Judicialització del Procés
Política 13/04/2021

El govern espanyol va concedir 28 indults l'any passat

Tots comptaven amb un informe favorable com a mínim, ja fos de la Fiscalia o del tribunal sentenciador

3 min
El ministre Juan Carlos Campo ahir al Senat.
Disponible en:

MadridEls líders independentistes condemnats esperen la resolució sobre l'indult i, de moment, només hi ha notícies sobre els que ja es van concedir i denegar al llarg del 2020. Aquest dimarts el subsecretari de Justícia, José Miguel Bueno, ha comparegut al Congrés per presentar l'informe del segon semestre de l'any passat: s'han atorgat 18 indults i se n'han rebutjat 1.646, una nova prova del baix percentatge dels que sí que s'accepten (1,08%). En el global del 2020, van ser 28 els indults que es van concedir, tots ells parcials.

El criteri que la Fiscalia i el tribunal sentenciador emeten abans que l'executiu decideixi aplicar o no la mesura de gràcia segueix tenint-hi una certa incidència, malgrat no ser vinculant. Els 28 indults del 2020 comptaven amb, com a mínim, un informe favorable i, majoritàriament, amb tots dos (15). En 12 casos el tribunal s'hi va mostrar a favor i la Fiscalia en contra, mentre que només n'hi va haver un amb l'aval del ministeri públic però no del tribunal. Bueno ha explicat que aquest cas fa referència al forcejament d'una màquina de parquímetre a Euskadi en què s'havia tingut en compte la situació familiar del condemnat i que el delicte no era d'excessiva gravetat. Es va commutar per treballs a la comunitat.

Els 18 indults concedits el segon semestre del 2020 són per a delictes de patrimoni, contra la salut pública, el medi ambient i l'ordenació del territori, falsedats i altres categories. Les penes de presó imposades van dels quatre anys i nou mesos la més alta –per un delicte d'estafa i falsedat de document mercantil– als quatre mesos de presó la més baixa –per un delicte de furt.

La compareixença ha estat marcada, però, per un procediment encara no resolt: el dels presos polítics. Diversos partits de l'oposició, com JxCat, el PP i Vox han fet preguntes sobre el tema, especialment sobre el ritme de la seva tramitació. "És alarmant la lentitud. Creiem que pot obeir a un determinat interès", ha afirmat el diputat del PP Miguel Ángel Jerez. Al seu torn, el representant de JxCat Josep Pagès ha posat l'accent en la diferència respecte a l'indult a l'exministre de l'Interior José Barrionuevo i l'exsecretari d'estat de Seguretat Rafael Vera el 1998 per part del govern de José María Aznar, marcat per l'extraordinària celeritat. Només es van trigar cinc mesos entre el registre i la concessió.

"La renuència en la tramitació ja és de per si una decisió política", s'ha queixat Pagès, que ha denunciat "l'ús electoralista" del procediment, donant així per fet que la resolució no arribarà fins després de les eleccions a la Comunitat de Madrid. A JxCat, tot i deixar clar que la solució per posar fi a la repressió és l'amnistia, destaquen que si bé a finals del 2020 diversos ministres del PSOE, inclòs el president, Pedro Sánchez, van fer declaracions que obrien la porta al gest de gràcia amb els presos polítics, ara se cenyeixen a subratllar que està en tramitació. Els expedients es troben en aquest moment sobre la taula del tribunal presidit per Manuel Marchena, que ja compta amb els informes de la Fiscalia –en contra– i recentment el de l'Advocacia de l'Estat, que no es va voler mullar sobre la conveniència o no d'atorgar l'indult.

Tampoc ho ha fet, com era esperable, el subsecretari de Justícia. "No puc avançar el sentit de la decisió. Seria irresponsable i, a més, no em correspon", ha destacat quan se li ha demanat si l'executiu optaria per concedir la mesura de gràcia als líders independentistes. Bueno també ha volgut remarcar que l'executiu no contemporitza amb la tramitació, després que se li hagi retret no només el retard actual, sinó també que durant els mesos de confinament de la primavera passada se suspenguessin els procediments d'indult.

stats