La investidura s'obre pas per damunt del soroll i les desconfiances
Pedro Sánchez serà investit aquest dijous president del govern espanyol després d'una tortuosa negociació i enmig d'un clima d'alta tensió per la reacció de la dreta al projecte d'aprovació d'una llei d'amnistia per als encausats del Procés. El soroll ambiental, però, ha xocat aquest dimecres amb la realitat de l'aritmètica parlamentària i la majoria que donarà suport al candidat socialista i no al del PP. I com era d'esperar, Catalunya ha tingut un protagonisme especial en el debat.
En efecte, Sánchez ha defensat per primer cop l'amnistia en seu parlamentària, tot i que amb arguments que no són els mateixos que els dels independentistes, que no parlen de perdó sinó de punt de partida mínim per poder iniciar un procés de negociació seriós. Caldrà acostumar-se al fet que el relat no podrà ser el mateix per a uns i altres, però l'important és que l'amnistia tiri endavant i superi tots els obstacles que de segur trobarà.
Com era d'esperar, la dreta ha posat el crit al cel i ha fet servir paraules gruixudes. Feijóo ha parlat de "frau" i "corrupció política". Abascal ha anat molt més enllà i ha parlat de "cop d'estat" i ha tret a col·lació la figura de Hitler ("un socialista alemany") per comparar-lo amb Sánchez. Però al carrer no hi havia masses manifestant-se, com es podia haver esperat pels discursos inflamats d'aquests dies, sinó a penes uns pocs centenars de persones. L'estratègia d'incendiar el carrer ha durat molt poc al PP i a Vox, i la realitat és que a partir d'aquest dijous continuaran a l'oposició.
Pel que fa a ERC i Junts, és lògic que mantinguin un elevat grau de desconfiança cap al PSOE i Pedro Sánchez. Els constants incompliments en l'àmbit pressupostari, les invasions competencials, l'estratègia de negociar sempre a última hora... ho justifiquen. Però també cal reconèixer que Sánchez assumeix un risc amb una amnistia que fins fa poc negava. I a partir d'aquest reconeixement, el que caldrà serà treballar conjuntament per assegurar el compliment dels compromisos contrets.
En paral·lel, caldrà aprofundir en el diàleg polític, sigui en el format que sigui, per mirar de trobar un acord que permeti a la societat catalana votar el seu futur. I durant el procés de negociació caldrà treballar cada dia per aconseguir noves quotes d'autogovern (el traspàs de Rodalies tampoc serà fàcil) i obtenir recursos per millorar la vida dels catalans. Ja podem afirmar que hi haurà resistències molt profundes i que caldrà molta tècnica jurídica i política perquè l'Estat no acabi tenint sempre la paella pel mànec.
Però la condició prèvia per encarar l'etapa que s'obre ara, i que té com a principal novetat la inclusió de Junts en la majoria que dona suport al govern, és que l'executiu comenci a caminar i s'assoleixi una mínima estabilitat. Perquè a tots els actors involucrats els interessa que aquest govern duri i pugui dur a terme tot el que s'ha pactat. I això no serà possible si no s'aconsegueix un mínim clima de confiança mútua com el que va servir per teixir els acords.
