Groc mostassa, sèpia o grana... per què els partits canvien de colors?

BarcelonaDel groc al sèpia, del lila al grana, del turquesa al blau i del groc clar al groc mostassa. Les tauletes gràfiques de bona part dels partits polítics han tret fum durant l'últim any: quatre formacions (ERC, Comuns, Junts i la CUP) han regirat la seva identitat gràfica. En el cas dels juntaires els canvis es van limitar al color i a la campanya electoral, a més d'alguns actes puntuals posteriors, però les tres formacions d'esquerres han redissenyat també el seu logotip i tipografia, i els han instaurat com a nova marca del partit. Unes modificacions que responen al context polític i, sobretot, a moviments orgànics dins les formacions.

El canvi més recent és el d'ERC. Després de molts anys apostant pel groc i el blanc, la revetlla de la Diada d'aquest any els republicans van abandonar aquest color per passar al sèpia i el taronja teula. Al juny la CUP també va deixar de banda l'històric vermell de l'estelada, si bé la bandera continuava present al logotip, i va enfosquir el groc cridaner que ha caracteritzat els anticapitalistes fins ara. Totes dues formacions van apostar per tipografies més arrodonides.

Darrerament, els dos partits han viscut processos de canvis interns: ERC arran de les primàries i la divisió interna que van generar, i la CUP arran del Procés de Garbí, amb què es va voler refundar i renovar lideratges i estructura organitzativa. Els canvis interns són el motiu que normalment justifica la renovació d'imatge d'un partit polític, segons apunta el professor de la Facultat de Comunicació de la UPF Carles Pont. De fet, així ho explicaven els mateixos partits. Des d'ERC, Elisenda Alamany va atribuir el canvi a una decisió de la nova direcció per fer una comunicació més propera, i des de la CUP la coportaveu Su Moreno treia pit de la "CUP actualitzada" i la nova etapa a la formació que es plasmava al nou logo.

En el cas dels anticapitalistes, el consultor de comunicació política Xavier Tomàs considera que, a més dels canvis interns, la renovació també respon a una qüestió tècnica, ja que el logotip antic "no funcionava bé en alguns àmbits", sobretot en el digital. Pel que fa a ERC, Tomàs hi veu un motiu polític. El color que més s'identifica amb el Procés és el groc, i un cop acabat aquest cicle polític, suggereix que la formació vol fer evident que també ha iniciat una nova etapa. De fet, quan van fer públic el canvi d'imatge, Alamany va explicar que els canvis es produïen perquè ERC s'havia "d'adaptar al nou context". Ara bé, Tomàs també assenyala un motiu tècnic: el groc "cansa força la vista". Per això veu lògic que els republicans hagin optat ara per tons més suaus, i concretament pel taronja perquè tècnicament representa una suavització del groc i perquè, amb la desaparició de Ciutadans de les institucions, "és un color que està lliure".

Colors alternatius per captar vot frontera

Fer servir colors que es distancien dels utilitzats fins al moment és un moviment comú en política. Pont apunta que diverses formacions, sobretot en campanyes electorals, han fet servir el blau, fos com a color principal o, sobretot, com a color secundari o de suport, ja que es percep força neutre i, a diferència del vermell, no se sol identificar amb una ideologia concreta. És un moviment que va fer Junts en les eleccions al Parlament i les europees del 2024 i que, si bé pot recordar el color de l'antiga Convergència, Tomàs emmarca en una estratègia per captar el vot frontera que es disputen amb altres formacions, ja que el turquesa que fan servir els juntaires habitualment s'identifica molt amb el partit.

En aquest sentit, Tomàs recorda els actes del govern alternatiu del PSC durant la legislatura passada, en què els socialistes feien servir el color blanc per apel·lar a totes aquelles persones descontentes amb la tasca de l'executiu d'ERC però a qui el vermell característic d'aquesta formació hauria fet que es mostressin menys predisposades a escoltar les propostes de Salvador Illa. També fa servir una estratègia similar Vox al seu canal secundari a xarxes, Bipartidismo Stream, per on desfilen líders de la formació i persones afins al partit i a la ideologia d'extrema dreta, però que fa servir com a color corporatiu el groc en comptes del verd.

El canvi de Comuns

Un altre motiu que pot justificar un canvi en la imatge gràfica d'un partit pot ser la voluntat de distanciar-se d'algú similar. És un factor que podria haver influït en la decisió d'ERC d'abandonar el groc per marcar distància amb la CUP, apunta Pont, però tant ell com Tomàs consideren que l'exemple paradigmàtic d'un moviment així és el canvi d'imatge de Comuns. Van passar del lila al grana, i el canvi es va produir abans de les últimes eleccions al Parlament, en què per primer cop en molts anys l'espai de Jéssica Albiach es va presentar en solitari, sense formar coalició amb Podem, en un moviment que tots dos experts coincideixen a apuntar que va ser per distanciar-se de la formació de Ione Belarra. De fet, el color resultant és una barreja de l'anterior lila i el rosa de Sumar.