CRISI INSTITUCIONAL
Política 10/10/2020

La judicatura amenaça l’estabilitat del govern de coalició de Sánchez

La petició d’investigar el líder de Podem arriba després de l’anunci d’una reforma de la llei del CGPJ

Mariona Ferrer I Fornells
4 min
La judicatura amenaça l’estabilitat del govern de coalició de Sánchez

MadridEl xoc entre poders a l’Estat ha entrat aquesta setmana en una nova fase. Als conflictes permanents entre el poder executiu i el judicial, amanits amb el suport obert de Felip VI al president en funcions del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, s’hi ha sumat la petició d’imputació al Tribunal Suprem del vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, per denúncia falsa, danys informàtics -amb l’agreujant de gènere- i revelació de secrets. Si prospera -la causa està en mans de la sala que va jutjar el Procés- suposaria un atac a la línia de flotació del breu recorregut de la primera coalició de govern a Espanya des de la Segona República. Pedro Sánchez es trobaria davant l’escenari d’haver de decidir què fa amb Iglesias.

De moment la resposta judicial a la petició d’imputació d’Iglesias ja ha comportat una nova divisió entre els socis de govern. El PSOE ha fet pinya amb Iglesias però alhora ha invocat el respecte a les decisions judicials. Podem, en canvi, ha carregat durament contra la judicatura. Segons el seu parer, Espanya lliura, igual que l’Amèrica Llatina, una lawfare o guerra judicial per enderrocar l’actual govern de coalició. “És una guerra i despleguen totes les armes”, asseguren des de la cúpula del partit lila. Una teoria que s’alinea amb la de l’independentisme i la de veus com la del magistrat emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, que alerta que a Espanya “ara governen els jutges”.

La pressió sobre el paper d’Iglesias representa un front més en una llarga llista de problemes que Sánchez acumula en només deu mesos de legislatura. El govern espanyol hauria de presentar aviat l’avantprojecte de llei de pressupostos però el tancament de la instrucció del cas Dina ja va eclipsar la presentació del pla per modernitzar Espanya a través del fons europeu antipandèmia. I això que l’executiu de coalició ha admès la difícil situació econòmica, amb una previsió de dèficit de l’11,3%, una caiguda del PIB de l’11,2% i un endeutament de fins al 120% del PIB.

A escala territorial el focus ja no és només Catalunya, amb la vista posada en les eleccions després de la inhabilitació de Quim Torra, sinó que sobretot preocupa el xoc descarnat amb la Comunitat de Madrid, que ha culminat amb l’aplicació de l’estat d’alarma en aquest territori. Una mesura que el PP ja compara amb el Procés i la qualifica de “155 sanitari”. En aquest cas, els tribunals també s’han desplegat per donar la raó al govern d’Isabel Díaz Ayuso, en una judicialització de tota l’acció del govern que els populars practiquen des que van ser desallotjats de la Moncloa el 2004. “Els tribunals són el veritable diàleg”, afirmava dijous Ayuso resumint així l’estratègia del PP de Pablo Casado.

Estranyes coincidències

La petició d’investigació al Suprem arriba poc després de l’anunci formal del PSOE d’una reforma de la llei del CGPJ per posar fi a la interinitat de Lesmes després de dos anys. La proposta -que comportaria deixar enrere la majoria de tres cinquenes parts necessària per renovar un total de dotze llocs, inclòs el del president- ja ha topat amb el rebuig d’associacions de jutges i també del PP, i Lesmes hi ha respost amb un nou concurs per renovar nou càrrecs més. Si el nomenament de tres places del Suprem va posar fi a la paciència del govern espanyol, ara s’hi suma la renovació a les audiències provincials.

Dins el govern espanyol apunten que res és casual. Per una banda, que la petició d’imputació d’Iglesias coincidís amb la presentació del gran pla per reformar Espanya de Sánchez i, per l’altra, que en aquell precís moment Casado estigués reunit amb el seu portaveu de justícia, l’exmagistrat Enrique López, i tots els ministres de Justícia del PP, José María Michavila, Ángel Acebes, Alberto Ruiz-Gallardón i Rafael Catalá. López va treballar un temps a l’Audiència Nacional fins que el Suprem li va tombar la plaça perquè es tractava d’un concurs fet a mida.

El cas Dina és tan difícil d’explicar com el gir que ha fet la causa en un any d’instrucció. Si el març de l’any passat Iglesias s’hi personava com a perjudicat, ara manté aquesta condició alhora que el Suprem haurà de dictaminar si l’investiga per tres delictes i en demana el suplicatori al Congrés, on és aforat. Pel mig, el jutge instructor de l’Audiència Nacional Manuel García-Castellón ha tancat dos cops la porta a la petició de la Fiscalia per tornar a cridar a declarar la protagonista del cas, l’exassessora d’Iglesias Dina Bousselham, per si confirmava la teoria del jutge que Iglesias va utilitzar el cas Villarejo per treure’n un rèdit polític.

El líder de Podem ha assegurat que no preveu la imputació, però si tira endavant la justícia posarà en qüestió la seva presència al govern de coalició.

stats