Monarquia

José Antonio Zarzalejos: “El rei va consultar el discurs del 3-O a Sánchez i Iceta”

3 min
El periodista José Antonio Zarzalejos amb el seu nou llibre a l'hotel Palace de Madrid, on l'ha presentat.

MadridEl periodista José Antonio Zarzalejos (Bilbao, 1954), director durant cinc anys d’Abc i actualment analista d’El Confidencial, publica Felipe VI. Un Rey en la adversidad (Planeta), en què desgrana els problemes de la Corona amb 31 entrevistes a persones de l’entorn del rei.

¿Amb quina salut veu la Corona avui en dia a Espanya?

— Felip VI assumeix el regnat el 2014 en un moment molt crític, amb informacions que han anat a pitjor en termes generals. Però en aquest context el rei comença remuntar la crisi reputacional del seu pare.

I a Catalunya? Des del 3-O que la seva imatge està molt tocada.

— La figura del rei està molt vinculada a Catalunya. Parla perfectament català i l’ha imposat per complet a les seves filles, que també coneixen la història i la literatura de Catalunya. La reina Letícia l’ha après i l’utilitza amb fluïdesa. Felip VI s’ofereix ja el 2014 a Mariano Rajoy, quan el rei es reuneix amb Artur Mas, per ajudar a resoldre la crisi de Catalunya, una disponibilitat que el president espanyol no recull.

¿Rajoy frustra que Felip VI faci de mediador a les portes de l’1-O?

— Des de la bona voluntat, el rei ho intenta per activa i per passiva. Té un diagnòstic sobre Catalunya molt més depurat i informat que Rajoy.

Arriba l’1-O i decideix actuar. Com es precipita?

— El rei té la informació de Rajoy en què assegura que no hi haurà paperetes ni urnes, però el que observa és un enorme fracàs polític i de gestió de la Moncloa. Rajoy està en xoc, com explicarà més endavant l’exministre José Ignacio Wert. I davant d’aquest buit de poder, actua.

Explica al llibre que Rajoy mostra reticències al discurs.

— Unes hores abans de l’emissió, Felip VI despatxa amb el president del govern i li entrega el discurs. Rajoy el referenda però amb reticències que expressa fora de la Zarzuela.

Amb qui més el consulta?

— Parla amb dues persones més. Primer amb el llavors cap de l’oposició, Pedro Sánchez, que li demana una crida al diàleg. El rei considera que la paraula és inadequada en el context però hi afegeix que està disposat a l’entesa i la reconciliació. En segon lloc, parla amb el primer secretari del PSC, l’ara ministre Miquel Iceta. No sé què li diu, però el rei sempre ha sigut molt a prop de persones amb capacitat de decisió.

¿És millor la relació amb Sánchez que amb Rajoy?

— Són presidents molt diferents. Rajoy tendia a procrastinar. Sánchez té una pulsió presidencialista molt forta i això pot generar friccions. No tenen una relació propera.

Qui va prendre la decisió que Joan Carles I marxés?

— Va ser Felip VI, compartida pel seu pare –acceptada de mala gana– i avalada per Pedro Sánchez.

Diu que no hi ha un pla B perquè torni a l’Estat. Podria morir fora?

— Sí, però no és desitjable. La lògica de les dinasties és estranya per a nosaltres: és una lògica de continuïtat. I l’ascendent o el descendent pot ser el problema. Isabel II va morir a París quan a Espanya regnava el seu net Alfons XIII o Carles IV va morir a Nàpols amb el seu fill, Ferran VII, regnant a Madrid.

Per què defensa que Joan Carles I té un deteriorament cognitiu?

— Té una mala relació amb la realitat. No parlo d’una patologia com la demència, sinó un deteriorament que té a veure amb l’edat, la salut i la psicologia del culpable. Creu que ha actuat bé i s’autovictimitza.

¿Però aquesta no és l’estratègia d’un corrupte?

— No és una defensa tècnica. Podria disculpar-se o afrontar la situació, però ell manté que és una víctima.

Sosté que Elionor és l’únic carisma que té la Corona. ¿Podria Felip VI abdicar a favor d’ella si surten informacions que el comprometen?

— Els reis del segle XXI no es moriran al seu llit. No abdicaran com han fet ara sinó que fins i tot més joves.

stats