Ni independència en 18 mesos ni IRPF en 12

BarcelonaL'any 2015 Junts pel Sí, una coalició liderada per Convergència i Esquerra, va prometre a l'electorat la independència en divuit mesos, cosa que implicava (se suposa) poder recaptar els impostos des de Catalunya. Deu anys després, però, s'evidencia que el 2025 l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) no és capaç per dimensió i capacitat de recaptar un dels impostos més importants per a les arques públiques, l'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF). Que l'ATC no estava a punt ho sabia el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras quan van posar el calendari del 2017, i també ho sabia ara el govern de Salvador Illa quan va pactar amb Esquerra (en aquell moment pilotada per Marta Rovira) que a partir del 2026, és a dir l'any que ve, la Hisenda catalana recaptaria l'IRPF a Catalunya. Però no només sabien això: també devien tenir coneixement que el PSOE no estava en el punt d'assumir un finançament singular per a Catalunya, almenys no encara, com s'ha demostrat aquest dilluns a la Comissió Bilateral Generalitat-Estat: perquè una cosa és el que es diu, una altra el que es posa per escrit i, finalment, el que es fa.

Els governs català i espanyol han salvat l'escenificació amb un pacte sobre un nou model de finançament, però el que han rubricat els dos executius (en l'acord oficial de la Comissió Bilateral) no és ben bé el que van acordar PSC-ERC per a la investidura. S'hi assembla, però es deixen obertes qüestions primordials per a més endavant, com el principi d'ordinalitat –l'Estat no l'assumeix de forma explícita i el deixa com una petició de Catalunya en el preàmbul– i la recaptació de l'IRPF i de tots els impostos per part de la Generalitat. En aquest darrer punt l'expressió és ambigua, ja que a banda de subordinar-ho a un "grup de treball", es diu que la Hisenda catalana "assumeixi progressivament competències de gestió en l'IRPF". El que han fet aquest dilluns, doncs, els dos governs és donar-se marge en un moment en què a Madrid no està clar quant durarà la legislatura, i s'han remès al Congrés dels Diputats i al Consell de Política Fiscal i Financera per aterrar aquests conceptes que realment podrien resultar innovadors respecte del model de finançament actual.

La seqüència amb què la Generalitat i l'Estat han plantejat la jornada no ha ajudat a explicar de forma clara a la ciutadania el que s'havia pactat. D'entrada, s'ha convocat un brífing a dos quarts de deu del matí amb periodistes per explicar les bases del model, embargat fins acabada la Comissió Bilateral, que concloïa a la una del migdia. En aquesta trobada, en lloc de lliurar als mitjans de comunicació el text que s'havia pactat entre els dos governs (que feia dies que negociaven), se'ls ha lliurat un power point amb una sèrie de principis –com solidaritat, transparència, ordinalitat, autogovern...– que després no s'han acabat de correspondre amb l'acord final, sobretot pel que fa a l'ordinalitat. Però és més: un cop feta la trobada entre els dos governs i ja escenificat el pacte, tampoc s'ha lliurat per escrit als mitjans de comunicació el pacte oficial, de manera que la roda de premsa del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, s'ha fet sense que els periodistes haguessin tingut accés a l'acord real. Una estratègia comunicativa dirigida a evitar preguntes incòmodes, sobretot perquè el PSC defensa el principi d'ordinalitat, que de forma explícita el PSOE encara no assumeix.

A la dreta li és igual

Amb l'acord d'aquest dilluns el govern espanyol evita casar-se de forma clara amb un model concret per a Catalunya, de manera que pot intentar suavitzar així la reacció que puguin tenir altres barons del PSOE i provar de no posar en excessius problemes la ministra d'Hisenda i candidata a Andalusia, María Jesús Montero. Ara bé, el PSOE també hauria de saber ja amb el que porta de legislatura que pacti el que pacti semblarà la fi d'Espanya segons el PP i alguns sectors de l'Estat. Com ja han demostrat Isabel Díaz Ayuso i l'Associació d'Inspectors d'Hisenda de l'Estat censurant un pacte encara per concretar i sense xifres.