Gonzalo Boye: "Si governés el PP permetria amb més facilitat resoldre el cas dels líders independentistes"

BarcelonaL'advocat de l'expresident Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, atén l'ARA un any després de l'aprovació de la llei d'amnistia, en què va tenir un paper clau.

Fa un any que es va aprovar l'amnistia al Congrés. Quin balanç en fa?

— Cal fer un balanç en dos plans. D'una banda, hi ha un nombre molt significatiu de persones que s'han vist beneficiades de la llei d'amnistia. Si no m'equivoco, jo diria que uns 180 independentistes o més. I, d'una altra banda, hi ha un tema que, evidentment, preocupa i són els presos del judici del Procés i els exiliats, als quals les altes instàncies jurisdiccionals s'estan negant a aplicar una llei en vigor.

Com es resol això?

— Hi ha uns quants camins. Un és el tema de les prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Un altre és el Tribunal Constitucional. Però la solució ve, bàsicament, perquè entenguin d'una vegada per totes que l'aplicació de la llei no és a criteri, sinó que cal aplicar totes les lleis que estan en vigor.

Quan detecta que el PSOE està disposat a tirar endavant una norma així al Congrés?

— A mi el president [Carles Puigdemont] m'informa que això serà una de les condicions sine qua non per donar suport a la investidura i, per tant, em poso a treballar.

I com va ser aquesta negociació amb els representants del PSOE?

— En general, tota la negociació és complexa i més aquesta, perquè hi havia molta gent que tenia interessos diferents. Nosaltres miràvem pels de les persones que tenien causes penals obertes. Va ser una negociació tensa, en general, d'alt nivell tècnic, i, al final, doncs s'ha imposat el nostre criteri.

Diu que hi havia gent amb interessos diferents dels seus.

— La llei que hi havia damunt la taula al Congrés a finals de gener era inassumible perquè estava plena de forats. Vam obligar a tapar-los, a dotar-los de suport tècnic i, sobretot, que s'entengués que la llei tenia un objectiu clar, desjudicialitzar la política, reparar les víctimes i establir les bases per a una futura negociació política, però el que no es podia fer era redactar qualsevol llei en la qual la gent en quedés fora.

Està parlant del PSOE o d'Esquerra?

— Estic parlant de tots. Perquè estàvem sols. No van ser moments agradables per a mi personalment ni professionalment. Recordo fins i tot que em van dedicar algunes portades amb atacs personals fruit de sostenir una posició concreta que a la llarga s'ha demostrat que era la correcta.

Però el Tribunal Suprem tampoc aplica la norma en la qüestió de la malversació. Vist amb perspectiva, hauria escrit la llei d'una altra manera?

— No, el problema no està en la llei. No ens confonguem. De fet, si l'haguéssim aprovat tal com estava al gener [quan Junts s'hi va oposar], el problema seria la llei. Ara el problema són els que no la volen aplicar.

Quina reforma introdueix vostè que creu que és capital perquè el problema ara no sigui la llei?

— Primer es van definir quines eren les conductes que eren amnistiables i després es va redactar de manera que fos compatible amb el dret de la Unió, perquè érem conscients que això arribaria al TJUE. De fet, en aquest moment hi ha quatre procediments prejudicials, tres dels quals versen específicament sobre la malversació. Per tant, teníem raó, ara ha quedat absolutament clar que és una llei que no permet ni empara la corrupció, és una llei que està pensada per a Europa.

Creu que el PP en un altre context hauria aprovat també aquesta llei si necessités els vots de Junts o d'altres partits independentistes?

— Bé, he vist dirigents del PP dir que en la intimitat parlen català. A mi m'agradaria que la política fos cosa de principis, però al final és cosa d'interessos.

Per tant, creu que el PP també aprovaria una llei d'amnistia si en un moment concret tingués uns interessos en aquest sentit?

— Si no hagués aplicat una llei d'amnistia, almenys hauria aplicat una amnistia fàctica.

Què vol dir?

— Que tal com es va judicialitzar també es podria haver desjudicialitzat tot això. Evidentment, el PSOE no tenia aquesta capacitat i el que havia de fer era una llei d'amnistia. El més sa per a un país és que hi hagi una llei d'amnistia que reconeix un conflicte. Però no era l'única solució que hi havia.

O sigui, creu que si governés el PP sí que resoldria de forma fàctica el cas del president Puigdemont i la resta dels líders independentistes que encara no han estat amnistiats?

— Crec que la posició seria del tot diferent i permetria amb més facilitat resoldre el cas dels líders independentistes que encara no estan amnistiats.

Perquè el PP té una influència molt més directa sobre el poder judicial?

— Amb el PP hi hauria menys conflictivitat a escala de poder judicial, més que no pas per una qüestió d'influència. De vegades pensem que els jutges no són independents i jo sempre he sostingut que el problema és que no són imparcials, perquè tenen una visió molt establerta del que ells creuen que és correcte i de com ha de funcionar Espanya. I això moltes vegades coincideix amb el PP, sens dubte.

Al juny el Tribunal Constitucional s'ha de pronunciar sobre el recurs que precisament va presentar el PP en contra de l'amnistia. Quin és el seu pronòstic?

— A nivell sobretot mediàtic i polític s'han anat creant una sèrie d'idees que després no es corresponen amb la realitat. El que hi ha en aquest moment és una sèrie de recursos d'inconstitucionalitat plantejats pel PP i una sèrie de comunitats autònomes, que eren els únics que tenien aquesta possibilitat. El TC el que ha de decidir ara és si la llei és constitucional o no. I és l'única cosa que dirà. Resolt això, ha de respondre qüestions d'inconstitucionalitat plantejades per alguns tribunals. I, en tercer lloc, el Constitucional s'ha de pronunciar sobre els recursos d'empara dels diferents condemnats del Procés que han hagut de recórrer contra la inaplicació de la llei per part del Tribunal Suprem.

Per tant, en el pronunciament que tindrà el mes de juny el TC no s'obre cap finestra d'oportunitat concreta per a la tornada del president Puigdemont.

— Nosaltres encara estem pendents d'un incident de nul·litat respecte a la inaplicació de l'amnistia perquè, a més, en el cas del president Puigdemont s'ha donat una altra circumstància: que el jutge Llarena, amb el suport del Suprem, ha dit que és competent per jutjar un diputat del Parlament de Catalunya. Malgrat que havien dit que no era així, perquè s'han inhibit dels casos dels diputats del Parlament de Catalunya que tenen l'aforament al TSJC. Llavors, nosaltres bàsicament hem d'anar a discutir que no és el jutge preestablert per llei per resoldre aquest tema.

Està concentrat a treure el cas del Suprem i portar-lo al TSJC perquè creu que tindrà més possibilitats de ser amnistiat?

— Estic centrat a fer que el Suprem no colonitzi esferes jurisdiccionals que no li corresponen i que deixi actuar amb confiança i amb independència i amb imparcialitat els tribunals competents en cadascun dels casos. Més tard que d'hora el Suprem haurà d'admetre que se salta la llei. Els pròxims mesos podem trobar-nos davant un escenari de fallida perquè se li acumulen els deutes: en aquest moment està pendent el tema davant el TC i davant el TJUE i se'ns ha oblidat que tots els condemnats del Procés tenen pendents els seus recursos admesos a tràmit davant d'Estrasburg. Pot ser que tothom digui que no han aplicat la llei correctament.

Creu que Estrasburg es pronunciarà abans que el TC?

— En qualsevol moment, perquè els tràmits processals ja estan tots exhaurits.

I un posicionament favorable d'Estrasburg als expresos polítics comportaria un punt a favor pel cas de Puigdemont?

— Si Estrasburg condemna Espanya pel judici del Procés, tot el procediment seria nul de ple dret. Per tant, el Suprem es trobaria en la posició de tenir una causa que no va passar el primer filtre europeu.

Però depèn del contingut de la sentència d'Estrasburg i de quins drets consideri violats. No sempre aquesta nul·litat pot estar sobre la taula.

— Sí, però tots els recursos parteixen del dret al jutge preestablert per llei, del jutge imparcial [...], és a dir, crec que Estrasburg actuarà per aquesta via.

En el recurs d'empara que també presentarà al TC per la no aplicació de l'amnistia a Puigdemont, quins drets al·legarà?

— Em limitaré a reclamar que s'ha vulnerat el dret al jutge preestablert per llei. No podem crear una discussió més enllà d'això si qui ha adoptat aquesta decisió no tenia empara legal per dictar-la. És com si l'hagués dictat vostè o jo o el veí del cinquè.

Del retorn fugaç del president Puigdemont el 8 d'agost, vostè n'estava al corrent?

— No puc respondre a aquesta pregunta perquè tinc clients imputats en una causa per aquesta qüestió.

Aquests clients no seran emparats per l'amnistia perquè no hi entren pel període temporal vigent. Quin és el seu pronòstic respecte a aquestes causes?

— Encara no sé quin és el delicte que han comès perquè el Codi Penal és molt clar: diu que es tracta d'ajudar un pres, un detingut o un condemnat a evadir-se; i el president Puigdemont ni estava pres, ni detingut ni condemnat. Per tant, és una conducta penalment irrellevant. Hi hauria d'haver un sobreseïment.

¿Hi ha la possibilitat de reformar la llei d'amnistia, per exemple, per incloure aquests casos o per redactar-la de manera diferent perquè el Suprem l'apliqui?

— Un esforç legislatiu per reformar l'amnistia em sembla perdre el temps i potser el que s'hauria de fer és una reforma molt més a fons per a situacions com les que passen ara.

Vostè també ha hagut d'afrontar un judici [pel cas de Sito Miñanco]: creu que la sentència serà justa?

— El judici va anar bé i ara falta la sentència. Durant anys se m'ha vilipendiat i insultat i se m'han atribuït conductes que durant el judici es va veure que no eren certes. Tinc l'esperança que la sentència sigui justa. No estic nerviós ni preocupat, crec que el tribunal ha entès que hi havia un muntatge, com veiem que es feien i es fan.

Una de les coses que es va plantejar o que almenys va transcendir era que el seu cas també formés part de l'amnistia. Vostè això...

— Va ser una actuació insidiosa dins la campanya per desestabilitzar Junts en la negociació de l'amnistia. No és una pregunta per a mi. No va existir aquesta negociació, que em mostrin un document on apareix.

Creu que el volien apartar de la negociació?

— A mi m'han volgut apartar de la negociació des del primer moment, els que volien que això fos una passejada militar.

Quin calendari posaria ara al retorn del president Puigdemont?

— És una pregunta per al president Puigdemont.