L'independentisme i Podem renoven l'impuls per intentar investigar Joan Carles I

BarcelonaUna desena de partits, entre els quals ERC, JxCat, la CUP i Unides Podem, s'han conjurat perquè la tempesta del coronavirus no sigui l'excusa perfecta per oblidar i relegar en un calaix l'escàndol que afecta la corona espanyola: les finances tèrboles de Joan Carles I, rei emèrit. Així doncs, des d'aquest dilluns aquests partits estan en converses per "trobar vies d'investigació efectives" sobre la casa reial. L'empresa no és gens fàcil i ara mateix té diversos obstacles però, per primera vegada, té alguna fortalesa remarcable.

La pregunta clau en tot aquest afer sempre és com es pot investigar Joan Carles I. Tot just la setmana passada el Congrés va tombar l'intent de posar en marxa una comissió d'investigació sobre el rei emèrit. El PSOE, el PP i Vox la van vetar a la mesa de la cambra baixa. Fonts coneixedores de les converses entre els partits que ja pretenien impulsar-la aleshores apunten que la idea ara és intentar "arrossegar" el PSOE perquè no li quedi cap més alternativa que donar-hi suport. Per què hauria de fer-ho ara? Les mateixes fonts sostenen que, des que aquest diumenge el rei Felip VI va retirar-li l'assignació al seu pare i va renunciar a qualsevol herència que li pugui correspondre, la situació s'ha fet "insostenible" i és indefugible fins i tot per als socialistes espanyols.

La manera de pressionar el PSOE passarà doncs per recordar-li que la governabilitat de l'Estat es basa en tenir contents alguns dels partits que volen investigar el monarca, com per exemple ERC —també el PNB, el BNG, Bildu i Més País—. Aquest dilluns el PSOE ha fet equilibris recordant que, ara per ara, només està centrat en combatre el coronavirus. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha aplaudit la "contundència" amb què va reaccionar Felip VI, però alhora ha afegit que convé saber l'origen dels diners: "Aquest país necessita saber".

Rufián i els tècnics d'Hisenda

El líder d'ERC a Madrid, Gabriel Rufián, ha defensat aquest dilluns que el comunicat de diumenge de Felip VI és una "confessió en tota regla" de la il·legalitat de les finances del seu pare, i ha confiat que aquesta vegada prosperi la comissió d'investigació parlamentària. De fet, a Rufián i als partits que volen investigar el rei emèrit se'ls han sumat uns socis rellevants. Ni més ni menys que els tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha), que han demanat aquest dilluns a l'Agència Tributària que iniciï una investigació, en aquest cas fiscal, a Joan Carles I per presumptes delictes de frau i blanqueig de capitals. Consideren que el comunicat del Felip VI és per si mateix un "indici racional" que el seu pare disposa de "fons opacs" i que, per tant, cometria un delicte contra la hisenda pública.

I no només polítics i tècnics d'Hisenda. Aquest dilluns també ha transcendit que la Fiscalia Anticorrupció i el jutge de la Audiència Nacional Manuel García Castellón estan esperant que Suïssa enviï les dades sobre una fundació panamenya vinculada a Joan Carles I des de la qual va fer una donació de 65 milions d'euros a un compte vinculat a Corinna Larsen, amiga durant molts anys del rei emèrit. Segons fonts jurídiques citades per l'agència Efe, quan es rebi la informació es judicialitzarà i podria constituir una nova peça separada del cas de l'excomissari José Manuel Villarejo, que ja ha donat més d'un maldecap a la casa reial.

Segueix sent aforat

La fortalesa del nou intent d'investigar el rei emèrit és que, per primera vegada, comença a haver-hi una certa transversalitat sobre el que cal indagar en l'opacitat dels comptes de Joan Carles. Ja no és només la minoria republicana al Congrés qui lliura la batalla en solitari. Però aquesta croada té una gran debilitat: malgrat que Joan Carles I ha perdut l'assignació que tenia dels comptes públics —rondava els 200.000 euros anuals—, manté l'estatus jurídic. Això no vol dir altra cosa que segueix sent aforat i que només podria ser jutjat pel Tribunal Suprem. I, per si això fos poc, hi ha dubtes al voltant de si manté la "inviolabilitat" que li atorgava la condició de rei, almenys fins al 2014. De fet, els lletrats del Congrés es van aferrar a aquesta "inviolabilitat" per no recomanar l'inici d'una investigació a la cambra.

Per primera vegada al rei emèrit se li comença a acumular una llarga llista de detractors disposats a fer el possible per investigar-lo, tot i que ell encara té diverses cartes per intentar evitar-ho. Una d'elles és confiar que el coronavirus centri els pensaments de tothom una bona temporada.