El Govern es buida de diputats: cap conseller manté l'escó tres mesos després

BarcelonaDes que es va posar en marxa la tretzena legislatura el 12 de març, un total de 16 candidats que van sortir elegits en les eleccions del 14 de febrer en les seves respectives circumscripcions ja no ocupen el seu escó a la cambra catalana, a més d’algun canvi d’última hora a les llistes electorals, tal com informa aquest dilluns l'ACN. Tots ells es van presentar per ERC o JxCat i han donat diferents motius per renunciar a la seva acta, des d’haver sigut escollits per exercir d'alts càrrecs de l'administració (no són compatibles amb l'escó), com els exconsellers de JxCat Meritxell Budó i Damià Calvet, fins a la voluntat de centrar-se en el seu departament actual, com és el cas de les conselleres Laura Vilagrà i Teresa Jordà.

És habitual veure un ball de renúncies als escons un cop es configura el Govern, però no ho és que l'executiu quedi desert de diputats. No hi ha cap conseller que mantingui l'escó, i el president, Pere Aragonès, és l'únic diputat al consell executiu. Dels que van ser escollits en les eleccions del 14-F han renunciat a l'acta el vicepresident, Jordi Puigneró; la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i la de Recerca i Universitats, Gemma Geis, així com la titular de Presidència, Laura Vilagrà; el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, i la titular d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà. L'efecte pràctic és que agafen l'escó altres diputats que es poden dedicar exclusivament a la tasca parlamentària. També n'hi ha un altre de més remot: en cas que Aragonès no superés la qüestió de confiança a la que s'ha compromès d'aquí dos anys o tingués algun problema durant aquest temps, cap dels actuals consellers podria ser investit president.

A l'anterior legislatura, tot i que bona part dels consellers van renunciar a seguir sent diputats, sis s'hi van quedar, a banda del president Quim Torra. Elsa Artadi, Laura Borràs, Miquel Buch, Ernest Maragall i Bernat Solé van compatibilitzar totes dues tasques durant un cert temps (Borràs va marxar per ser diputada a Madrid; Artadi i Maragall per ser regidors a Barcelona, Buch va ser cessat per Torra en la part final de la legislatura). Els substituts van ser Meritxell Budó, Mariàngela Vilallonga, Àngels Ponsa, Miquel Sàmper i Alfred Bosch, cap d'ells amb escó. Tenint en compte que Torra va perdre l'escó quan li va retirar la Junta Electoral Central, l'únic membre del Govern que va acabar la passada legislatura de diputat va ser Bernat Solé, que també va quedar inhabilitat per la sentència -encara no ferma- del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Un cas poc habitual

Durant el Govern de Carles Puigdemont, set membres de l'executiu van mantenir l'acta de diputat a més del mateix Puigdemont, cinc dels quals acabarien a la presó fruit de l'1-O i un altre a l'exili, fins que el govern espanyol va dissoldre el Parlament. Es tracta d'Oriol Junqueras, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Dolors Bassa i Toni Comín. L'exconsellera de Presidència i exportaveu del Govern, Neus Munté, és l'altra dirigent que va combinar les seva tasques a l'executiu amb la de diputada.

Ara en total són 16 renúncies, totes en les files d'ERC i JxCat. Casos diferents són els de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller d’Acció Exterior, Bernat Solé. Puigdemont, tot i presentar-se com a cap de llista de JxCat, ja havia manifestat la seva voluntat de mantenir-se com a eurodiputat i el 10 de març va registrar formalment la renúncia a l’acta de diputat, i va permetre al llavors vicepresident de la cambra, Josep Costa, que era el següent de la llista de Junts per Barcelona, formar part de l’hemicicle. L’endemà, però, Costa també va descartar prendre possessió del càrrec i Glòria Freixa va ocupar el seu lloc.

Per la seva banda, l’exconseller d’Acció Exterior Bernat Solé va haver d’abandonar la segona posició a la llista d’ERC per la circumscripció de Lleida, per darrere de Marta Vilalta, al ser inhabilitat pel TSJC en la causa de l’1-O. El va substituir l’exconsellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació Meritxell Serret, per la qual cosa Solé no va arribar ni a ser elegit diputat.

Ball de càrrecs i salts al Govern

Després que el cap de llista d’ERC, Pere Aragonès, fos investit president, va iniciar-se durant el mes de juny el tradicional ball de càrrecs en què destacats diputats dels dos partits que formen el Govern van saltar a l’executiu. Un cas paradigmàtic va ser el de l’exportaveu i exconsellera de la Presidència Meritxell Budó, cara visible del Govern de Quim Torra, que va deixar el Parlament per incorporar-se a la conselleria de Salut com a secretària d'Atenció Sanitària i Participació. El seu escó el va ocupar l’exalcalde de Sallent David Saldoni.

Per part d’ERC, l’exconsellera de Justícia Ester Capella va passar a ser la delegada del Govern a Madrid; Sergi Sabrià, el director de l'oficina del president de la Generalitat, i Anna Caula, secretària general de l’Esport, i els seus escons van quedar en mans de l'exdelegada del Govern a la Catalunya Central Alba Camps; el regidor de Lloret de Mar Jordi Orobitg i l'alcaldessa d'Ordis, Anna Torrentà. La número 5 dels republicans a Lleida, Montserrat Fornells, també va abandonar l’hemicicle al convertir-se en la directora general d'Administració Local.

Pel que fa al grup parlamentari de JxCat, dos dels quatre diputats que va aconseguir en la demarcació de Tarragona, Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès, van renunciar a l’acta al ser nomenats secretari de Relacions amb l’Administració de Justícia i delegada del Govern a Tarragona, respectivament. Un cas similar va ser el de l'exconseller de Territori i Sostenibilitat Damià Calvet, que, al ser designat president del Port de Barcelona, va deixar pas a l’hemicicle a Lourdes Ciuró. Tanmateix, la nova consellera de Justícia també va renunciar-hi, de manera que el càrrec va acabar recaient en Ester Vallès.

Amb tot, el primer període de sessions de l’actual legislatura ha acabat amb 7 renúncies per part de diputats d’ERC i 9 de JxCat, si es tenen en compte aquells diputats que, tot i no resultar escollits directament el 14-F, van poder formar part posteriorment del ple però ho van rebutjar per motius diversos. Els relleus han donat pas a noves cares a l’hemicicle, com la dels diputats republicans Alba Camps, Eugeni Villalbí o Ángeles Llive, i les de Pere Albó, Joaquim Calatayud o Irene Negre, de Junts.