Novetat editorial
Política 04/04/2021

Joan Carles, ‘el campechano’ que va viure d’esquena a la societat

El llibre 'L’armadura del rei' analitza el blindatge que manté la monarquia

3 min
El rei Joan Carles I en una imatge al Palau de la Zarzuela el 2 de juny del 2014, el mateix dia que es va anunciar la seva abdicació.

MadridEncara ara Joan Carles arrufa el nas quan no pot tornar a Espanya a passar el Nadal després d’uns mesos d’exili forçós a Abu Dhabi. No és estrany, tenint en compte que durant el seu regnat va fer gairebé sempre el que va voler, fins que les seves actuacions van esquerdar la protecció que el règim del 78 li havia construït. A L’armadura del rei (Ara Llibres) els periodistes Albert Calatrava (TV3 i Catalunya Ràdio), Ana Pardo de Vera (Público) i Eider Hurtado (ETB) reconstrueixen -a partir de desenes d’entrevistes i de recerca bibliogràfica- els diferents angles de la impunitat del rei emèrit, només amenaçada ara per la necessitat de la monarquia de sobreviure. “L’armadura de Felip VI es construeix a partir de la contraposició amb el seu pare, passa perquè Joan Carles caigui”, coincideixen Calatrava i Hurtado en conversa amb l’ARA.

Fins a l’abdicació el juny del 2014, el rei d’Espanya havia compaginat la seva imatge de campechano que s’havia guanyat una certa simpatia amb una vida farcida d’amistats i negocis que donava l’esquena a la realitat social del seu país. Tot plegat va ser possible per la permissivitat de molta gent, la que tenia poder i raons per protegir-lo: els empresaris, per tenir privilegis econòmics aprofitant les relacions amb monarquies del Golf, i els partits polítics i altres institucions de l’Estat, per mantenir estable la democràcia.

El rei Joan Carles i Bin Salman conversant amigablement a  Abu Dhabi

El llibre situa el 23-F com el pecat original, l’inici del blindatge. La versió oficial, que els autors posen en quarantena, suposa un xec en blanc per al monarca. Durant anys, rebrà regals exagerats, farà de comissionista, ocultarà diners a l’estranger i es divertirà amb diverses amants. Però mai se sabrà quin és el seu patrimoni. El 2002 Eurobusiness parla d’uns 1.800 milions d’euros i el 2012 el New York Times de 2.200. Ningú sap on són aquests diners fins que el 2013 El Mundo publica el testament del seu pare, que en revela una petita part: 2,3 milions en herència dipositats en tres comptes a Suïssa. El pacte tàcit mediàtic que admeten diversos exdirectors de mitjans es trenca.

En aquell moment fa temps que Joan Carles s’ha convertit en un seriós maldecap per al govern. I els negocis que manté conjuntament amb la seva amant Corinna Larsen arriben a ser un perill geoestratègic, comenta Pardo de Vera. El 2008 l’operació de les empreses russes Lukoil i Gazprom per comprar part de Repsol encén les alarmes. Al llibre s’explica que el rei truca amb insistència al llavors president José Luis Rodríguez Zapatero i fins i tot anima Vladímir Putin a pressionar Espanya. Cal parar la voracitat de Corinna i Mariano Rajoy arriba a demanar personalment al rei que talli la relació. “Va estar a punt de ser reina d’Espanya”, explica l’exdirector del CNI Félix Sanz Roldán.

Joan Carles I saludant a Corinna en una imatge d'arxiu

A poc a poc es va desfent el camí traçat: personatges destacats com el líder del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba i Sanz Roldán demanen a directius de l’Íbex-35 que no donin corda al tàndem Joan Carles - Corinna. El 2012 l’accident de Botswana i el discurs de la Pasqua Militar el 2014 l’endemà d’una festa nocturna a Londres marquen un punt d’inflexió. L’expresident Felipe González, un personatge clau, aconsella al rei l’abdicació.

Opacitat, modus operandi

Tot i que el rei ja no és intocable, sí que es manté invariable l’opacitat. El relleu en el tron es porta amb màxim secretisme, així com l’aforament davant el Suprem treballat d’urgència setmanes després. Cal evitar que Joan Carles acabi com la infanta Cristina amb el cas Nóos i si se l’investiga, que sigui el Suprem. “La sensació és que s’arxivarà”, auguren els autors, en relació a les investigacions de la Fiscalia, que van motivar una fugida també marcada per la falta de transparència, la gestió de la qual per part de la Zarzuela va fer enfadar Pedro Sánchez.

El president ha promès una agenda renovadora de la monarquia que, tanmateix, s’està treballant amb molta discreció, lluny del debat públic. Al cap i a la fi, l’objectiu és construir una nova armadura, ara per a Felip VI, admet un ministre del PSOE citat pels autors. Després dels escàndols de l’emèrit, es vol que la Corona sigui més transparent, no tan allunyada del que s’exigeix a altres institucions. “Que només se li pugui retreure no haver passat per les urnes”, conclou el llibre. Potser per això Joan Carles va viure d’esquena a la societat.

stats