Política  /  Govern 19/11/2021

El Govern fia el suport de CUP i comuns a la inversió en habitatge

Els cupaires valoren demà si aixequen el veto als comptes mentre els d’Albiach pressionen amb l’esmena a la totalitat

4 min
Diputats dels comuns entrant a la reunió

BarcelonaQuan queden tres dies per salvar la tramitació dels pressupostos, al Govern se li compliquen les coses. Tots els partits a l'oposició, inclosos els seus socis potencials, han presentat una esmena a la totalitat als comptes. Al no de la CUP, que aquest dissabte valorarà si aixeca el veto, s'hi afegeixen les esmenes a la totalitat que aquest matí han presentat En Comú Podem i el PSC. I l'executiu necessita arribar a un acord amb almenys un dels grups en les properes 48 hores per desbloquejar els pressupostos. Amb els socialistes descartats a hores d'ara pel president Pere Aragonès, el Govern ha fet una última oferta als cupaires i confia que les noves concessions també puguin seduir els comuns. Al centre de la proposta, el compromís d'arribar fins als 1.000 milions d'euros en polítiques d'habitatge, 250 més dels previstos als números de l'executiu.

Segons consta al darrer document enviat als anticapitalistes, el Govern es compromet a fer les modificacions pressupostàries necessàries per arribar als 1.000 milions –la xifra reclamada per la formació assembleària– "en l'execució del pressupost i en funció dels ingressos". Uns diners, afegeix el text, que es destinarien a habitatge públic i a polítiques d'habitatge. Fonts de la CUP ja avancen a Europa Press que aquest plantejament és "insuficient", però serà la Coordinadora Oberta Parlamentaria (COP) –formada per les territorials del partit i les organitzacions que hi donen suport–, convocada aquest dissabte a Santa Perpètua de Mogoda, la que decidirà si el compromís del Govern és substancial per tornar a consultar a la militància si es retira l'esmena a la totalitat.

A banda de l'oferta en habitatge –que no inclou la retirada de les esmenes de JxCat a la llei antidesnonaments, una de les condicions de la CUP–, el Govern també ofereix avançar en la creació d'impostos verds, estudiar millores normatives per facilitar les municipalitzacions de la gestió de l'aigua i, en la línia del que va proposar Marta Rovira en una entrevista a Nació Digital , impulsar un "grup de treball" sobre un eventual "embat democràtic" a l'Estat, contemplant la possibilitat de fer un referèndum en aquesta legislatura. L'executiu, en aquest sentit, també es compromet a analitzar durant la primera meitat del 2023 si la taula de diàleg ha donat els seus fruits per decidir els pròxims passos, "inclosa la virtual finalització de la negociació". No hi ha novetats, per contra, en la posició respecte al projecte del Hard Rock ni en la candidatura dels Jocs d'Hivern, que l'executiu manté que no formalitzarà fins després de la consulta ciutadana.

Els cupaires van remarcar que les seves exigències no eren un "tot o res", de manera que la incògnita ara és saber si els gestos del Govern seran prou rellevants perquè el partit es plantegi canviar la seva posició. I el mateix passa en el cas d'En Comú Podem, que aquest matí ha optat per pressionar amb l'esmena a la totalitat després d'una nova reunió amb l'executiu. El portaveu del grup, David Cid, ha recalcat que la decisió no és "un punt final" sinó "un punt i seguit", i ha emplaçat "ERC i el president Pere Aragonès a moure's" en les pròximes 48 hores per avançar en la negociació. "Estem en temps de descompte", ha advertit. L'inici de les negociacions del Govern amb els de Jéssica Albiach aquest dimecres va coincidir amb el 'no' d'ERC als pressupostos del govern d'Ada Colau per a Barcelona. Fonts dels comuns apuntaven la necessitat de retirar aquest veto a Barcelona per facilitar les converses, i la líder del seu grup va insistir en parlar d'acordar pressupostos a "tot arreu". No obstant això, les mateixes fonts assenyalen que no és una línia vermella i neguen que s'hagi tractat la qüestió a la trobada d'aquest matí.

Una proposta amb poques concrecions

Més enllà del joc d'aliances municipals, les demandes d'En Comú Podem per avalar la tramitació dels pressupostos passen per deixar fora dels comptes el Hard Rock, apostar per la reindustrialització o invertir en salut mental i dental. Unes condicions que han rebut una resposta amb poques concrecions per part del Govern, segons fonts coneixedores de la reunió. L'executiu els ha proposat, entre d'altres coses, ampliar l'impost sobre habitatges buits a grans tenidors i un increment en les partides en tramvies –tot i que els comuns reclamen que aquesta aposta es concreti millor–, però descarta la gratuïtat de les targetes de transport per a la gent gran i jove i no concreta en què es traduiria un reforç de la salut mental i la bucodental. Sí que veu factible, per contra, invertir 60 milions d'euros per reduir les llistes d'espera i 100 milions per recuperar l'activitat hospitalària després de la pandèmia. En la línia del que ja va plantejar a la CUP, també s'avé a elaborar un full de ruta per a la internalització del 061 i a avaluar la del 112.

En una atenció als mitjans des de la seu de la UNESCO de París (França), el president Pere Aragonès s'ha mostrat convençut que el Govern podrà tancar un acord amb els seus socis potencials: "Queden hores i les aprofitarem", ha dit, i ha instat especialment els anticapitalistes a "aprofitar l'oportunitat", informa Laia Forès. Si cupaires i comuns mantenen el veto i no hi ha noves ofertes des de Palau durant el cap de setmana, ERC i JxCat toparan amb un dilema que els deixarà entre l'espasa i la paret: retornar els pressupostos a l'executiu i abocar-se a una pròrroga dels comptes del 2020 o intentar explorar in extremis la via del PSC. Els socialistes han anunciat a primera hora del matí la seva esmena a la totalitat a "uns pressupostos de bloc, de part i també a l'actitud del president Aragonès", però en declaracions a Catalunya Ràdio Salvador Illa s'ha mostrat obert a retirar-la si Aragonès accepta pactar els comptes amb el seu grup. Un fet que implicaria, de facto, el trencament de la majoria independentista que va permetre la investidura, i encariria la negociació d'ERC a Madrid.

stats