Política 29/01/2016

La infanta Cristina seguirà al banc dels acusats pel cas Nóos

El tribunal ha rebutjat aplicar la doctrina Botín sobre la germana del rei Felip VI i seguirà sent jutjada per dos delictes fiscals comesos. Amb aquesta resolució, ja són set els jutges que avalen la decisió

Jaume Vinyas
4 min
La infanta Cristina i Iñaki Urdangarin arriben a l'edifici on seran jutjats pel cas Nóos / EFE

PalmaLa infanta Cristina continuarà sent jutjada com a cooperadora necessària de dos delictes fiscals comesos presumptament pel seu marit, Iñaki Urdangarin, en el marc del cas Nóos. Així ho ha decidit l'Audiència Provincial de les Illes Balears, que ha refusat la petició de la defensa i de la Fiscalia Anticorrupció d'eximir la germana del rei del judici, al·legant la 'doctrina Botín'. Aquesta resolució suposa que la infanta tornarà a seure al banc dels acusats el proper 9 de febrer.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Consulta aquí la interlocutòria de l'Audiència de Palma sobre la infanta

Per què serà jutjada?

Tomben l'anomenada 'doctrina Botín'

La infanta Cristina serà finalment jutjada perquè l'Audiència no ha assumit la doctrina Botín. Es tracta d'una mesura adoptada pel Tribunal Suprem que estableix que una acusació popular no té prou legitimitat per jutjar un imputat per delictes fiscals. Segons aquesta doctrina, caldria almenys l'acusació de la Fiscalia o de l'Advocacia de l'Estat, unes condicions que no es donen en el cas Nóos.

I és que només l'acusació particular, el sindicat d'ultradreta Manos Limpias, reclama que es jutgi Cristina de Borbó. No ho fa ni el fiscal Pedro Horrach ni l'Advocacia de l'Estat –que representa el perjudicat, en aquest cas, Hisenda–, que consideren que la germana del rei no té responsabilitats penals. Ara bé, quatre jutges ja havien avalat que la infanta segueixi al banc dels acusats: el jutge instructor, José Castro, i els tres magistrats de l'Audiència de les Balears que van refusar el recurs de la defensa.

La doctrina Botín rep el nom de l'expresident del Banco Santander Emilio Botín, que va esquivar anar a judici el 2007 perquè l'Audiència Nacional va decidir que no n'hi havia prou amb l'acusació popular per a l'obertura de judici per un delicte fiscal. Aleshores, el Suprem va donar suport a la decisió amb l'argument que en un delicte fiscal el perjudicat és l'Estat i que, per tant, calia que la Fiscalia o l'Advocacia fossin al darrere per justificar el judici.

Els arguments del tribunal

Les tres magistrades del tribunal argumenten a la interlocutòria que la conducta de la infanta és "perseguible" i recorden que la doctrina Botín no és aplicable en aquest cas perquè la Fiscalia Anticorrupció i l'Advocacia de l'Estat, encara que han intentat que no es jutgi la infanta, assumeixen els fets que denuncia Manos Limpias.

Tot i això, la interlocutòria refusa els arguments de la defensa, la fiscalia i l'Advocacia i reivindica la "plena legitimitat" de l'acusació particular, Manos Limpias, per "accionar en solitari quan el delicte perseguit protegeixi un bé jurídic de naturalesa difusa, col·lectiva o de caràcter metaindividual". El delicte contra Hisenda pel qual està acusada la infanta entraria dins d'aquests delictes de "naturalesa difusa".

Set jutges avalen l’encausament

D’aquesta manera, ja són set els jutges que s’han pronunciat a favor d’encausar Cristina de Borbó. El jutge instructor José Castro; els tres magistrats de l’Audiència Provincial de les Balears que van rebutjar els recursos de la Fiscalia i defensa, i les tres magistrades que conformen el Tribunal que jutjarà el cas. La decisió només pot ser ara recorreguda davant el Tribunal Suprem i un cop hagi finalitzat el judici. En l’hipotètic cas que l’alt tribunal donés la raó a la infanta, el judici seria declarat nul i s’hauria de repetir.

Què en pensen les parts?

La defensa estava "convençuda" que seria exculpada

La defensa de la infanta, liderada per Miquel Roca, ha demanat diverses vegades que la doctrina Botín s'apliqui a la infanta. A principis de gener, quan va començar el judici, els advocats de Cristina estaven "convençuts" que la germana de Felip VI seria exculpada perquè la justícia no es doblegaria per pressions mediàtiques i assumiria la doctrina Botín.

Qui també va defensar l'exculpació de la infanta va ser el fiscal Anticorrupció, Pedro Horrach, que va afirmar en les sessions prèvies del judici que jutjar-la seria una "discriminació no justificada".

Per la seva banda, la Casa del Rei ha reafirmat minuts després de conèixer la notícia "l'absolut respecte a la independència del poder judicial". Un portaveu de la Zarzuela s'ha limitat a dir aquestes paraules, en línia amb la distància que ha mantingut la Casa del Rei en relació amb el cas Nóos.

El Grup Ciutadà contra la corrupció "se n'alegra molt"

Al seu torn, el Grup Ciutadà contra la corrupció a Catalunya, impulsat per Xnet i la CUP, ha enviat un comunicat en què admet que "se n'alegra molt" que la infanta continuï al banc dels acusats pel cas Nóos. Per això, encara que diuen que continuaran treballant per aconseguir la personació de la Generalitat contra Urdangarin i la infanta, han cancel·lat una roda de premsa convocada per aquest dilluns, precisament per parlar d'aquest assumpte.

Quines són les penes?

Manos Limpias demana vuit anys a la infanta i el fiscal, que torni els diners

L'acusació popular, exercida per Manos Limpias, demana per a la infanta vuit anys de presó per ser cooperadora necessària de dos delictes presumptament comesos per Iñaki Urdangarin.

Al seu torn, el fiscal Horrach no l'acusa d'un delicte, sinó d'incórrer en responsabilitat civil a títol lucratiu, i per això demana que retorni els 587.413 euros que hauria ingressat de manera irregular. El fiscal, que no demana pena de presó per a Cristina, sí que ho fa per al seu marit, Iñaki Urdangarin –19 anys i sis mesos de presó–, el seu exsoci Diego Torres –16 anys i sis mesos–, per a la dona de Torres, Ana María Tejeiro –2 anys– i per a l'expresident del govern de les Balears Jaume Matas –11 anys.

Quina és la base jurídica?

El precedent d'Atutxa i "Hisenda som tots"

La doctrina Botín té un argument jurídic en contra: la doctrina Atutxa. Es tracta del precedent del 2006, quan l'aleshores president del Parlament basc era jutjat per negar-se a dissoldre el grup parlamentari Sozialista Abertzaleak. El Suprem va avalar just el contrari que el cas de Botín: que una condemna derivada només d'una acusació popular estava plenament justificada. En aquell cas es va al·legar que el suposat delicte comès per Atutxa afectava l'interès general.

De fet, aquest és el mateix argument que va esgrimir el jutge José Castro en la interlocutòria que servia per justificar la imputació de la infanta, en recordar l'eslògan d''Hisenda som tots'.

stats