Justícia europea
Política 13/12/2020

Junqueras, Sànchez i Turull arriben a Estrasburg

Després de passar pel TC, ja han interposat demandes al TEDH, que encara no s’han admès a tràmit

Núria Orriols
5 min
Turull, Junqueras i Sànchez al judici de l’1-O.

BarcelonaL’independentisme ha posat des del principi de la causa de l’1-O totes les seves esperances en la justícia europea. Doncs bé, tres anys després que s’iniciés el procés judicial a Espanya, alguns casos relacionats amb els drets polítics dels líders que van impulsar el referèndum arriben al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ho fan havent esgotat les vies internes a l’Estat, un dels requisits perquè el TEDH entri a estudiar el fons del cas. Quins presos estan en aquesta situació? El president d’ERC, Oriol Junqueras, el secretari general de Junts per Catalunya, Jordi Sànchez, i l’exconseller Jordi Turull. Segons ha pogut saber l’ARA, tots tres han interposat ja demandes a Estrasburg, tot i que el tribunal encara no ha decidit si les admet a tràmit -el primer pas per acceptar estudiar el fons de l’assumpte.

L’exvicepresident Oriol Junqueras va fer el pas fa pocs mesos per un tema molt concret: la negativa del Tribunal Suprem a permetre-li sortir de la presó (llavors estava en preventiva) per exercir com a diputat del Parlament de Catalunya el 2018.

En altres qüestions, com la presó preventiva o la suspensió com a diputat, en què també s’ha pronunciat ja el Tribunal Constitucional, el seu advocat, Andreu Van den Eynde, ha decidit no anar a Europa. Per què? L’explicació rau en el fet que aquests altres casos ja han sigut objecte de deliberació per part del grup de detencions arbitràries de l’ONU -que va reclamar l’alliberament dels presos quan estaven en presó preventiva- i també del comitè de drets humans de l’ONU, que està analitzant les suspensions dels diputats del Parlament per part del Suprem. En aquesta causa, en què també hi ha Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Carles Puigdemont, l’Advocacia de l’Estat hi va presentar les al·legacions el 20 de novembre per defensar la decisió de l’alt tribunal espanyol. D’acord amb el dret internacional, tant el grup de treball sobre detencions arbitràries com el comitè de l’ONU són jurisdiccions reconegudes i, per tant, els casos que s’han analitzat en aquests òrgans no poden anar a Estrasburg, ja que tenen una característica similar a cosa jutjada i el tribunal ja no hi pot tornar a entrar. El 2019, per exemple, el TEDH va inadmetre un cas de presó preventiva a Turquia perquè ja s’hi havia pronunciat el grup de treball sobre les detencions arbitràries, amb la idea de no multiplicar opinions internacionals sobre els mateixos casos.

Canvi de jurisdicció

Ara bé, malgrat aquesta doctrina, Jordi Sànchez sí que ha aprofitat que el comitè de drets humans encara no havia pres una decisió final sobre el veto a la seva investidura al Parlament el 2018 per part del Suprem -només va emetre unes mesures cautelars instant l’Estat a garantir els seus drets polítics- per canviar de jurisdicció i portar aquest cas a Estrasburg. L’advocat de l’exlíder de l’ANC, Jordi Pina, va fer al juny una demanda més àmplia sobre els drets polítics que considera vulnerats. Ho fa en referència a tres situacions: quan Sànchez no va poder sortir de la presó per defensar la seva candidatura a la presidència de la Generalitat el 2018, quan el van suspendre com a diputat al Parlament al ser processat per rebel·lió i, en definitiva, pel fet que no pogués exercir com a parlamentari a Catalunya quan encara no estava condemnat.

L’altre pres que també ha acudit a Estrasburg després de passar pel TC és Jordi Turull. L’exconseller de Presidència, a qui també defensa Pina, ha recorregut la seva presó preventiva, que va avalar per unanimitat el TC el març d’aquest any. En la demanda fa èmfasi, sobretot, en el context en què es va dictar aquesta mesura cautelar: la segona vegada que va entrar a la presó va ser per decisió del jutge instructor Pablo Llarena entre el primer i el segon debat d’investidura de la seva candidatura a president de la Generalitat. A diferència dels altres presos, Turull no té cap pronunciament del grup de treball sobre detencions arbitràries. Quan els encausats van decidir presentar-hi el seu cas, ho van fer tots els presos polítics menys (estratègicament) Turull i Carme Forcadell, precisament per deixar la porta oberta a acudir per aquesta qüestió al Tribunal Europeu de Drets Humans. Una manera dels advocats d’obrir diferents portes a instàncies internacionals.

Finalment, però, només hi ha anat l’exconseller, perquè els advocats de l’expresidenta del Parlament van considerar que era millor esperar a recórrer la sentència sencera de l’1-O un cop es pronunciï el TC. De fet, així ho van decidir després d’un revés del TEDH, que a l’inici del judici el 2019 va inadmetre una demanda de Forcadell contra la seva presó preventiva perquè en aquell moment el TC encara no n’havia dit res.

La diferència d’efectivitat

Sobre el paper, les decisions de les instàncies internacionals són vinculants per a l’estat espanyol, ja que ha signat el Conveni Europeu de Drets Humans, el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i forma part de les Nacions Unides. Ara bé, no hi ha un procediment per executar les resolucions del comitè de drets humans o del grup de treball de detencions arbitràries a l’Estat, cosa que explica que no se n’hagi aplicat cap decisió fins ara. En el cas del TEDH és diferent, ja que hi ha estipulada, almenys, una via per fer-ho des de l’any 2015: que l’afectat presenti un recurs de revisió de la sentència perquè es posi en pràctica la doctrina europea.

LES CLAUS

1. Quins casos han arribat a Estrasburg fins ara?

El TEDH només s’ha pronunciat sobre un cas relacionat amb l’1-O i va donar la raó a l’Estat: va avalar la suspensió del ple per aplicar els resultats del referèndum negant que el TC vulnerés els drets dels diputats. També va inadmetre una demanda de Forcadell contra la presó preventiva perquè no havia esgotat les instàncies internes.

2. Què estan analitzant en altres instàncies?

Els independentistes han acudit al grup de treball sobre les detencions arbitràries, que ha reclamat la llibertat immediata dels presos, i també al comitè de drets humans de l’ONU, que està analitzant les suspensions dels diputats i el veto a la investidura de Carles Puigdemont. Jordi Sànchez també hi va portar la negativa del Suprem a poder ser investit -el comitè va instar l’Estat a garantir els seus drets polítics-, però ho ha retirat abans d’una decisió ferma per portar-ho a Estrasburg.

stats