L'amenaça del Tribunal de Comptes
Política 13/07/2021

El PSC allunya l'opció d'impugnar el fons per respondre a les fiances d'Exteriors

ERC presenta una comissió d'investigació al Congrés sobre el Tribunal de Comptes

4 min
Salvador Illa durant l'acte d'aquesta tarda

Barcelona / MadridDurant setmanes els serveis jurídics de la Generalitat van treballar per idear un mecanisme per fer front a les fiances milionàries que imposa el Tribunal de Comptes i, finalment, després d'una negociació intensa entre Esquerra i Junts, el conseller d'Economia, Jaume Giró, va presentar fa una setmana el fons complementari de riscos per evitar l'embargament d'una trentena d'alts càrrecs investigats en la causa d'Exteriors. Una setmana més tard, el risc que el decret llei acabi impugnat al Tribunal Constitucional per part del govern espanyol s'allunya: el líder del PSC, Salvador Illa, ha dit en una entrevista a RAC1 que la norma s'ajusta a la legalitat.

El fet que els socialistes refredin la possibilitat que el fons acabi al Constitucional és clau perquè en puguin fer ús els encausats al Tribunal de Comptes per la causa d'Exteriors, que abans del 21 de juliol han de dipositar més de cinc milions d'euros de fiança. Només el govern espanyol té la capacitat d'impugnar amb efectes suspensius una norma davant l'alt tribunal. "Estic convençut que la Moncloa no impugnarà el decret", ha dit aquesta tarda el president, Pere Aragonès, després de reunir-se amb el cap de govern d'Andorra, Xavier Espot. "És jurídicament sòlid", ha afegit.

Si no hi ha recurs de la Moncloa, doncs, el decret llei es podrà aplicar a curt termini, malgrat que Ciutadans i el PP sí que ho portin al Constitucional. Per al portaveu del partit taronja, Carlos Carrizosa, el decret és "inconstitucional" i persegueix la "mateixa lògica perversa" que les lleis de desconnexió del 2017, segons informa Mireia Esteve.

L'únic moviment que ha fet el PSC –com també el PP i Ciutadans– és sol·licitar un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries, que ha de dictaminar en un termini de dotze dies si el text s'ajusta a l'Estatut. La idea és que es pronunciï abans de l'últim ple al Parlament d'aquest període de sessions, en què s'hauria de convalidar el decret llei. Els comuns, que no han fet cap moviment contra el fons perquè els sembla "sòlid", decidiran el sentit del seu vot en funció del que digui el Consell de Garanties Estatutàries.

D'altra banda, Esquerra ha decidit presentar demà dimecres la petició de crear una comissió d'investigació al Congrés de Diputats sobre la "neutralitat" del Tribunal de Comptes. Vol que s'instrueixin des de la cambra espanyola els punts següents: la política de contractació de personal del tribunal i la seva compatibilitat amb la "independència i la imparcialitat"; la naturalesa "política" de les acusacions dirigides contra l'independentisme; les garanties processals d'acord amb el Conveni Europeu de Drets Humans, o els responsables de no haver investigat altres irregularitats que no tenen a veure amb el sobiranisme.

Esquerra posa sobre la taula aquesta proposta després que fa unes setmanes també ho fes el portaveu d'En Comú Podem al Congrés de Diputats, Jaume Asens, sense concretar-la. Ara els republicans esperen rebre el suport dels comuns a la seva petició, així com de la resta de partits independentistes i les forces del bloc de la investidura. Cal veure què fa en aquest punt el PSOE: si bé s'alinea amb els populars o aposta per investigar l'actuació del tribunal al Congrés de Diputats.

ICF: aval i contraaval?

La setmana passada, després de la presentació del fons complementari de riscos, van quedar dues coses per resoldre: la seva dotació econòmica i l'entitat bancària que actuaria d'aval a l'hora de pagar les fiances del Tribunal de Comptes (o de qualsevol altre cas). Doncs bé, aquest dimarts el consell executiu ha donat llum verda al traspàs de 10 milions d'euros de la partida de fons extraordinaris de despeses interdepartamentals previst als pressupostos per dotar de diners aquest mecanisme. Uns recursos que Aragonès ha desvinculat del capital destinat a fer front al coronavirus: ha aclarit que són fons que estan a disposició de totes les conselleries.

Pel que fa a l'entitat bancària, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha admès que encara no se sap del cert quina serà i ha explicat que, tal com preveu el decret llei, si no es trobés un banc disposat a participar en l'operació abans del dia 21 de juliol, s'habilitaria un mecanisme alternatiu. En aquest cas, tot es concentraria en l'Institut Català de Finances (ICF).

Cal recordar que en l'esquema inicial hi havia dos actors: l'entitat bancària, que és qui proporcionava un aval davant del Tribunal de Comptes –o la justícia– per pagar les fiances, i l'ICF, que actuava com a contraaval davant del banc. Si un dels actors falla, l'Institut Català de Finances ho farà tot: avalar i contraavalar.

Més enllà de la causa del Tribunal de Comptes, ahir en una entrevista a RAC1 el conseller d'Economia, Jaume Giró, va assegurar que el fons no només està pensat per a aquest cas en concret sinó també per a d'altres. Segons va dir, es tracta d'un instrument per "restablir un espai de llibertat per seguir fent acció política sense por i sense l'angoixa que t'embargaran la casa i la pensió sense haver sigut escoltat, ni jutjat ni sentenciat". En aquest sentit, també s'hi podria acollir l'exconseller Santi Vila pel cas de Sixena, pel qual va haver de dipositar com a fiança el seu domicili.

Segons el decret llei aprovat per la Generalitat, poden sol·licitar la cobertura d'aquest fons tots aquells càrrecs i excàrrecs de la Generalitat que no tinguin una sentència ferma en contra, contra els quals el Govern no hagi obert cap procés judicial o administratiu i el cas dels quals no estigui cobert per cap altra pòlissa contractada per la Generalitat.

stats