’acusació contra l’1-O

Les defenses dels presos polítics i exiliats rebutgen cap negociació

El Tribunal Suprem ha tancat el processament per rebel·lió contra els principals responsables de l'1-O, i la fiscalia es prepara per presentar sense rebaixes els escrits d'acusació. Ahir la fiscal general de l'Estat, María José Segarra, va descartar demanar de moment penes menors per als presos polítics i per als exiliats. "Ara per ara no hi ha cap canvi", va remarcar, i va elogiar la tasca que els fiscals encarregats del cas han fet els últims mesos. Els líders de la suposada rebel·lió afrontarien, doncs, penes d'entre quinze i vint-i-cinc anys, a més de les que se'ls reclami per malversació. Segarra va negar que s'hagi plantejat la possibilitat d'arribar a un acord amb les defenses, tot i que els contactes amb els advocats són habituals. Ara bé, per si l'ús continu dels adverbis de la fiscal deixava dubtes –va subratllar que aquesta era la posició "de moment" i que "ara per ara" no hi havia canvis"–, fonts de les defenses rebutgen qualsevol tipus de negociació que passi per admetre els delictes de què se'ls acusa.

"No s'ha formulat cap escrit d'acusació, per la qual cosa no es pot parlar de cap rebaixa de res", va insistir Segarra en declaracions a la premsa des de Santander. "En el moment que tinguem trasllat per qualificar, o bé en la causa del Tribunal Suprem o bé en la de l'Audiència Nacional –on s'investiga el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, entre d'altres agents–, ja anirem posicionant-nos i explicarem les actuacions que durem a terme, però de moment no hi ha cap canvi respecte a la posició que ha mantingut la fiscalia", va sentenciar.

Divendres passat, en una entrevista a Vilaweb, l'advocat dels exconsellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye, advertia que arribar a un acord amb la fiscalia significaria "renunciar definitivament, per sempre, a la independència de Catalunya" i també "al dret de votar sobre la independència". Una opinió que han defensat durant el cap de setmana l'advocat de Carles Puigdemont, Jaume-Alonso Cuevillas, el d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, i el de Clara Ponsatí, Aamer Anwar.

"És com si un gàngster amb una arma i els teus fills com a ostatges et demana pactar", apuntava Anwar. "Mentre la meva opinió i la dels meus clients compti, aquí no es pacta res. Punt", afegia a Twitter Van den Eynde. I Cuevillas destacava que perquè hi hagués un pacte "s'haurien de reconèixer uns fets i conformar-se amb unes penes rebaixades". Una situació que els advocats no acceptaran, afegia, i que si plantegessin els polítics "seria una traïció al poble de Catalunya, que hi va deixar la pell l'1-O".

Mesures cautelars

Tot i que no s'han posicionat públicament, fonts de les defenses de Joaquim Forn i de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull consultades per l'ARA també han rebutjat una possible negociació amb la fiscalia per intentar arribar a un pacte abans del judici. "No tindria cap sentit que negociéssim per rebaixar de 25 a 15 anys de presó", explica una d'aquestes fonts. De fet, dins el sobiranisme hi ha el convenciment que la fiscalia tampoc tindrà incentius per negociar a la baixa: "Hauran de justificar la presó preventiva durant tants mesos". De fet, segons expliquen, els contactes de les defenses amb la fiscalia s'han limitat a reclamar, sense èxit, que s'acabin les mesures cautelars. Ara ja ningú dubta que els presos polítics continuaran tancats fins al judici.

Turull, Rull i Forn ja han sortit d'Estremera

Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn van iniciar ahir el trasllat des de la presó d'Estremera (Madrid) fins a Lledoners (Sant Joan de Vilatorrada). Com van fer la setmana passada Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, tots tres han fet nit al centre penitenciari de Valdemoro (Madrid) i avui dormiran a la presó de Zuera (Saragossa). Demà sortiran cap a Catalunya. Quan hi arribin s'haurà completat l'acostament de tots els presos polítics catalans. La setmana passada Dolors Bassa i Carme Forcadell també van deixar la presó madrilenya d'Alcalá-Meco i van ser ingressades a la de Puig de les Basses (Figueres). L'independentisme continua reclamant la llibertat dels presos polítics, que afronten possibles penes de fins a vint-i-cinc anys de presó.