Salvador Illa: "Hem acordat el millor finançament per a Catalunya i el més just"

Barcelona"Hem acordat el millor finançament per a Catalunya. El més just". Així ha valorat aquest divendres el president de la Generalitat, Salvador Illa, el pacte amb el govern espanyol per actualitzar el sistema de finançament autonòmic i complir amb el compromís que va adquirir amb Esquerra per la seva investidura. En una compareixença institucional des del Palau, el president ha reivindicat el salt "qualitatiu i quantitatiu" que suposa, amb 4.700 milions addicionals per a Catalunya cada any –un 13% més que ara–, i ha fet una crida a Junts i a "totes les forces" a donar-hi suport. A l'espera de saber si la reforma passarà o no el filtre del Congrés, el Govern treu pit de la negociació bilateral amb l'Estat i de la "sintonia" amb què ha treballat amb ERC per fer front comú davant del ministeri d'Hisenda i pactar-hi un sistema més transparent, que permetrà a la Generalitat incrementar en un 12% el seu pressupost.

Illa ha volgut escenificar l'entesa amb ERC amb una reunió al Palau amb el líder d'ERC, Oriol Junqueras, però també amb la líder de Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, a qui ha rebut tot seguit. Són els dos grups amb qui el Govern aspira a pactar els pressupostos, una vegada ja s'ha fet oficial el nou model que les comunitats autònomes discutiran en un Consell de Política Fiscal i Financera el pròxim dimecres. Illa, però, defensa que els seus ja han complert: "Avui podem afirmar que hem fet la feina, hem complert amb la paraula donada i hem honorat els acords signats", ha reblat el president. La reunió amb Junqueras al Palau arriba després de la que va mantenir el dijous el líder d'ERC amb el president espanyol, Pedro Sánchez, a la Moncloa.

Segons xifres del Govern i d'ERC, el nou model suposarà passar d'uns 3.408 euros per habitant, en població ajustada, fins als 5.200, la qual cosa suposa un increment de 1.792 euros. La població ajustada és el criteri que es fa servir per distribuir recursos ponderant necessitats relacionades amb la demografia, com ara els habitants en edat escolar o l'envelliment de la població, circumstància que comporta més despesa sanitària i de serveis socials. Si es té en compte la població ajustada (i no la real, de 8 milions), el model compleix amb el principi d'ordinalitat pel que fa a Catalunya, que serà la tercera a contribuir i la tercera a rebre –abans, amb una fórmula de població ajustada diferent, era la desena–. Segons la població real, Catalunya serà la tercera a aportar i la desena a rebre, però fonts del Govern hi resten importància i destaquen que el paràmetre de referència ha de ser la població ajustada, perquè és la que es fa servir per calcular tot el sistema. A més, s'escurcen les distàncies en el rànquing de comunitats: la diferència de recursos per habitant entre la millor finançada i la pitjor és d'un 32,37%, i amb el nou sistema serà del 13,98%.

Com queda la solidaritat?

Ni l'executiu català ni ERC han posat xifres a la contribució de Catalunya a l'Estat en termes de solidaritat, per bé que l'acord d'investidura deixa explícitament que s'articularia mitjançant un fons que permetria saber-ne els números amb tota transparència. Durant la compareixença, Illa ha volgut adreçar-se, en castellà, als ciutadans d'altres punts de l'Estat per garantir-los que Catalunya no reclama "cap privilegi", només un finançament just per continuar desenvolupant l'autogovern i abocar més recursos als serveis públics. La crida a la calma no li ha servit amb el president castellanomanxec, el socialista Emiliano García-Page, que ja reclama fins i tot eleccions generals en protesta. "Catalunya obté recursos d’acord amb la seva singularitat política, nacional i cultural", ha garantit Illa. També ha volgut destacar el paper històric de Catalunya en "els grans avenços a favor del conjunt d’Espanya", i ha reiterat que les millores pactades no van en detriment de cap territori. De fet, cap comunitat perd recursos: només Extremadura i Cantàbria es queden igual, i fins i tot aquestes dues autonomies rebran una compensació a través d'un fons a banda.

La tesi que el pacte no només és bo per a Catalunya, sinó també per a la resta d'Espanya, l'han repetida Illa, Junqueras i Albiach. Tots tres, a més, han coincidit en demanar a Junts que no bloquegi la reforma, que els de Carles Puigdemont ja han anunciat que esmenaran completament al Congrés. En roda de premsa des de la seu d'ERC, Junqueras ha ironitzat amb el veto dels juntaires i ha assegurat que és "sorprenent" que només els republicans s'hagin volgut arremangar amb aquest tema, segons ell. Més enllà de Junts, la CUP també rebutja el nou model, on també veuen un "cafè per a tothom clarament insuficient". "ERC es deixa arrossegar pels partits del 155 i no garantim la clau de la caixa", ha criticat la portaveu Pilar Castillejo, que ha recordat que el dèficit fiscal és de 22.000 milions.

Negociació de les "singularitats"

En tot cas, a Esquerra no donen per acabada la negociació amb els socialistes pel que fa al model de finançament i la recaptació tributària. Pressionaran al Congrés amb la proposició de llei ja registrada per recaptar l'IRPF i fan una crida a concretar les "singularitats" del nou model per a Catalunya en una segona fase de la negociació, la del finançament de les competències no homogènies. Actualment, Catalunya rep uns 4.000 milions per finançar aquestes competències, que inclouen des dels Mossos fins a les presons, passant per la llengua i la inspecció de treball. L'objectiu de la Generalitat és, en el marc de la bilateralitat, negociar un increment de la participació en els ingressos provinents de l'IVA, més enllà de la pujada fins al 56,5% que ja preveu la reforma anunciada per a les competències homogènies.

Si ERC ha refredat l'inici de la negociació pressupostària, que condicionen noves "concrecions" en el calendari de la recaptació tributària, els comuns no han volgut ser menys. En roda de premsa, Albiach ha assegurat que abans d'asseure's a parlar de xifres, ha d'"avaluar" quin és el grau de compliment dels compromisos del tercer suplement de crèdit. Esperen fer-ho en una reunió de seguiment que, ara per ara, no té data, i on esperen que el Govern informi sobre el desenllaç dels expedients sancionadors pendents per incompliment de la llei d'habitatge pendents de resolució. Sense sancions, sostenen els comuns, no s'asseuran a negociar.

La jornada ha acabat amb una reunió encapçalada per Illa amb els agents econòmics i socials, al costat de la consellera d'Economia, Alícia Romero, i el de la Presidència, Albert Dalmau, per convèncer-los de les bondats del pacte davant del seu escepticisme. Els sindicats majoritaris, UGT i CCOO, auguren "difícil" el consens al Congrés, mentre Foment del Treball ha qualificat "d'insuficient" l'increment previst de recursos. Prèviament, Romero i Dalmau s'han reunit amb els grups parlamentaris per traslladar-los el contingut del pacte. Els representants del PP, Vox i Aliança no s'hi han presentat. Tots tres estan en contra del nou finançament, tot i que per raons diferents.