Millet culpa Convergència de finançar-se amb comissions

Implica només l’extresorer del partit, mentre que Gemma Montull detalla l’engranatge dels desviaments

Fèlix Millet i el fiscal, Emilio Sánchez Ulled, en un moment en què les dues imatges s'han superposat en la retransmissió del judici a la sala de premsa de la Ciutat de la Justícia. Un periodista fotografia el moment / CÈLIA ATSET

Fèlix Millet va encarregar-se ahir de convertir el cas Palau en el cas Convergència. Tot apuntava que seria la seva mà dreta, Jordi Montull, qui assumiria el rol d’actor protagonista per revelar que el Palau es va convertir en un pont perquè les presumptes comissions de Ferrovial arribessin al partit d’Artur Mas, però Millet va ser finalment el primer a verbalitzar-ho: “Ferrovial feia donacions a Convergència a canvi d’obra pública. No ho vaig dir en la meva confessió però és veritat”, va llançar com una bomba l’exresponsable del Palau després de mitja hora de declaració. El fet que Millet no hagi arribat a cap pacte amb la fiscalia per rebaixar la pena, a diferència dels Montull, reforçava l’efecte sorpresa de la declaració. Conscient que podia quedar-se sol en funció del que diguessin els Montull, l’exresponsable del Palau va preferir tirar-se a la piscina, buscant a la desesperada un atenuant de confessió, no pactat i que en tot cas no el lliurarà d’una petició de condemna superior a la dècada de presó, segons diverses fonts consultades -ara s’enfronta a 27 anys i mig.

La de Millet, però, va ser una explosió controlada. Més enllà d’admetre les suposades comissions de la constructora a canvi d’adjudicacions, l’exresponsable del Palau només va implicar l’extresorer de CDC Daniel Osàcar i el seu antecessor, Carles Torrent -que va morir el 2005-. No va anar més enllà ni es va referir a ningú més del partit. “Quan als papers surt el nom de «Daniel», a qui es refereix?”, va començar per preguntar-li el fiscal, Emilio Sánchez Ulled. “Daniel Osàcar”, va contestar Millet. La rotunditat de l’exresponsable del Palau va animar el fiscal a preguntar-li sobre la participació d’altres càrrecs del partit que consten al seu escrit d’acusació, com ara l’exgerent de CDC del moment, Germà Gordó, i l’exdiputat convergent Jaume Camps. El fiscal li va demanar per una reunió amb tots dos a la cafeteria de l’Hotel Diplomàtic de Barcelona, però Millet va negar que tingués res a veure amb les comissions: “Hi devia haver alguna altra cosa a parlar”.

Millet només va admetre que els suposats pagaments equivalien a un 4% del valor d’adjudicació de l’obra i que ell i Montull se’n quedaven un 1,5%. A partir d’aquí, res més. L’exresponsable del Palau no va concretar a quines obres equivalien els suposats suborns. La fiscalia xifra els pagaments en 6,6 milions d’euros i parla de quatre treballs sota sospita: la Ciutat de la Justícia -precisament on es fa el judici-, la línia 9 del metro, les obres de revestiment del riu Ebre i un pavelló a Sant Cugat. “Jo no entrava ni sortia. Ferrovial em donava els diners i jo els passava a Convergència. Però no sé si els hi van donar pel metro de no sé on”, va dir Millet, que també va descarregar tota la gestió del presumpte entramat en el seu exsoci Jordi Montull, que segons Millet era l’interlocutor d’Osàcar.

Montull prendrà la paraula en primer lloc avui. Tot fa pensar que l’ex número dos del Palau ratificarà els desviaments a Convergència i carregarà amb part de la responsabilitat per salvar la seva filla, Gemma Montull, tot i que probablement també acabarà traslladant el pes de la relació amb el partit a Millet. Ahir Gemma Montull ja se’n va encarregar: “Millet era molt estricte i molt incisiu sobre si ja s’havia cobrat a Ferrovial i quant”, va dir l’ex directora financera del Palau, que també va atribuir a l’ex número 1 de l’entitat, i no al seu pare, el paper d’interlocutor: “Sempre era Millet qui es reunia tant amb Ferrovial com amb el partit polític en qüestió”, va afirmar.

El detall dels pagaments

Com era d’esperar, la filla de Jordi Montull gairebé no va parlar del paper del partit i només va confirmar els dos punts que li calien a la fiscalia per refermar la seva acusació: que el seu pare li havia explicat que existien aquests “pagaments al partit” i que el “Daniel” dels papers del Palau era “Daniel Osàcar”. Però la seva confessió pactada li va servir a l’acusació pública per poder lligar el detall del suposat traspàs de fons de la constructora a Convergència.

El fiscal va ensenyar a Gemma Montull un quadre de les entrades de donacions de Ferrovial al Palau i de les sortides dels comptes de la institució cap al partit, i l’ex directora financera del Palau va ratificar fil per randa la tesi acusatòria. Va explicar que les comissions entraven al Palau com a donacions i patrocinis i que sortien en direcció al partit per tres vies diferents: diners en efectiu, factures de Convergència amb diferents proveïdors que assumia directament el Palau i d’altres que es referien a treballs falsos i que servien únicament per amagar els desviaments a la formació. “El meu pare venia i em deia: «Aquestes són les factures que has de fer servir per justificar la sortida de diners»”, va detallar Gemma Montull. A més, va explicar que es feien servir unes altres factures a la societat GPO per dissimular l’1,5% de comissió que es quedaven el seu pare i Millet a canvi d’orquestrar el traspàs de fons.

Gemma Montull va voler deixar ben clar que ella no va tenir res a veure amb la presa de decisions sobre les suposades comissions. La seva posició de descàrrec podria servir-li per, atenuant de confessió a banda, traslladar la responsabilitat en el disseny de l’estructura del suposat finançament irregular cap al seu pare i Millet, cosa que li permetria reduir la seva petició de pena per sota dels tres anys de presó -ara s’enfronta a 26 anys i mig-. Tot i així, segons diverses fonts consultades, per fer realitat la rebaixa caldrà una complicada arquitectura jurídica, que lligui a la vegada el descàrrec de responsabilitat de la filla de Montull, la confessió i el retorn de tots els diners de l’espoli de la institució -dels quals s’hauria acabat beneficiant, encara que fos per decisió i acció del pare.

El perfil baix d’Osàcar i CDC

Tot i les acusacions de Millet i de Gemma Montull a Daniel Òsacar, va ser l’advocat de Pedro Buenaventura -l’exdirectiu de Ferrovial-, Cristóbal Martell, qui va demanar al tribunal escoltar les declaracions de la filla de Montull en fase d’investigació, per demostrar que, llavors, l’ex directora financera del Palau va assegurar que no sabia res de les comissions de la constructora i demostrar les contradiccions. El lletrat de l’extresorer i de CDC, Xavier Melero, s’hi va sumar, juntament amb altres defenses, però el tribunal els hi va denegar. La presidenta, Montserrat Comas, va deixar clar que la sala “valorarà totes les declaracions en la línia que s’estan donant” dins del judici cenyint-se al que es digui al plenari i complicant la vida encara més a Convergència.

Ja fora de sala, Melero assegurava que la declaració de Millet i Gemma Montull no perjudicarà els seus clients: “Hi ha més alegria al cel per un pecador que es penedeix que per cent justos que se salven”, es limitava a dir metafòricament el lletrat. Osàcar tindrà avui l’oportunitat d’explicar-se i és una incògnita quina estratègia seguirà. Abans haurà d’aguantar el relat de Jordi Montull, que de ben segur tornarà a disparar contra ell i contra Millet.

Més continguts de