"El gruer va cridar «ha mort el fill de puta»": com van viure la defunció de Franco deu personalitats

Dossier 50 anys de la mort de Franco: el preu d'un passat impune 5 articles

• Franco, tendència entre els joves: el preu d’un passat impune
• Franco: per què el dictador divideix encara la política espanyola?
• La riquesa a Catalunya i Espanya, cinquanta anys després de Franco

  

• El postfranquisme: com ens vam repensar
• "El gruer va cridar «ha mort el fill de puta»": com van viure la defunció de Franco deu personalitats

BarcelonaLa defunció del dictador Francisco Franco fa mig segle va ser un abans i un després per encetar la Transició; aprofitant l’efemèride deu personalitats expliquen a l'ARA com va ser per a ells aquesta vivència.

Xavier Trias

L’exbatlle de Barcelona i conseller de Salut en l’executiu de Jordi Pujol té un record molt clar de com va viure la mort del dictador. Va ser des de l’Hospital Vall d’Hebron, on exercia de pediatre. Un centre que aleshores es deia Residencia del Generalísimo Franco: “Estàvem tots avergonyits del nom que portava el nostre hospital”, rememora. En tot cas, assegura que “va ser un esclat d’alegria”, comenta, quan a les 11 h van fruir de l’anunci. “Això s’ha acabat”, va pensar sobre el règim. Ara bé, “la gran pregunta” que es feien en aquell moment era: “Què faran els polítics?”. Amb tot, malgrat que reconeix que és molt crític amb la Transició, sosté que “es va fer relativament prou bé dins del possible”. Ara bé, destaca un fet curiós que va succeir després del 20-N: “El dia abans de la mort d’en Franco estava ple de franquistes, però l'endemà ningú ho era”.

Pilar Aymerich

El seu objectiu va retratar la Transició, de la qual va participar des del carrer. La fotoperiodista Pilar Aymerich recorda com es va assabentar de la mort de Franco “al laboratori de fotografia analògica” i quan ho va sentir a la ràdio li va preguntar a la dona de fer feines, la Dolores, si “voldria brindar” amb ella amb cava. Llavors va esbrinar que el seu marit “va participar en la vaga d’Astúries i que va estar a la presó”. “Això dona consciència de la por que hi havia. Mai m’havia dit que el seu marit havia estat pres”.

Pepe Álvarez

El secretari general de la UGT recorda que feia un any que havia aterrat a Catalunya des d’Astúries i que va viure aquell dia “a La Maquinista, treballant al torn de nit”. “Quan van donar la notícia, el gruer, un vell militant del PSUC, va començar a tocar la botzina”, rememora. “Ha mort el fill de puta, ha mort el fill de puta!”, deia el gruer. Una “festa absoluta” que va precedir una trucada a la seva mare, que havia viscut la Guerra Civil i que “patia per tot”. Ella li va pregar que no es fiqués “en embolics” i que anés “al funeral”. Álvarez la va intentar convèncer que no calia anar-hi i que a Barcelona “hi ha molta gent i que no comptaran qui hi va”.

Pep Riera

Exlíder del sindicat agrari Unió de Pagesos, que va patir la presó per activisme, recorda que es va sentir alliberat i que va “obrir una ampolla de xampany”. “Nosaltres érem al carrer i ells, tancats a casa”, recorda. Riera, que va impulsar escoles democràtiques i cooperativistes, assegura que se li va fer “molt llarga”, la dictadura.

Rafael Ribó

Qui va ser polític progressista al PSUC i Iniciativa, per acabar com a síndic de greuges 18 anys d'aquest segle, relata com ho va celebrar: “Em va venir una sensació d’alegria i celebració, i així ho vaig viure amb la meva companya i els meus fills, que eren molt petits, i vam obrir una ampolla de cava”, afirma. Malgrat el “temor” perquè, a parer seu, va ser “la mort de Franco, però no del franquisme”, es va dedicar a trucar als amics.

Magda Oranich

Des del seu despatx, Oranich, que després de la Transició va treure el cap en política a ICV i CiU, comenta que ella i els seus companys lletrats estaven “bastant tocats” pels últims afusellaments del franquisme. “Com que ja se suposava que estava morint, nosaltres vam fer el possible per anar retardant els afusellaments", assegura, perquè tenien clar que amb la mort del dictador s’acabarien. Quan Arias Navarro va anunciar la mort per la televisió, Oranich va trucar “a la mare d'un afusellat”: “Les dues ploràvem de la ràbia [...]. Si haguéssim pogut retardar-ho una mica més, allò ja no hauria passat”, etziba. Durant el dia recorda explosions d’alegria “en privat”, tot i que en dies posteriors va notar vigilància policial. Entre d’altres, va defensar el militant d’ETA Txiki; i ella també va patir detencions i presó.

Isona Passola

La cineasta, productora i guionista, que va ostentar el càrrec de presidenta de l'Acadèmia del Cinema Català, sosté que li va causar més impacte l’assassinat de Carrero Blanco. “Això sí que va ser [alliberador], però la mort de Franco era lluitar i lluitar”, diu, per “aquella ràbia que feia tenir davant aquesta paret inamovible”. De fet, sintetitza les seves emocions en un poema de Joan Brossa contra “el dictador més vell d’Europa”. A casa seva, va viure com s'anaven guanyant progressivament "pams de llibertat", mentre el seu pare estava implicat a la Nova Cançó.

Manuel Milián Mestre

La mà dreta de Manuel Fraga i peça clau per al retorn de Josep Tarradellas s’havia preparat per celebrar la mort de Franco dos dies abans del dia assenyalat, però finalment va haver d’avortar la trobada. Llavors, qui li va comunicar que Franco havia traspassat va ser José Manuel Otero Novas, futur ministre: “A les dues i escaig de la matinada, no se li acut altra cosa que trucar-me”, sosté. El desperta i li diu: “Sempre ets tu qui em dones les notícies, però avui te la donaré jo. Franco acaba de morir”, li va dir al també exdiputat del PP, que va viure un drama familiar per la Guerra Civil.

Gregorio Luri

D’origen navarrès, criat entre un entorn carlí i el moviment d'esquerres, el filòsof Gregorio Luri descriu així els últims anys del franquisme: “Va ser una època amb moltes perplexitats i contradiccions d’un poble que havia viscut en una certa falsedat política i en un benestar econòmic”. També exmilitant del Partit Comunista d'Espanya afegeix el temor que tenia la “gent gran” a l’inici de la Transició: “No volien que es tornés a repetir la Guerra Civil”.

Roser Rius

El 20-N era a la presó a Madrid, detinguda per pertànyer a la Lliga Comunista Revolucionària, que estava aliada amb una escissió pacifista d’ETA. Explica que les que primer ho van saber van ser les preses que eren a la cuina. “Ens en vam alegrar molt i vam fer un enterrament”, relata. Es van disfressar i van fer un simulacre de funeral: “Una feia veure que era el mort amb el sudari”, comenta, a més de la que cantava les absoltes i “les ploraneres” que feien veure que ploraven el mort que més van celebrar. L'activista que s'ha desenvolupat com a il·lustradora i escriptora infantil, va quedar marcada per aquell ingrés a la presó precedit de tortures per part d'Antonio González Pacheco, més conegut per l'àlies Billy el Niño.

Dossier 50 anys de la mort de Franco: el preu d'un passat impune 5 articles

• Franco, tendència entre els joves: el preu d’un passat impune
• Franco: per què el dictador divideix encara la política espanyola?
• La riquesa a Catalunya i Espanya, cinquanta anys després de Franco

  

• El postfranquisme: com ens vam repensar
• "El gruer va cridar «ha mort el fill de puta»": com van viure la defunció de Franco deu personalitats