Iglesias torna a condicionar la campanya dels comuns

Barcelona / MadridQuan Pablo Iglesias irromp en la campanya electoral d'uns comicis catalans, no deixa ningú indiferent. De fet, pot acabar marcant-ne l'agenda. Des que dilluns l'ARA va publicar una entrevista amb l'actual vicepresident segon del govern espanyol en què assegurava que a Espanya no hi havia una situació de "plena normalitat democràtica", els partits de la dreta han sortit en tromba a carregar contra Iglesias i l'han posat, així, en el centre del debat. Tampoc se n'ha estat de fer-ho el seu soci de govern a l'Estat, el PSOE, que s'ha desmarcat obertament de les seves paraules, fet que ha obert l'enèsima esquerda a la coalició. Tot plegat ha fet que aquesta qüestió hagi acabat eclipsant la candidata dels comuns per al 14-F, Jéssica Albiach, que ha hagut d'anar a remolc d'aquest cas en la recta final de la cursa electoral i que ha vist com la qüestió protagonitzava també alguns dels plats forts de l'última setmana, com la visita de la ministra Yolanda Díaz.

No és la primera vegada que Iglesias acaba marcant una campanya electoral catalana. Fa tres anys, només començar la campanya ja va llançar una afirmació que va portar cua. El líder de Podem va acusar l'independentisme d'haver "contribuït a despertar el fantasma del feixisme" amb les seves "mentides". Feia tot just dos mesos de l'1-O i les paraules d'Iglesias van generar un rebombori que es va arrossegar durant tota la campanya, perquè els partits independentistes van aprofitar per carregar-hi de valent. Dos anys abans, a poques hores que comencés oficialment la campanya del 27-S, Iglesias apel·lava a la "gent de barri que no s'avergonyeix de tenir avis andalusos o pares extremenys" a sortir a votar per Catalunya Sí que es Pot. També li van censurar aquestes paraules des de les files independentistes.

Aquest cop, però, les han aplaudit. Ara bé, el cert és que després del soroll polític i mediàtic que van generar afirmacions com les del 2017 o també les d'aquesta setmana, els comuns acaben sent-ne els grans damnificats. No tant perquè les paraules d'Iglesias els puguin perjudicar o no, sinó perquè acaben desviant el missatge de campanya. De tota manera, sí que hi ha veus del partit que temen que qüestionar la democràcia espanyola els provoqui alguna fuita de vots cap al PSC, tot i que també aspiren a guanyar-ne per la banda independentista. En el si de la formació, en general, les paraules d'Iglesias aquesta vegada no han generat crítiques internes, tot i que sí que hi ha hagut algunes veus que admeten que no s'hi han acabat de sentir del tot còmodes.

Ara bé, res comparable amb el malestar intern que va generar la comparació que Iglesias va fer entre els exiliats independentistes i els republicans que fugien del franquisme, abans de començar la campanya. Segons diverses fonts consultades, diversos membres de l'executiva van demanar a la cúpula dels comuns que exigís una rectificació al vicepresident espanyol perquè no hi estaven d'acord. Iglesias no va rectificar, però va intentar contextualitzar les seves paraules deixant clar que les èpoques eren diferents.

Temor entre els socis de Sánchez

Tot i combregar amb les paraules d'Iglesias, hi ha cert malestar entre els socis de Pedro Sánchez al Congrés per la deriva de Podem els últims mesos. Diferents partits independentistes consultats per l'ARA consideren que l'estratègia de xocs constants polítics amb el PSOE només fa que enfortir Pedro Sánchez. Defensen que per mantenir un govern progressista cal un PSOE dèbil i que per això Iglesias hauria d'anar més enllà de la "gesticulació política" i demostrar capacitat de gestió.

El 14-F ha endurit la competició entre els socis de coalició al govern espanyol. No només per si Espanya és una democràcia plena o no, sinó també per altres mesures com la reforma del Codi Penal, perquè no es repeteixin casos com el de Pablo Hasél, o bé la llei trans i la llei d'igualtat de tracte, coneguda com a llei Zerolo, abanderada pels socialistes.

Malgrat tot, aquest divendres Pablo Iglesias torna a Catalunya per tancar la campanya dels comuns. A diferència del líder del PSOE, Pedro Sánchez, i del PP, Pablo Casado, Iglesias només haurà intervingut dues vegades en la campanya. Ara bé, molt probablement n'haurà acabat marcant la recta final.