Els Jordis ressonen en un jornada ‘déjà-vu’ a l’Audiència Nacional
Lamela va confirmar els mals auguris de la comitiva de suport als consellers que va viatjar a Madrid
MadridSegon capítol d’una sèrie -que encara no s’ha acabat- de l’independentisme a l’Audiència Nacional amb punt final a la presó. Primer van ser els presidents de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i ahir va ser el torn del vicepresident, set consellers i Santi Vila, protagonistes d’un déjà-vu total al de fa tan sols dues setmanes. No pas inesperat, vistos els precedents i les sensacions generals de la comitiva de suport al Govern, formada per diputats del PDECat, ERC, la CUP i famílies dels nous presos polítics, que ja configuren una llista que ultrapassa la desena. “Ens temem el pitjor”, confessava una persona de l’entorn familiar d’un dels consellers. “La sensació que tenim és igual a la de 30 minuts abans de saber que es quedaven els Jordis”, afegia un senador.
El degoteig de plors va ser constant durant el dia i van esclatar tocades les cinc de la tarda, després d’esperar durant hores que la jutge Carmen Lamela prengués la decisió. Quan es va confirmar la notícia es va fer un llarg silenci que van trencar crits de “Llibertat!”. Entomat el cop, la comitiva va cantar a l’uníson Els segadors, rematat amb un “Visca Catalunya lliure”. El barreig de la tristesa i el convenciment del camí recorregut es va reflectir en les paraules de la secretària general d’ERC, Marta Rovira, que no va poder evitar l’emoció davant els mitjans: “No ens rendirem, lluitarem fins al final”.
El desembarcament de l’independentisme a l’Audiència Nacional va començar a primera hora del matí amb l’arribada d’Oriol Junqueras quan passaven pocs minuts de les vuit. Després van fer acte de presència Meritxell Borràs, Dolors Bassa, Joaquim Forn, Raül Romeva, Carles Mundó i Josep Rull, que van entrar a les portes del tribunal amb l’escalf i els missatges de solidaritat de la plana major dels partits i diputats de JxSí. “No esteu sols, no esteu sols”, els van dir. Santi Vila va fer-ho en la solitud que l’ha caracteritzat des que va abandonar l’executiu, reflectit en el silenci de la comitiva durant la seva entrada.
Un baló d’oxigen al Suprem
El front a l’Audiència es va desenvolupar en paral·lel al del Tribunal Suprem, situat a tan sols cent metres de distància, on a les 10.30 h estaven citats Carme Forcadell i la resta de membres i exmembres sobiranistes de la mesa del Parlament. A banda de Lluís Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó i Ramona Barrufet, també estava citat el membre de CSQP, Joan Josep Nuet, que va arrossegar una nombrosa comitiva de dirigents de Catalunya en Comú i Podem.
La seva arribada pel carrer Bárbara de Braganza va ser caòtica per l’aglomeració i la irrupció d’un reduït grup d’espontanis amb banderes d’Espanya que els van increpar. L’ampli dispositiu policial va aturar qualsevol intent de contacte. Però els espontanis van continuar cridant, encara que fos a metres de distància: “Sou espanyols, però sou una merda! Traïdors!”
Els familiars i companys de partit van acomiadar els investigats amb la mateixa preocupació que els membres del Govern a l’Audiència Nacional, i el nerviosisme per les conseqüències de l’interrogatori es va reflectir en Forcadell. Va entrar amb tanta determinació a l’edifici que va ignorar el control de seguretat. El seu advocat la va aturar i li va fer una abraçada per tranquil·litzar-la. Amb somriure nerviós, la presidenta del Parlament va buscar la complicitat dels agents. Els nervis s’esfumaven quan, al cap d’una hora i quart, el jutge Pablo Llanera accedia a suspendre la declaració fins la setmana que ve. El tràngol va quedar ajornat una setmana.
“Cap a l’Audiència”, van comentar alguns diputats, conscients que encara faltava una altra batalla per lliurar. Les múltiples tanques que havien situat els agents a tot el perímetre de l’Audiència impossibilitaven el seu contacte amb els periodistes i feien que les converses fossin complicades, separades per una tanca.
Les ràpides declaracions dels consellers apuntaven que la resolució de la jutge no trigaria gaire a arribar. Els presagis no es van complir i els advocats dels alts càrrecs van haver d’improvisar un entrepà comprat a les màquines del soterrani de la seu judicial. Enmig d’especulacions entre la presó incondicional i la presó amb fiança, els familiars van marxar a dinar, i a alguns la notícia els va agafar encara a les postres.
Els mals pronòstics, però, es van complir i de seguida va arribar una quadrícula perfectament dissenyada pel ministeri d’Interior amb la distribució dels consellers en cinc presons diferents de la Comunitat de Madrid. Fins i tot, sorprenentment -o no-, abans que els lletrats rebessin la interlocutòria. Dues hores després Interior rectificava i els enviava a tots a dues presons, una per als homes i l’altra per a les dones.
El déjà-vu d’ahir a l’Audiència també té reminiscències del passat. Fa 83 anys Lluís Companys i tot el Govern també feien via a la presó. Primer al vaixell Uruguay i després en un centre penitenciari de Madrid.
