PROCÉS SOBIRANISTA
Política 16/02/2015

El futur (incert) del Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Rigol explora una nova reunió de l’òrgan però la seva continuïtat no genera consens

Oriol March
3 min
Joan Rigol amb Artur Mas i la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, i altres representants institucionals i socials abans de l’última reunió, el 7 de novembre.

BarcelonaHi havia especulacions per a tots els gustos: ¿es faria responsable el Govern de la jornada de participació?, ¿hi hauria urnes a les meses repartides per tot el país?, ¿s’assoliria la participació necessària per considerar el 9-N un èxit de mobilització? Aquestes eren tres de les preguntes que planaven sobre l’última reunió del Pacte Nacional pel Dret a Decidir (PNDD), que es va celebrar dos dies abans de la consulta alternativa. Des d’aquell dia, el Pacte no s’ha reunit més. I el seu president, Joan Rigol, explora una nova trobada de les entitats que en formen part però que, de moment, no genera consens.

“S’està treballant en una nova cita i Rigol està explorant què en pensen els membres del PNDD”, asseguren les fonts consultades per l’ARA. El Pacte Nacional era un organisme pensat per aglutinar el màxim d’entitats a favor de la consulta, sense entrar a definir un posicionament sobre la independència, i els seus responsables sempre en van destacar la “transversalitat”. Era el tercer braç del full de ruta cap a la consulta -tombada per l’Estat i finalment aparcada pel president de la Generalitat, Artur Mas, que va decidir impulsar una jornada de participació-, juntament amb la comissió parlamentària pel dret a decidir i el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN). “Ara hem entrat en un nou escenari, i no s’acaba de veure clara la viabilitat del Pacte”, assenyalen des d’una destacada entitat que en forma part.

A què es deu aquest canvi? “Les futures eleccions són sobre la independència, de manera que CiU i ERC han donat per superada l’etapa del dret a decidir”, asseguren des de les entitats consultades. “Això complica molt les coses”, afegeixen aquestes fonts. “Hi ha la sensació que, entre el 9-N i l’anunci d’eleccions, l’ambient de tensió impedia qualsevol iniciativa”, indica una altra entitat consultada. Rigol vol refer el camí i tornar a celebrar una reunió.

Recels sobre el seu paper

“S’ha perdut la transversalitat que oferia la demanda del dret a decidir”, insisteixen des d’algunes entitats que formen part del que va ser un braç articulat de la societat civil en defensa de la consulta juntament amb l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, dos dels protagonistes del Pacte. Rigol, dirigent històric d’Unió i expresident del Parlament, va tenir protagonisme a l’acte final que la plataforma Ara és l’hora va celebrar a les fonts de Montjuïc dos dies abans del 9-N, poques hores després de l’última reunió del PNDD. Tot just l’endemà, van aparèixer informacions segons les quals l’expresident del Parlament havia mantingut converses amb enviats del PP i el PSOE per negociar una tercera via.

“Rigol, de moment, no ha rebut cap encàrrec”, asseguren fonts nacionalistes consultades. El Govern ha ofert des del primer moment -ja abans de la seva constitució oficial, el 26 de juny del 2013- suport logístic i institucional al Pacte. L’organisme no va tenir activitat mentre durava el pols entre Mas i Oriol Junqueras, president d’ERC, per definir la data i el format de les eleccions plebiscitàries. El CATN també s’ha mantingut en un perfil baix després de la publicació del Llibre blanc de la transició nacional, tot i que el Govern hi comptarà per definir el camí posterior als comicis del 27-S.

Del Pacte en formen part gairebé 2.000 entitats de signe molt divers, des de partits fins a sindicats, passant per agrupacions de tota mena. “Això fa difícil que hi hagi un posicionament unitari camí d’aquestes eleccions, perquè s’hi debatran més coses que la independència”, assenyalen fonts consultades. El ser o no ser del PNDD es juga els pròxims mesos.

stats