Memòria històrica
Política 18/11/2021

Bolaños admet que la nova llei de memòria no obre cap via penal contra els crims del franquisme

ERC reclama la derogació de la llei d'amnistia del 77 i el PSOE busca suports a la norma

5 min
El Valle de los Caídos.

MadridLes divergències entre el PSOE i Esquerra sobre la memòria històrica són una constant que es repeteix legislatura rere legislatura. El nou episodi s’ha produït aquest dimecres quan els partits que integren el govern espanyol han anunciat un seguit d’esmenes a la nova llei de memòria democràtica, de les quals en destaca una que toca la llei d’amnistia del 1977. “S’interpretarà i aplicarà de conformitat amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la condició d’imprescriptibles i no amnistiables”, diu el text. Unides Podem la va esbombar com una via per investigar per la via penal els crims del franquisme, però aquest dijous el ministre de Memòria Democràtica, Félix Bolaños, ja ha deixat clar en una entrevista a Onda Cero que no "canvia res del sistema jurídic".

Esquerra, de la seva banda, manté que l’única via per jutjar els crims del franquisme és derogant els punts de la norma preconstitucional que, específicament, deixaven impunes els crims i faltes comesos d'autoritats, funcionaris i agents de l’ordre públic. “El que diu el PSOE és una trampa i un subterfugi”, afirma a l’ARA l’exdiputat d’ERC al Congrés Joan Tardà, que malgrat que ja no té escó és qui lidera les negociacions sobre aquesta matèria. Subratlla que hi ha sentències del Tribunal Suprem que han utilitzat el mateix redactat de la llei d’amnistia per impedir les accions penals contra crims durant el franquisme, i acusa així l’executiu de “jugar amb la ignorància de la ciutadania”.

De fet, més enllà que la justificació de l’esmena presentada pel PSOE i Unides Podem sigui “garantir el dret a la justícia de les víctimes”, els socialistes dimecres ja van rebaixar substancialment la possibilitat d’arribar a jutjar els crims del franquisme. El portaveu del PSOE a la cambra baixa, Héctor Gómez, ha assegurat que la derogació de la llei d’amnistia “no és la solució” ni la “panacea” i ha destacat que no es pot aplicar retroactivament una llei que perjudiqui el reu. En la seva intervenció ni tan sols s'ha referit a l’objectiu de poder jutjar, a diferència del que prèviament ha exposat el diputat d’Unides Podem Enrique Santiago, que sí que hi ha obert la porta.

Les propostes i contrapropostes han obert un debat legal. El catedràtic en dret constitucional de la Universitat de Barcelona Xavier Arbós s’abona a la tesi que la derogació de la llei d’amnistia per jutjar els crims del franquisme no superaria el filtre constitucional per l’aplicació retroactiva de la llei anteriorment esmentada. Tardà sosté que el dret internacional subratlla que aquests delictes són imprescriptibles i que, per tant, seria possible jutjar-los, però Arbós puntualitza que cal diferenciar el pla del dret internacional del del dret intern. En el marc de l’argumentació política, el senador del PP Rafael Hernando ha qüestionat si amb la modificació plantejada pel PSOE i Unides Podem es perseguirien els crims d’ETA, Grapo i el FRAP.

La modificació de l'article 2 de la llei va acompanyada de la de l'estatut orgànic del ministeri fiscal. La proposta original del govern espanyol ja preveia la creació d'una fiscalia de sala de drets humans i memòria democràtica, però no s'especificava la iniciativa de promoure accions penals. Ara això es corregiria, i el fiscal tindria encomanades les funcions de practicar diligències i exercir l'acció pública en "fets que constitueixin violacions de dret internacional de drets humans i de dret internacional humanitari, incloent-hi els que van tenir lloc en ocasió del cop d'estat, la guerra i la dictadura". ¿Per què s'encomanen aquestes noves funcions a la Fiscalia, doncs? Fonts de l'executiu espanyol assenyalen que per a la recuperació de restes de víctimes poden caldre obrir investigacions -no penals-.

Tot i l'embolic sobre la via penal, queden poques persones que podrien ser jutjades pels crims del franquisme, tal com reconeixen Santiago i Tardà. L'exdiputat d'ERC anota que l'"intangible" en la "victòria democràtica del rescabalament de les víctimes" que passa perquè l'Estat reconegui la "perversitat de la llei" i això comporta, "com a mínim, haver-la de modificar". L'actual portaveu republicà a Madrid, Gabriel Rufián, ha afirmat que el PSOE no vol fer-ho perquè implicaria reconèixer que la llei del 1977 va ser un "error".

Rescabalament econòmic

A banda d’això, els dos partits de govern també modifiquen a la llei la possibilitat que les víctimes puguin ser rescabalades dels béns confiscats i les sancions econòmiques per raons polítiques, ideològiques de consciència o creença religiosa. ERC critica que es canviï aquest punt i no el que parla de la “il·legitimitat” dels òrgans i tribunals del règim. Els republicans volen que es declari “il·legal” i que això comporti una responsabilitat patrimonial per a l’Estat a la qual l’executiu es nega.

Els socialistes volen aprovar la llei de memòria democràtica amb ERC, que sobre aquesta qüestió ha mantingut una posició molt ambiciosa des que els últims anys al Congrés s'ha intentat fer evolucionar la llei de memòria que al seu dia es va aprovar sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Fonts de la formació admeten que la nova norma impulsada des del ministeri que lidera Félix Bolaños va més enllà que tots els projectes anteriors, però no és suficient.

La derogació parcial de la llei d'amnistia i declarar il·legal el règim a fi de rescabalar patrimonialment les víctimes són els dos punts fonamentals per a ERC –i la resta de forces sobiranistes del Congrés– i, si no es corregeixen, instaran el govern a aprovar la llei amb Cs. La formació taronja, però, exigeix que es retiri l'esmena sobre la llei d'amnistia. Fonts governamentals admeten que la modificació es va impulsar per aconseguir el consens amb alguns grups -sense esmentar-ho, ha donat a entendre que es tracta d'Unides Podem- i, de fet, hi ha ministres que veuen desencertada l'esmena.

Valle de Cuelgamuros

A més, el PSOE i Unides Podem plantegen recuperar el nom de Valle de Cuelgamuros en lloc de Valle de los Caídos. En el marc simbòlic, els partits del govern espanyol també aposten perquè retrats i representacions artístiques de persones vinculades a la repressió franquista no es puguin mostrar en llocs representatius ni àrees d'accés al públic. També es busca completar el procediment de revocació de les distincions honorífiques als cossos i forces de seguretat de l'Estat, així com suprimir els títols nobiliaris concedits a 33 personatges del règim, com els ducats de Primo de Rivera, Calvo Sotelo i Queipo de Llano.

Un altre dels punts que marquen el debat sobre la llei de memòria democràtica és si la consideració de víctimes es limita a l'inici de l'etapa constitucional o bé s'estén fins al 31 de desembre del 1982, per cobrir les persones represaliades durant la Transició. En roda de premsa, la diputada d'Unides Podem Martina Velarde ha celebrat que amb les seves esmenes "s'amplia el cens de víctimes", per bé que en l'article 3, que és el que determina la consideració de víctimes, no es planteja cap canvi. El PSOE i Unides Podem només el situen en una disposició addicional que preveu la creació d'una comissió tècnica que estudiï supòsits de vulneració de drets humans a persones per la seva lluita durant l'etapa de la consolidació de la democràcia, fins al 31 de desembre del 1982, i "que assenyali possibles vies de reconeixement".

stats