Història d'una crisi de confiança

MadridMolt probablement la darrera setmana ha sigut una de les més complicades per al govern en general i sobretot per al seu president, Pedro Sánchez, en particular. Només calia veure el líder socialista en les compareixences de dilluns i dimarts. El subministrament es va restablir relativament aviat, abans que passessin vint-i-quatre hores. Però haver de sortir davant de l’opinió pública sense poder donar una explicació de les causes de l’apagada implicava trobar-se en una situació força compromesa. Sánchez ja havia superat altres proves molt dramàtiques i delicades, en especial la de la gestió de la pandèmia. En aquell cas no hi havia una responsabilitat directa relacionada amb l’origen de la malaltia i les tragèdies que va provocar. En aquest altre cas, en canvi, el problema és de credibilitat. No n’hi ha prou amb saber reaccionar per restablir la normalitat amb rapidesa. Cal donar seguretat a la gent.

El vincle dels ciutadans amb els seus governants suposa una relació de confiança. Primer, per obtenir una resposta raonable sobre les causes per les quals tot el país –excepte uns poblets singulars i molt previsors– es va quedar sense energia elèctrica de sobte a les 12 hores, 33 minuts i 16 segons de dilluns. I segon, per tenir el màxim de certesa possible que una circumstància com la viscuda aquell dia és pràcticament irrepetible. L’episodi és dels que fomenten sentiments de vulnerabilitat, per l’apagada en si i per la falta de respostes clares. I això és el pitjor que li pot passar a un governant, perquè una reacció d’aquesta mena pot deixar un gran pòsit d'incertesa. Ara per ara el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que ha fet una enquesta d'urgència, ens diu que el PSOE no se'n ressent i es manté per davant del PP. Caldrà veure el pròxim baròmetre d’aquest mateix organisme per seguir la digestió del cas.

L'essencial

Dilluns no vam tornar a les cavernes, però sí que vam poder notar fins a quin punt és essencial l’estabilitat en el subministrament d'energia per sentir-nos segurs. No es tracta de comoditats, sinó d'un instrument bàsic per a necessitats que poden ser peremptòries per salvar vides. Encara sort que els hospitals disposen de mitjans per garantir temporalment l'activitat en circumstàncies imprevistes. Però sense posar-nos en els casos de més risc, la pèrdua de subministrament a tot un país significa una alteració radical de la seva vida, a tots els nivells. Només calia veure els prestatges dels supermercats dimecres a la nit, dos dies després de restablir-se la normalitat. Hem tornat a veure les escenes d'acaparament, degudes a la desconfiança, al temor d'una nova apagada. Hi va haver cues per comprar llanternes i espelmes, i en molts locutoris es van esgotar els aparells de ràdio de piles.

A poc a poc, aquestes primeres reaccions s’han anat controlant, però estic convençut que a molta gent li costarà tornar a sentir-se segura fins que s’hagin aclarit els dubtes sobre les dues qüestions clau assenyalades: com va ser possible la crisi del sistema elèctric, i quines garanties es poden oferir que no hi haurà un altre episodi similar en un futur previsible. Poder respondre raonablement a aquestes dues preguntes és, donades les circumstàncies, el repte més important que té Pedro Sánchez per mantenir el grau de suport social que li ha permès dirigir l'acció de govern del país des de fa set anys. Podem viure sense pressupostos i sense pactes d'estat; podem viure envoltats de crispació i de crisis institucionals, però no podem viure sense electricitat. L'avantatge del líder socialista és el seu caràcter, posat a prova en diverses ocasions. De moment, el que ha fet és mostrar mala cara, aparèixer a la vegada emprenyat i bolcat en resoldre la situació. Però caldrà fer bastant més.

Rendiment de comptes

Ara tenim llum, però m'imagino que molta gent encara s'aixeca pensant si té assegurada la normalitat per a la resta del dia, i que un somriure de satisfacció se li dibuixa a la cara quan comprova que de moment sí, que els endolls continuen fent la seva feina. Tot un contrast amb aquella tarda de dilluns, en què la gent es deia que tocaria anar al llit més aviat. I es feien les típiques bromes sobre un previsible nou baby boom. Ara el que cal és passar del capítol dels elogis a la maduresa de la ciutadania a la fase del rendiment de comptes.

La història de la humanitat és plena d'accidents imprevisibles. Però en els nostres dies, en societats tecnològicament evolucionades, el marge per al caprici de l’atzar es redueix molt. La temptació pot ser establir responsabilitats difuminades, o trobar un cap de turc. No hauria de passar. Ja en tenim precedents, com en la crisi de les escoltes il·legals del cas Pegasus. Aquest episodi no és dels que es poden tancar amb la dimissió o cessament d'un funcionari. Aquest cas no pot equiparar-se al que es deia quan es va tipificar el delicte ecològic, contra el medi ambient. El comentari era que sempre acabaria pagant l'obrer que obrís una aixeta equivocada, en lloc del responsable del disseny i funcionament de les instal·lacions, o el responsable públic que les va autoritzar.

Calen explicacions

De moment, el que sabem de les investigacions, a part de la mobilització del Centre d'Intel·ligència Nacional, és que el govern ha reclamat totes les dades disponibles a les companyies elèctriques –les que produeixen l’energia– i a Red Eléctrica –la que transporta i opera el sistema–. El que llegim que diuen els experts és que tot apunta a una fallada sistèmica. Convindria que ens centréssim en això, en confirmar si aquest va ser el cas, abans de seguir el corrent –perdó per la metàfora– dels propagandistes de les energies renovables o de les centrals nuclears. Ja hi tornarem, sobre aquest punt. Però tant de bo que d'entrada puguem resoldre les principals incògnites amb seguretat i certa rapidesa. Aquesta llum també ha de recuperar-se com més aviat millor, amb l'ajut que calgui de les instàncies europees. Per refer-se del cop, el millor que li pot passar al govern de coalició del PSOE i Sumar és que Pedro Sánchez tingui l'oportunitat de pujar a la tribuna del Congrés el 7 de maig amb explicacions convincents sobre l'apagada general del 28 d'abril. I també per explicar per què no cal témer una repetició dels esdeveniments.