Monarquia
Política 15/02/2021

La casa reial desmenteix que Joan Carles I estigui en estat greu

La periodista Pilar Eyre diu que la família valora el trasllat del rei emèrit a Espanya i la Zarzuela assegura que aquesta informació no té "cap fonament"

3 min
El rei d'Espanya, Joan Carles I, anunciant l'abdicació, el 2 de juny de 2014
Disponible en:

MadridLa periodista i escriptora Pilar Eyre ha anunciat que Joan Carles I està en estat greu de salut, però fonts de la casa reial asseguren que aquestes informacions "no tenen cap fonament". Eyre ha explicat a les xarxes que la Zarzuela es planteja traslladar-lo a Espanya i que les seves filles Elena i Cristina ja s'han desplaçat fins a Abu Dhabi. El Mundo i la cadena Cope han publicat una imatge suposadament de fa dos dies en què es pot veure el rei emèrit amb el primer ministre del país i príncep hereu, Muhammad bin Rashid Al Maktum.

L'última informació sobre l'estat de salut de l'emèrit era la contracció del coronavirus –avançada per l'ARA– a mitjans del desembre passat. La Zarzuela es va limitar a informar que no estava ingressat a la clínica Cleveland d'Abu Dhabi, però no va desmentir que s'hagués contagiat. Aquest dissabte el mitjà digital El Español ja va avançar que es temia per l'estat de salut de Joan Carles I.

L'exmonarca, de 83 anys, es va sotmetre l'agost del 2019 a una operació quirúrgica cardíaca, programada després de la revisió anual a què es va sotmetre al juny en què se li va col·locar un triple bypass aortocoronari. Era l'última d'una llarga llista de visites al quiròfan, cap tan mediàtica com la de l'abril del 2012 per una fractura de tres fragments de la cintura dreta arran d'una caiguda durant el viatge de cacera a Botswana. "El mateix any també va ser operat del maluc esquerre i el 2013 d'una hèrnia discal. Abans se li havia intervingut un genoll i el 2018 se li va substituir la pròtesi que hi duia. Els problemes de mobilitat són els que s'han fet més visibles en les seves últimes aparicions públiques. En l'última imatge, caminant per un moll a Abu Dhabi, se'l va poder veure amb dificultats i necessitat d'assistència per aguantar-se dret.

Els últims anys ha sigut constant veure Joan Carles I amb bastons, i es va constatar que el seu deteriorament físic anava més enllà a la Pasqua Militar del 2014, en què va ser incapaç de pronunciar el discurs amb fluïdesa. L'episodi va precipitar l'abdicació, que es va produir el 2 de juny d'aquell any. La cèlebre frase "Ho sento molt. M'he equivocat, no tornarà a passar" després del viatge a Botswana ressonava i la figura del monarca ja es veia sumida en el descrèdit i va deixar pas per preservar la institució. Els següents moviments de protecció de la Corona van arribar aquest passat 2020, en el sentit de preservar la figura de Felip VI encara que fos a costa de desterrar Joan Carles.

Les informacions sobre el presumpte cobrament de 64,8 milions d'euros provinents de l'Aràbia Saudita en comissions per les obres de l'AVE de Medina a la Meca, amb una gestió opaca d'aquest patrimoni inclosa, van provocar que el fill renunciés a l'herència del pare i li retirés l'assignació econòmica de 194.323 euros que percebia com a emèrit. Felip VI apareixia com a segon beneficiari del fons offshore de gairebé 65 milions i el moviment va ser també una manera de reconèixer l'il·lícit, tot i que en un comunicat va negar conèixer l'existència d'aquests diners.

La fugida a Abu Dhabi

El degoteig d'informacions va motivar una investigació de la Fiscalia que es manté encara oberta al Tribunal Suprem i es va activar l'opció de la fugida. El 3 d'agost la Casa del Rei va comunicar que Joan Carles I havia marxat d'Espanya, sense donar detalls del destí. Es va especular que havia anat a Portugal, però al cap d'uns dies es va conèixer que el seu destí era Abu Dhabi, on ha estat des de llavors. Alguns mitjans van apuntar que volia tornar a Espanya per passar les festes de Nadal amb la seva família, però finalment no va ser així i la infanta Elena va visitar-lo aquest hivern.

En paral·lel, aquests últims mesos s'han anat coneixent més escàndols, alguns pels quals ja se'l podria perseguir, perquè haurien sigut delictes suposadament comesos quan ja no era inviolable: l'ús de targetes opaques el 2016, 2017 i 2018. La Fiscalia ho va incorporar a la investigació. Al novembre la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, va explicar en una trobada amb periodistes que el ministeri públic estava estudiant un informe d'intel·ligència del Sepblac, l'organisme de blanqueig de capitals, vinculat a l'emèrit. Es tractaria d'un compte actiu de 10 milions d’euros que el rei emèrit tindria a l’illa de Jersey, un paradís fiscal del canal de la Mànega, a pocs quilòmetres de la costa de França.

El Suprem arxiva la querella d'Òmnium

El Suprem ha decidit arxivar la querella presentada per Òmnium Cultural, així com també per IU, contra el rei emèrit per diferents delictes relacionats amb el presumpte cobrament de comissions il·legals. El ponent de la decisió, Manuel Marchena, argumenta que no pot tirar endavant una investigació que es basi en només notícies. Fa costat així a la decisió de la Fiscalia d'inadmetre la denúncia i recorda que el ministeri públic ja té oberta una investigació al Suprem. "Amb caràcter general, una notícia per si sola, no legitima a cap accionant popular per convertir el relat periodístic en un relat de fets punibles desencadenants del procés penal. Els judicis de valor de qui pretén exercir l'acció popular no converteixen la notícia en delicte", apunta la decisió de Marchena, ratificada pels magistrats Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer.

Tant Òmnium com Esquerra Unida han anunciat que recorrerien la decisió. En un comunicat, la formació política ha criticat que la interlocutòria del Suprem està "mancada de motivació" i subratlla que no fa referència a l'aplicació de la inviolabilitat que sí que esmentava la Fiscalia. "Es pot deduir que la sala no comparteix plenament aquesta argumentació de la Fiscalia sobre l'aplicació del concepte d'inviolabilitat al conjunt de fets denunciats", diu Esquerra Unida.


stats